SANTUARI DE SANT FERRIOL
SANT FERRIOL - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
El Santuari de Sant Ferriol s'alça a 366 m d'altitud, prop de la riba dreta del Fluvià, a llevant del terme. Va ser edificat al segle XVII, encara que està documentat des del 1495, amb un estil gòtic tardà. Posteriorment va ser ampliat amb una gran hostatgeria. Des d'aquí es pot observar una àmplia panoràmica de l'Alta Garrotxa, el Pirineu i, en dies clars, la badia de Roses.
Al nord hi ha la serra del Mont, a l'Alt Empordà, encapçalada pel santuari que porta el mateix nom.
Clau de volta amb data 1599
Font de Sant Ferriol, hi ha tres inscripcions
"DOMER:FRANCESCH, OB/PERACAULAS, i RES/VICENÇ: BOQV?
Enllaç amb informació:
que diu:
El Tomàs Irigaray publica un seguit de fotografies del santuari de Sant
Ferriol situat a 366 metres sobre el nivell del mar, a pocs quilòmetres de la
vila comtal de Besalú, dins el terme del veïnat de Fornells de Besalú. Fins fa
pocs anys, l'abandó d'aquest conjunt era total; actualment, un grup de treball
de Besalú està fent tasques de restauració per tal de recuperar de nou el
santuari. Es creu que el primer temple va ser bastit en el decurs del segle
XII, malgrat que l'actual edifici correspon al XVIII. Es d'estil gòtic i ha
sofert moltes modificacions en períodes subsegüents; segons una inscripció en
un dels arcs, fou restaurat l'any 1835.
Bastida amb grans carreus molt ben tallats, destacant l'amplia llinda amb
un escut central en forma de flor, on hi havia hagut una data gravada que avui
no es veu. Tot el conjunt està protegit per un ampli guardapols acabat amb dos
motius ornamentals geomètrics. En un dels carreus es pot llegir: BELLSOLA.
El primer tram del porxo està cobert per una volta d'aresta senzilla amb
clau de volta central datada (1599) i ornamentada amb fullatges estilitzats.
El
segon tram presenta cinc claus de volta que representen:
Clau
central: Un escut d'armes molt erosionat, que es repeteix en altres punts del
porxo.
Un cap
d'àngel. La clau està envoltada d'una soga a la part exterior i una sanefa de
punts.
Un
escut d'armes molt erosionat i més senzill que el de la clau central.
Dos escuts més, sense decoració central i encerclats per una estrella de vuit puntes.
L'església és molt gran per tal de donar cabuda als nombrosos pelegrins que
s'acollien al santuari degut que, segons la tradició, era gran el poder que
tenia Sant Ferriol per curar les trencadures. No és d'estranyar, com s'explica
a nombrosos textos, que les parets estiguessin cobertes d'ex vots, fets de cera
i de diferents formes. També hi havia hagut un reliquiari gòtic de coure
daurat, que contenia les relíquies de Sant Ferriol i d'altres sants. Havia
estat adquirit pel santuari, el 4 de Setembre de 1603, per 25 lliures i 12
sous. Actualment no se sap on és.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
L’escriptor olotí Francesc Monsalvatje, visità el
santuari cap al 1900 i demanà si s’hi conservaven documents antics. Mossén Joan
Ferrés, aleshores capellà de la casa, li assegurà que n’hi havia del segle XII.
Monsalvatje no era gens propens a les llegendes, i volgué veure papers
originals.
No n’hi pogueren mostrar altre que un pergamí del 1495, que es guardava a
la capella. Sense donar tota la raó a mossèn Joan Ferrés, podem admetre que en
tenia una mica. En un arxiu particular de Besalú es conserven extractes
d’escriptures de compravenda que testimonien que al veïnat de Fornells hi havia
un mas dit de Sant Ferriol o mas Ferriol.
La capella no posseïa beneficis ni fundacions que donessin peu a plets o
inspeccions i feina als buròcrates. Ni es recolzava en entitats importants, com
podria ser un monestir, que haurien documentat els seus canvis. La
comptabilitat es portava en forma familiar i s’ha perdut en gran part. No es
troben nomenaments, per exemple de capellans encarregats, perquè el santuari
restava sota la responsabilitat d’un dels domers de Besalú, el de la doma de
Fornells, i de dos obrers seglars; ells cercaven un capellà que pogués atendre
la capella i 1’«aconductaven» o contractaven per un salari determinat.
Només al segle XIX el bisbe començà a designar mossens per a aquest càrrec.
Del punt de vista de la nostra curiositat actual, aquesta forma d’organització
és desavantatjosa, perquè no han restat escrites moltes dades que desitjaríem
conèixer. En canvi, ens sembla adient de remarcar que es tractava d’un santuari
pobre que se sostenia sobre l’adhesió continuada de gent senzilla. Sant Ferriol
fou obra dels seus devots, i entre ells no hi havia poderosos que
escripturessin els seus donatius, sinó pagesos i artesans, de Besalú i de la
rodalia, que hi deixaven petites almoines.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada