RUÏNES D'UNA EDIFICACIÓ POSSIBLE ESGLESIOLA
PARATGE DE LA CASA CREMADA
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
L’edifici de la Casa Cremada es troba en un replà de
llevant d’aquest paratge, molt a la vora del camí dels francesos. Té dues
etapes constructives, segurament la més antiga, datada entre els segles X-XI,
respondria a una petita església rural d’època medieval seguint, d’alguna forma,
els cultes presents en el paratge de la casa cremada des d’època prehistòrica.
Actualment l’edifici està en runa però conserva la planta
rectangular de l’edifici més antic, que tot i que cobert de vegetació, s’hi
poden resseguir totes les parets. Aquestes tenen una llargada d’uns 12 metres
en l’eix est-oest per 3’80 metres els dels costats. Els murs conserven una
altura màxima de metre i mig on es pot veure la disposició de les filades i la
tècnica constructiva emprada: pedres disposades inclinades en un sol sentit, l’opus
spicatum. Les pedres del mur són esquist i quarsita poc treballats i estan
lligades amb fang encara que les cantonades contrasten les llargues lloses
col•locades del llarg i del través amb les que han estat construïdes.
La porta d’accés es troba en el mur sud, a la meitat de
llevant, i no es conserva cap resta que doni cap indici de com va ser la coberta
en aquest edifici tot i que per la gruixudesa dels murs tot fa pensar que
probablement estaria cobert per una volta.
No es pot determinar el nombre d’estances de l’interior
ja que està cobert d’enderroc.
L’edifici afegit es troba al costat de migdia i és el que
es veu millor actualment. No té restes d’espiga i les lloses emprades per la
construcció són de granit i estan lligades amb fang, ben disposades de forma
planera tot i que no tenen cap ordre de filada. En aquesta etapa constructiva
es pot veure com es va afegir una estança de planta trapezoïdal, on s’hi veuen
alguns encaixos relacionats amb la construcció, encara que actualment es
l’habitació es troba molt destruïda.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Les
ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a
llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en
Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord
de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc. A
migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la
Quarentena o de la Cuana.
El
camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de
l’Home. D’allí cal seguir un corriol que passa prop dels dòlmens del Cap de
l’Home i el Llit de la Generala. A partir d’aquest darrer megàlit una lleu
carena d’un contrafort del puig d’en Romuald mena a la construcció.
Edifici
Al conjunt
d’aquesta edificació molt ruïnosa es distingeixen dos sectors diferenciats per
la factura de la construcció.
En primer lloc, destaca molt un cos de planta rectangular, estret i
allargat, amb l’eix oest-est, que fa 12 × 3,80 m (mides exteriors). Tenia una
única porta a migdia, d’1,17 m de llum, de la qual es conserven els muntants.
Els murs tenen un gruix uniforme de 0,75 m. S’han conservat en alçades una mica
irregulars, en un màxim de només 1,5 m al costat de ponent. L’i erior és molt
cobert d’enderrocs.
L’aparell, de pedres sense treballar lligades només amb fang, és fet amb
blocs grossos de granit i algun de quarsita. Es caracteritza per les llargues
filades d’opus spicatum, relativament ben marcat la irregularitat de
formes i volums del material utilitzat. Aquest aparell lliga amb angles fets
amb lloses llargues, que hom procurà de col·locar al llarg i de través.
Al costat de migdia d’aquesta aula rectangular foren afegits uns altres
cossos de construcció. El sector menys enrunat és el del sudoest, on hi ha una
gran estanca trapezial. Els altres vestigis, vers llevant, són menys visibles.
Aquesta part de la construcció és també de rebles i fang. Els murs tenen
uns 60 cm de gruix i s’hi mantenen en una alçada m ima d’1,5 m, però l’aparell
és molt distint de l’esmentat abans. És fet amb lloses posades planes, molt ben
ajustades, disposades sense ordre, però sense cap indici d’espiga.
L’estat de les
restes fa que no puguem aventurar una datació aproximada gaire fiable.
Tanmateix, els aspectes tecnològics de la construcció de l’aula rectangular ens
situen clarament en l’època alt-medieval, en un moment del segle X, com a molt
tard. L’altra part edificada s’hi devia afegir també en època alt-medieval,
probablement.
Una simple neteja de les ruïnes, de vegetació i enderrocs, posaria al
descobert elements d’interès encara existents i avui colgats.
L’aula rectangular, per les dimensions i la planta, llarga i molt estreta, amb
entrada al sud, i per la seva orientació admet la h òtesi, potser arriscada, de
considerar-la una esglesiola alt-medieval. La relativa llunyania de Montjoi,
antiga vall de Magrigul, sembla no recomanar cap intent de relacionar aquestes
ruïnes amb el cenobi d’origen visigòtic de Magrigul. Tanmateix, encara que això
sigui molt improbable, cal no oblidar que hi ha indicis per suposar que el
topònim Magrigul fou aplicat a un extens sector d’aquest extrem sud-est de la
serra de Rodes, i no és del tot impossible que inclogués l’actual indret de la
Casa Cremada.
Bibliografia
Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol.
II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 218-221.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
(s. VII-XI dC - Preromànic I/ Alt medieval)
Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una
possible església pre-romànica. De planta rectangular, els murs van ser fets
amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i
lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement
anava coberta amb una volta, avui enrunada. Al costat sud s'hi observen
adossades restes d'una altra construcció posterior.
Tant l'orientació de l'edifici principal com la tècnica
constructiva indiquen una cronologia antiga. La hipòtesi que defensa
l'atribució d'un ús com a temple es fonamenta en la seva orientació i en el fet
que es tracta d'una construcció d'una sola nau allargada i estreta, amb un
accés pel costat sud, trets característics dels edificis de culte rural antics.
Els murs que s'observen adossats al costat sud d'aquest
primer edifici s'hi van afegir posteriorment. La tècnica constructiva
utilitzada és més irregular i austera que en l'altre edifici, les pedres són
més petites i només els blocs de les cantonades presenten algun tipus de retoc.
L'edifici, a falta d'una intervenció arqueològica que ho confirmi, s'interpreta
com part d'una antiga cel·la monàstica, amb una església i les dependències al
costat.
Altres enllaços amb informació:
****************************************************************
A uns cent metres de l’esglesiola hi ha les restes d’una
cabana de pedra seca i el camí dels francesos.
Aquest mas no he pogut identificar-lo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada