ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA BONA SORT
ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ DELS PRATS
PRATS DE LLUÇANÈS - 'EL LLUÇANÈS'
Enllaç amb informació:
que diu:
L’església de la Mare de Déu de la Bona Sort es troba
integrada al nucli de Prats de Lluçanès, entre les cases del carrer de la Bona
Sort. Es tracta d’una petita església d’orientació oest-est de tradició
romànica de planta rectangular, amb absis carrat, capelles laterals a mode de creuer
venerades a Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, interior en volta de
canó i petit cor de fusta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i
carreus treballats a les cantonades i la coberta és de teulada de doble vessant
amb aigües a les façanes laterals. Presenta un petit campanar d’espadanya d’un
sol ull d’arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. La façana
principal, d’accés, està orientada a l’oest i presenta un portal central
emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un
petit òcul circular de pedra bisellada i d’obertura interior esqueixada. A la
façana sud hi sobresurt una petita capelleta lateral en la que s’obre una
espitllera esqueixada emmarcada amb monòlits de pedra d’ample bisellat. A la part
dreta de la façana hi ha una llarga espitllera esqueixada emmarcada amb pedra.
La resta de façanes no presenten obertures. L’únic element que trenca amb la
simetria interior de l’edifici són unes escales de pedra que han quedat
integrades al costat de la capella lateral de la façana nord, que conduïen al
campanar primitiu.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XII // XVI
Estil: roànic
Descripció:
Església de tradició
romànica de planta rectangular amb capelles laterals a mode de creuer i volta
de canó. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Als peus hi ha l'entrada,
un portal rectangular orientat a ponent. Damunt hi ha un campanar d'espadanya i
adossats als laterals, uns petits edificis.
Notícies
històriques:
Aquesta església es trobava
dins de l'antic terme de Lluçà, al lloc anomenat els Prats. Apareix l'any 968
en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan manà que tot el que tenia
a Prats es donés a Sant Vicenç. Va ser església parroquial fins que l'any 1435
es va unir com a sufragània a la parròquia de Santa Eulalia de Pardins.
L'increment de la població del segle XVII motivà que l'any 1649 fossin
restaurades les funcions parroquials però això es feu en un nou temple
construït al centre del nou nucli.
La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular.
L'edifici fou restaurat l'any 1555 pel rector Valentí Serra. Durant la guerra carlina del 1835-1840 l'església fou habilitada com a hospital de campament i el seu campanar fou aterrat pel carlí Benet Tristany.
La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular.
L'edifici fou restaurat l'any 1555 pel rector Valentí Serra. Durant la guerra carlina del 1835-1840 l'església fou habilitada com a hospital de campament i el seu campanar fou aterrat pel carlí Benet Tristany.
Altres enllaços amb informació:
que diu:
L’edifici actual és del segle XVI, es restaurà l’any 1555 per Valentí
Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una
inscripció ‘ A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit’. Actualment
aquesta inscripció està esborrada a causa de l’erosió que ha patit la llinda, i
altres vicissituds de tota mena:
1. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l’any 1714.
2. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l’església fou habilitada com hospital de campanya.
3. L’’any 1936 la capella fou profanada.
1. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l’any 1714.
2. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l’església fou habilitada com hospital de campanya.
3. L’’any 1936 la capella fou profanada.
S’hi venera una Madonna, sota l’advocació de la Bona Sort, abans de les Dones; també s’hi veneraven Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua.
A l’any 1996 es va restaurar tot el seu interior.
El segell que trobem al final del llaç fa referència a la Mare de Déu de la Gleva.
Recollia imatges de la ‘dama de ferro de Prats deLluçanès’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada