Seguidors

dijous, 27 de febrer de 2020

MENHIR DE LA CASA CREMADA III
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


El menhir de la Casa Cremada III és una pedra dreta de granit que mesura 1,70 metres d’alçada per 1,20 d’amplada a la base i 66 centímetres a la part superior. Té una orientació  molt propera al N/S exacte (10º - 190º) i una secció rectangular. Els costats es veuen repicats i el costat sud està escapçat. El seu origen  prehistòric no ha estat confirmat per cap científic.

Fou trobat dempeus per l’estudiós rosinc, en Miquel Palós Padrós, el mes d’abril de l’any 2002, tot buscant espàrrecs. Està situat a 115 metres de l’itinerari megalític que va dels Grecs al mas Marès i passa arran del dolmen de la Creu d’en Cobertella i de 3 dòlmens i 2 menhirs més.
És a 166 m d’altitud i és de granit (ull de serp). Presenta els cantells treballats, si bé el costat de migdia està esmussat. Té forma d’estela i té secció rectangular (el·elipsoide).
Ben mirat, aquesta pedra es pot catalogar com un menhir, ja que hi ha almenys quatre raons que permeten acceptar-ho així:
-Als entorns d’aquesta pedra s’hi troben d’altres monuments megalítics: (2 coves-dolmen, 4 dòlmens i 6 menhirs més).
-Les mides coincideixen sensiblement amb el menhir de la Vinya Vella (1,46 x 0,87 x 0,34 m) a Darnius-Sant Llorenç de la Muga.
-Sempre ha estat en posició vertical, com ja s’ha dit.
-És molt probable que sigui un dels 4 menhirs que ja l’any 1912 en Manuel Cazurro  esmentà, al costat de la Torre del Sastre, a la seva obra Los monumentos  megalíticos de la provincia de Gerona.








Enllaç amb informació:

que diu:

(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i calcolític)
El menhir de la Casa Cremada III és una pedra dreta de granit que mesura 1,70 metres d'alçada per 1,20 d'amplada a la base i 66 centímetres a la part superior. Té una orientació molt propera al N/S exacte (10º-190º) i una secció rectangular. Els costats es veuen repicats i el costat sud està escapçat. El seu origen prehistòric no ha estat confirmat per cap científic.
Va ser descobert pel rosinc Miquel Palós Padrós l'any 2002 i es creu que sempre ha estat dempeus. Durant la prehistòria els menhirs segurament complien funcions de senyalització o bé de tipus religiós i és freqüent trobar-los en àrees dolmèniques com en la que ens trobem. Aquests megàlits tenen una cronologia àmplia que va del quart al tercer mil·lenni aC.
Aquesta pedra dreta podria ben ser un menhir o una fita. Tanmateix el fet que es trobi en una zona dolmènica fa que hi hagi força probabilitats que es tracti d'un megàlit i que fos un dels quatre menhirs que l'estudiós Manuel Cazurro observà l'any 1912 en les immediacions del dolmen de la Creu d'en Cobertella.

 Altre enllaç amb informació:

que diu:

Pedra de peu de granit descoberta en 2002. El seu origen prehistòric no ha estat confirmat per cap científic, ja que es podria tractar simplement d'un èxit posterior. Així mateix, el fet que es trobi en una zona propícia als dòlmens fa que hi hagi moltes probabilitats que es tracti d'un megàlit i que fos un dels quatre menhirs que l'estudiós Manuel Cazurro va observar en 1912 en els voltants del dolmen de la Creu d'en Cobertella. Durant la prehistòria, els menhirs segurament complien funcions de senyalització o de tipus religiós i és freqüent trobar-los en àrees dolménicas com en la que ens trobem. Aquests megàlits tenen una cronologia àmplia que va de la cambra a el tercer mil·lenni aC.

Altres enllaços amb informació:










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada