ESGLÉSIA DE SANT PERE MOLANTA
OLÈRDOLA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Església Parroquial de Sant Pere Molanta
De Palau Moranta a Sant Pere Molanta
L’indret on ens trobem és un bon exemple de l’evolució
històrica en la plana penedesenca, testimonis que ens transporten de l’antiguitat tardana a la barroca.
L’actual església parroquial de Sant Pere està construïda
damunt de la seva avantpassada romànica, enderrocada abans de 1774. Els
sarcòfags de pedra que podeu veure-hi al seu voltant són un testimoni ben palès.
Nomès tenim testimoni documental d’aquella església i del lloc de Palau
Moranta, esmentats al segle X.
El temple actual reprodueix molt bé l’estil barroc
popular del segle XVIII: edifici de tres naus i capçalera rectangular. Dona la
benvinguda un gran portal amb llinda i coronament ondulat, amb un ull de bou al
capdamunt. El campanar és de planta quadrada i coberta a quatre vents.
Estil / època: Modern barroc popular segle XVIII any 1774
Descripció:
Edifici de tres naus amb
capçalera rectangular. La façana és d'estil barroc popular, amb el portal
allindat i coronament ondulat. Enmig de la façana hi ha un ull de bou. El
campanar, bastit sobre la nau lateral dreta, és de planta quadrada i coberta de
pavelló. A l'interior, la volta de la nau central és de canó i les de les naus
laterals d'aresta.
Història:
El lloc del Palau Molanta s'esmenta l'any 965 en el testament del comte Mir, el qual es deixà a l'església de Barcelona. Se suposa que l'església és la que s'esmenta en la dotació de Sant Miquel d'Olèrdola de l'any 992. A l'església de Sant Pere Molanta, als confins d'Olèrdola, s'hi realitzà el 1010 el testament sagramental d'Aldabert, fill del vescomte Guitard de Barcelona i senyor de Moja i del castell d'Albinyana. La quadra de Sant de Pere Molanta fou donada el 1229 a l'abat del monestir de Santes Creus. En el fogatjament del 1376, l'abat del monestir tenia al lloc esmentat 10 focs. L'antiga església del lloc, que havia sofert moltes modificacions a través dels anys, fou enderrocada abans del 1774, i al mateix lloc s'hi construí l'actual església parroquial.
Necròpolis de Sant Pere Molanta
El cementiri de la primera església de Sant Pere
En aquest indret s’hi va instal·lar la primera església
del lloc de Palau Moranta, en el segle X. No és la que veiem aquí, tot i que
comparteixen nom i lloc, dista molt de la seva avantpassada romànica.
L’antiga església romànica tenia al seu voltant un cementiri.
Els sarcòfags de pedra en són testimoni. Tenen forma antropomorfa i de banyera,
tots dos rectangulars, i amb més de dos metres de llargària.
Els sarcòfags han estat datats els segles XII i XIII, i suposen un canvi d’expressió del culte als difunts representades per les tombes antropomorfes excavades directament a la roca, tan ben representades al conjunt monumental d’Olèrdola.
Les troballes s'efectuaren als voltants de l'església de
Sant Pere Molanta, al barri de Cal Sadurní, 650 m al sud-est del poble. S'hi
accedeix per la carretera BV-2415 (en direcció a Olivella); un cop passat el
nucli de Sant Pere, a uns 600 metres, cal desviar-se a la dreta fins a la plaça
de l'església, dins la barriada de Cal Sadurní. L'any 1966, amb motiu d'unes
obres realitzades en el recinte del costat de l'edifici religiós, a la part
meridional, es localitzaren 2 sarcòfags (en la part més inferior del terreny
excavat) i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr.
Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis).
-Sarcòfag 1: Buidat interiorment en forma antropomorfa, de planta rectangular
(lleugerament trapezoidal). Pedra calcària. Mesures: 1'98 m de llargada x 0'68
m d'amplada x 0'42 de gruix màxim. Té una llosa de coberta (1'44 m x 0'60/0'70
x 0'12 m) amb uns rebaixos als extrems i part dels laterals, d'encaix. L'extrem
inferior del sarcòfag està trencat, però es conserva quasi complet. -Sarcòfag
2: Buidat interiorment en forma de banyera, de planta rectangular. Pedra
calcària. Mesures: 2'37 m de llargada x 0'82 m d'amplada x 0'55 m de gruix
màxim. El buidatge té uns 40 cm de fondària màxima. Els extrems superiors i
inferiors del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta. Si es té en
compte el caràcter funerari de les troballes, és evident que el jaciment s'ha
de caracteritzar com una necròpolis d'origen medieval que perdurà com a
cementiri fins a l'època moderna (en aquest sentit, cal remarcar la
reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Tot i que la qüestió
cronològica segueix essent problemàtica, per la tipologia dels sarcòfags es pot
datar aquest primer àmbit funerari entre els segles X i XII, relacionant les
troballes amb les documentades en d'altres indrets d'aquesta zona penedesenca,
com per exemple el sarcòfag de Sant Pau d'Ordal (Subirats) i els del recinte
d'Olèrdola. A finals el mes d'octubre de 1989, l'indret on s'emplaçava la
necròpolis fou condicionat com a espai obert, un cop enderrocats els antics
vestidors del camp de futbol de Sant Pere Molanta. En aquell moment semblava
que les obres haurien pogut destruir el jaciment en la seva totalitat. A la
revisió realitzada l'abril de 1998 no s'hi observaren canvis. Entre 2008 i 2009
s'hi va realitzar una nova intervenció en motiu de les obres d'abastament
d'aigua a Olèrdola. Els treballs arqueològics van treure a la llum 11 sitges,
13 tombes de diferent tipologia, 3 retalls indeterminats i part d'un mur. a)
Estructures d'emmagatzematge: es van localitzar fins a 11 sitges retallades al
subsòl, ubicades a la zona de sagrera de l'església de Sant Pere Molanta.
D'aquestes, 4 han estat excavades i aporten materials, tres d'elles dels segles
XII-XIII i l'altra del Bronze Mig-Final. Aquesta darrera presenta diferències
morfològiques substancials en relació a les medievals, i està excavada en una
cota inferior. Les sitges tallen algunes de les tombes localitzades en el
sector, fet que indica l'aprofitament de l'espai com a zona d'emmagatzematge
posteriorment a l'amortització del sector com a cementiri. En el rebliment
d'una d'elles s'hi localitzà material romà, indicant la presència d'un
assentament proper d'aquesta cronologia, no localitzat fins al moment. També es
planteja l'existència d'un assentament del Bronze a l'indret, relacionat amb la
sitja localitzada. b) Estructures funeràries: es tracta de 13 estructures, de
les quals 4 han estat excavades. 10 d'elles són de fossa simple excavada al
terreny natural, 2 de cista amb recobriment lateral i l'altra un sarcòfag
monolític amb coberta. De les de fossa simple se n'han excavat 3, i en altres
les restes òssies són visibles, permetent documentar una orientació oest-est. Tres
de les 10 tenen coberta parcial simple de pedres de mida mitjana, planes i
sense treballar, i l'inhumat és col·locat en posició de decúbit supí. En quant
a la forma dels retalls, se n'han documentat dos de pisciformes i un d'extrems
arrodonits. Es troben tallades per sitges dels segles XII-XIII, i s'hi ha
recuperat algun fragment ceràmic dels segles IX-XI, cronologia on hauríem
d'ubicar els enterraments Les tombes de cista, l'una amb lloses verticals de
calcària i l'altra diagonals de pissarra, no s'han excavat i no s'hi ha trobat
materials associats, pel que es fa difícil establir-ne una cronologia. Es
planteja, però, que l'orientació oest-est indica un ritus cristià, i el fet que
les lloses estiguin en alguns llocs lligades amb morter de calç fa pensar més
en unes inhumacions baixmedievals que tardoromanes o visigòtiques. Pel que fa
al sarcòfag, cal destacar la particularitat d'utilitzar un bloc calcari que
resulta ser un mil·liari reaprofitat (datat cap a mitjans del segle III dC).
Malgrat no haver trobat cap material associat, la tipologia (en forma de
banyera, bloc exempt sense decoració) fa pensar que s'associa al romànic, amb
una cronologia dels segles XII-XIII. L'esquelet era d'un home d'entre 43-45
anys i 1,65-1,79 metres d'alçada, segons l'estudi antropològic realitzat. c)
Estructures indeterminades. Es tracta d'un retall rectangular no excavat, que
podria ser un enterrament de fossa simple; un altre retall que talla una sitja
del segle XII-XIII, de funcionalitat sense determinar; un altre retall
irregular, probablement dels segles XVI-XVII i finalment una estructura de
pedra seca, possible tomba, situada estratigràficament entre una sitja del
segle XIII i el retall del segle XVI. Les restes excavades es trobaven, en
general, en bon estat de conservació. Durant el mateix projecte de les obres
d'abastament d'aigua, es documentà (en superfície) una concentració elevada de
material ceràmic iberoromà amb un fragment d'imitació d'una ceràmica
d'importació itàlica, una Campaniana C, als camps de vinya situats exactament
al sud oest de l'església, entre el Camí de la Creu d'Embaràs i el Camí de
Fontallada.
**************************************************
Dintre el perímetre de la necròpolis hi ha el mil·liari romà
Mil·liari romà
Una fita romana reutilitzada com a sarcòfag
Un mil·liari era una columna de pedra de grans dimensions
que se situava al costat de les calçades romanes. Era equivalent als “punts
quilomètrics” actuals, i se’n col·locava un cada mil passos (1.478,5 m). A més
de gravar-hi les milles, sovint hi havia una inscripció que informava sobre qui
havia construït o reparat la via.
Aquest conserva dues lletres, a partir de les quals es
creu que va ser col·locat a la Via Augusta en època de l’emperador Claudi
(41-54 d.C). Mesura 2,26 m d’alçada i té un diàmetre de 0,64m.
A la segona meitat del segle VII o el primer terç del segle VIII el mil·liari fou traslladat al seu emplaçament original i buidat per transformar-lo en un sarcòfag. En aquest punt hi havia un cementiri. Fou utilitzat per enterrar-hi un home d’uns 45 anys, relativament alt (1,68 m) i musculós. Segurament fou un personatge important de l’època visigoda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada