Seguidors

diumenge, 23 de febrer de 2020

CISTA TOMBA DEL GENERAL o MEGÀLIT DEL COLL DE FITOR
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Sepulcre megalític del tipus cista amb túmul format per una cambra rectangular llarga, excavada parcialment a la roca i delimitada per diverses lloses planes de pissarra, orientades seguint l’eix N-S.
La coberta actual no es original, que probablement havia estat una gran llosa que tancava tot l’espai de la caixa.
El túmul, fet de lloses de pissarra de diferents mides i terra, envoltava i cobria tota l’estructura.









Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies: Des de Neolític Antic Postcardial ( -4000 / -3500 )
Descripció:
Es tracta d'una cista datada entre finals del V o principis del IV mil·lenni aC. La primera notícia la donen Pere de Palol i Salellas, Miquel Oliva i Prat i Francesc Riuró Llapart, l'any 1946, quan l'excaven i li donen el nom de megàlit del coll de Fitó. Els any 70 del segles passat, Joan Ortensi i Berta l'arranja i el menciona amb el nom que se'l coneix actualment, però la reconstrucció que en fa el modificà fins al punt de fer irreconeixibles les parts excavades l'any 1946. L'any 1986 es realitzà una excavació arqueològica d'urgència que tingué continuïtat l'any següent , dirigida per J. Tarrús, S. Aliaga i A. Bosch. La intervenció arqueològica va consistir en l'excavació completa de la cambra i del túmul; va permetre localitzar el disc d'esquist, que havien documentat Palol i Oliva el 1946, i al aixecar-lo es va observar que la roca de pissarra natural estava rebaixada uns 15 cm per tal de poder encaixar-hi el disc. En aquesta intervenció, també es va poder documentar el túmul, que no es veia en superfície.

La Tomba del General és una cista amb túmul bastida en terreny planer. Per tal d'encaixar-hi la cambra, la roca mare local de pissarra va ser rebaixada uns 15 -20 cm. La cambra és rectangular i forma un recinte tancat. Devia estar formada per 5 suports laterals llargs (dos a la dreta i dos a l'esquerra) i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, podria tenir una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. A l'extrem sud hi havia el gran disc de pissarra, posat planer. Les dimensions internes de la cambra són 1.95 m de longitud, 0,62 m d'amplada, 0,80 m d'alçada.

Els suports de la cambra són tots rectangulars, verticals, tres d'ells no fixats i tres més clavats dins de ranures. Tenen la cara interna devastada, però els caires estan en brut, mentre que l'extrem superior sembla repicat. El túmul té una forma circular i està tallat per la pista del costat nord. La resta es conserva encara força bé. La seva alçada original seria d'1 m però actualment només se'n conserven 0,25 m. Estava format per lloses de pissarra i algun bloc de quars, tot relligat amb terra. Al costat est del perímetre extern s'hi poden veure restes de les grans lloses de pissarra que devien de formar la base d'un mur de pedra seca, que serviria d'anell de contenció de la massa tumulària. Els materials documentats a la part sud del túmul són una vora de bol llis de ceràmica feta a mà, de color vermellós, amb un diàmetre d'obertura de 17,8 cm, de pasta prima, granulosa, amb desgreixant gros de quars i mica. També es documentà una ascla de quars blanc, de secció triangular, amb retocs irregulars (directes i inversos) al costat dret de l'anvers.

Pel tipus arquitectònic es pot pensar que pertany a la fase megalític originària de l'Alt Empordà - Rosselló, de finals del V o principis del IV mil·lenni aC.

L'estat actual de conservació de la cista és bo ja que després de ser excavada fou restaurada, l'any 1987. Posteriorment ha sofert diverses remocions que han afectat les falses cobertes però l'estructura bàsica de la tomba està intacta.

Pere de Palol i Salellas
Miquel Oliva i Prat
Francesc Riuró Llapart

Altre enllaç amb informació:

que diu:

La cista de la Tomba del General, anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit “dels francesos”, al coll de l'Alseda, entre el Puig Marès i el Puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Data del 4000-3500 a.C.
És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular.
Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària.
El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca.
Durant l'excavació es va observar que la cista estava subdividida en dues caixes i contenia un disc de pissarra, en posició horitzontal, al mig de la cambra.
Sobre unes roques a tocar el megàlit han estat identificades algunes inscultures.
Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General.
  
Altres enllaços amb informació:


****************************************************************


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada