ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU DEL MALLOL
EL MALLOL - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Església del segle XVIII que conserva algunes restes de
l'anterior del XIV. Consta d'una nau coberta amb una volta de canó i amb
arestes. Els murs interiors estan arrebossats i pintats de blanc trencat; per
l'exterior té paraments de carreus irregulars del gòtic a la part baixa i, a la
part superior, de maçoneria. El frontis té un portal rectangular amb peces
carreuades de pedra grisa, un òcul motllurat a mitja alçada i una cornisa
angular amb teules imbricades sobre un fris de denticles.
Campanar del segle XIX amb aires neoclàssics. Té planta quadrada (4'00 x 4'00
m) amb un segon cos de caires aixamfranats separat del primer per una motllura
composta. Per coronament presenta una cornisa motllurada i dues gàrgoles a cada
costat; el corona una cúpula semiesfèrica amb bola al cim. La cel·la està
oberta amb finestres d'arc de mig punt amb l'ampit motllurat sobresortit, una a
cada cara; hi pengen campanes. Els seus murs són de paredat amb carreus a les
cantoneres i, al segon cos, de carreus ben escairats. Una escala de fusta que
fa ziga-zagues puja per l'interior fins arribar a la cel·la.
Altre enllaç amb informació:
https://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/Sant%20Bartomeu%20del%20Mallol(1).pdf
L’any 1280 existia la capella en honor a Sant Just,
segurament del castell. L'església actual, dedicada a Sant Bartomeu, està
ubicada en el mateix lloc que ocupava l'antiga capella de Sant Just, construïda
fora del recinte del castell després dels terratrèmols de 1427. Al segle XIV ve
registrada com “capella sancti Iusti castri de mayolo”. Destruïda en la guerra
dels francesos el 1657-1658, es va reconstruir l’any 1760 i és va consagrar a
Sant Bartomeu, i amb alguna modificació és la que veiem avui dia. El topònim
que s’origina a partir de 1176, deriva etimològicament del llatí mallĕŏlu,
‘martellet’, i ‘rebrot de sarment’, aquesta segona tesis es la que defensa des
de la pàgina de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ‘podria provenir del cultiu de
maioles o vinyes joves ‘, en la que també es matisa ‘vinyes que avui han
desaparegut pràcticament de tota la comarca’. Aquí, com en altres casos i
llocs, tenim com possible explicació un canvi climatològic, que avui torna a
revertir fins a l’extrem que es comencen a conrear vinyes a la Gran Bretanya.
******************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39942
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3494/
https://vallbas.cat/turisme/els-pobles-2/el-mallol/
******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada