Seguidors

divendres, 7 de setembre del 2018

CASTELL DE MALAVELLA
Caldes de Malavella - la Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





















Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segles X-XI // XII
Descripció:
Situat als afores del nucli urbà, a uns tres quilòmetres, al costat de l'ermita de Sant Maurici, en un turó que controla una amplia plana situada al seu entorn.

Construït en una zona elevada, amb grans carreus de pedra basàltica i d'aparell irregular, només queden restes dels murs nord, est i sud. A l'oest només hi ha enderrocs. El castell estaria format per un primer recinte delimitat per dos murs a l'est i al nord-est, i un segon recinte murat amb tres torres quadrades.

Al costat nord, s'hi conserven restes de cases construïdes posteriorment, que van aprofitar el mur nord del castell. S'aprecien bé les obertures d'aquestes cases.

A l'angle nord-oest, restes del que havia estat una torre de planta quadrangular.

A l'angle nord-est, restes de l'antiga capella del Castell, dedicada a Sant Maurici. A les parets s'aprecien restes de possible pintura mural que hauria cobert els murs de la capella.

A l’angle sud-est, una torre quadrangular d'uns 7 metres d'alçada, encara resta dempeus. Està feta de carreus irregulars disposats horitzontalment.

Al mur del costat est potser hi hauria hagut un gran portal. Aquest mur, pel costat exterior, està molt reformat, doncs s'hi ha construït una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes.
 

Notícies històriques:
L'any 1054 surt esmentat un "Castro Vetulo" que en un altre docuemnt de 1057 s'anomena "Castro quod dicunt Malavela". El primer document és una escriptura de donació feta per la comtessa Ermessenda (muller del comte Ramon Borrell) a Oldegold i a la seva muller Sabrosa, d'un terreny situat en el comtat de Girona, a la parròquia de Santa Maria i Sant Esteve de Caldes. L'afrontació occidental d'aquest terreny és l'esmentat "Castro Vetulo". El segon document és el jurament pel fet pel senescal Amat Elderic a la comtessa Almodis, muller de Ramon Berenguer I.

Per altra banda, el 1225 trobem documentat el castell de "Malavetula". Ja al segle XIV tenim escrit el nom de la vila de Caldes amb la forma com la coneixem actualment: "Calidis de Malaveglia" (1309). Per aquest temps sabem que va ser un castell feudal.

El castell de Malavella sembla que estigué vinculat a al de Llagostera. Almenys des del segle XIII, i des de 1375 fins a la fi de l'antic règim pertanyé a la baronia de Llagostera. L'any 1831, el castell pertanyia al duc de Medinaceli, com a Vescomte de Cabrera.

A partir de l'any 2005 s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques al castell de Malavella, revelant un conjunt arqueològic important amb una llarga seqüència d'ocupació que abastaria des del segle X al XX. S'han diferenciat diverses fases constructives: una primera construcció dels segles X-XI formada per un petit recinte emmurallat i una torre de planta circular, l'amortització de les estructures anteriors i la construcció d'un nou àmbit al segle XII, una gran transformació a finals del segle XIII amb la construcció d'un nou castell amb dos recintes i el posterior abandó al segle XIV. Per la seva part, l'església fou enrunada a principis del segle XX
.

Al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Caldes de Malavella diu:
Fortalesa envoltada per fossat defensiu. Resten vestigis d’un recinte emmurallat de planta irregular, amb torres quadrades (de 4,8 m de costat aproximadament) a dos dels angles. En el sector de tramuntana es pot veure part d’una estructura rectangular amb absis semicircular, identificada com a església del castell, que estaria dedicada a Sant Maurici. S’han trobat restes de ceràmica d’èpoques medieval i moderna (segle XI-XIX). S’han realitzat campanyes arqueològiques (2000 i 2003) que milloren la informació sobre les estructures que formen el cos del castell i que són ara visibles. Amb les poques restes que han quedat es pot apreciar el tipus de carreu constructiu, aparells irregulars de pedra basàltica.
Es conserven també restes de mur dels costats nord, est i sud, arribant a l’alçada de 7 metres en la part que correspondria a una torre, mentre que de l’altra torre només queden paraments de tres metres. També es conserven grans blocs de pedra al sector nord que fan pensar en la possible entrada al recinte. En aquesta part també es conserva una mènsula de 1,50 metres de sòl, així com uns contraforts d’edificació posterior. A la part del migdia es poden apreciar les restes del que havia estat la capella primigènia, construïda a base de carreus poc treballats amb abundant morter de calç i amb tendència a marcar filades horitzontals. Era una estructura de nau única rectangular de petites dimensions amb absis semicircular.

Ja es tenen notícies del castell al 1054, on en una escriptura de donació de terres feta per la Comtessa Ermessenda (muller del Comte Ramon Borrell) a Oldegold i la seva muller s’esmenta com a ‘Castro Vetulo’. Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies del castell, aquest cop anomenat ‘Castro quod dicunt Malavela’, en un jurament fet pel senescal Amat Elderic a la Comtessa Almodis, muller del Comte Ramon Berenguer I. Al 1225 es torna a trobar documentat com a castell feudal. Sembla que des del segle XIII fins al final de l’Antic Règim està vinculat al castell de Llagostera. Al 1831 el trobem com a possessió del duc de Medinacelli com a vescomte de Cabrera. Pel que fa a la capelleta, tot i no tenir notícies d’ella fins al 1412, sembla ser construïda juntament amb el castell. Tot i datar la construcció entre els segles XI-XII s’ha anat reconstruint progressivament al llard del temps, i el que ens queda ara són unes runes que fan difícil la interpretació segura de les estructures i dels diferents processos constructius.

Altres enllaços amb informació i descripció:






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada