CAN COMPTE
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI - any 1551
Descripció:
Casal de característiques senyorials, aixecat al segle
XVI i que ha conservat tres finestres d’estil gòtico-renaixentista, per bé que
l’edifici actual és fruit d’una àmplia reforma realitzada l’any
1976.
1 - És un edifici entre mitgeres i en cantonada. Abasta
una àmplia parcel·la i consta de planta baixa i dues plantes pis i golfes. La
coberta és de teula àrab. La façana principal, que dona a la plaça Porxada,
s’estructurava originàriament en base a tres eixos principals (en queden els
tres finestrals renaixentistes), el de la dreta lleugerament desplaçat trencant
la simetria. Als extrems hi ha altres obertures de la construcció antiga,
emmarcades amb llindes i bancals de pedra picada. Amb la reforma la part baixa
fou transformada en un porxo de tres arcs de punt rodó sota el qual ara hi ha
l’entrada a l’edifici. També es van transformar les golfes en una nova planta
amb obertures apaïsades de factura moderna. La façana principal conserva els
següents elements destacables:
2 - Façana principal. Planta noble. Finestra
lateral de llevant. Acabada amb llinda plana ricament decorada en estil
renaixentista. Presenta un guardapols motllurat acabat amb culs de llàntia amb
un caparró masculí a la cara exterior i sengles angelets aguantant un petit
escut llis. Al centre, es troba de nou un escut amb forma de rombe, massa
desgastat com per poder-ne identificar els motius que hi havia hagut a
l’interior. A banda i banda de la part superior del guardapols es troben
sengles medallons amb caparrons a l’interior.
3 - Façana principal. Planta noble. Finestra central
acabada amb llinda plana ricament decorada. Els motius decoratius són molt
similars als descrits per a la finestra anterior, amb la diferència que l’escut
central es suportat per dos àngels i es pot llegir la data de 1551 gravada a
l’interior.
4 - Façana principal. Planta noble. Finestra lateral de
ponent, acabada amb llinda plana ricament decorada, amb motius molt similars
als descrits. L’escut central, en canvi, té forma de rombe i als culs de
llàntia es representa un caparró a cadascun. (PANCORBO et alii, 2006: 226). És
interessant que els mascarons permeten veure els tocats de les dames i els
cascs dels cavallers.
5 - Façana principal. Segona planta. Finestra geminada de
tradició gòtica amb llinda d’arcs lobulats i sense columneta.
Segons fotografies antigues, podem saber com era la
façana anterior a la reforma. Sota els tres finestrals renaixentistes hi havia
la porta principal, adovellada, mentre que els finestrals laterals
renaixentistes tenien un acabat més irregular. També tenia una galeria.
Història:
La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins
i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels
principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència
documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI
es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran
construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de
la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a
Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de
la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les
cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la
plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels
porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en
Sastre.
Pel que fa a can Compte en particular, el casal s’hauria
edificat l’any 1551, segons indica una inscripció a la façana. L’edifici, però,
ha estat objecte de reformes importants. La més substancial va tenir lloc el
1976, quan va quedar profundament alterat l’aspecte general de la construcció,
sobretot amb la introducció dels tres arcs que formen un petit porxo a
l’entrada. L’arquitecte d’aquesta reforma fou Francesc Casamajó Izquierdo (exp.
35/1976).
L’autor García-Pey refereix algunes dades més
anecdòtiques: l'edifici era conegut amb el cognom dels seus propietaris: can
Compte. Sembla que Andreu Corbera, el Caiet, s'estava en aquesta casa. Hi havia
una botiga als baixos que es deia can Romanyó (GARCÍA-PEY, 1990).
************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33575
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16021
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada