ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE BELLVER
SANT BOI DE LLUÇANÈS - 'EL LLUÇANÈS'
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Capella rural en els límits dels termes del castell de Lluçà i d'Orís. Al segle XII va esdevenir monestir agustinià. Al segle XII s'hi va crear una confraria, que la peste negra del 1348 va fer desaparèixer. Va ser consolidada el segle XVIII i abandonada fins a la darrera reforma a finals del segle passat.
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XII – XIII
Descripció:
Situada dalt d'un turó.
Església d'una sola nau amb volta apuntada i dos arcs torals. L'absis té dues
finestres amb arcs en degradació, cornisa en dents de serra, arcuacions i
bandes llombardes.
Notícies
històriques:
Aquesta església es troba
citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc
una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí.
Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi
adquirí força importància una confraria que també hi tenia seu.
Enllaç de l'Antonio Mora Vergés:
que diu:
L'església de Sant
Salvador de Bellver o d’Orís és un petit edifici romànic, molt pur i
sencer. Es troba en un cim, a 952 m, a l'extrem E del terme, dominant la Plana
de Vic, tot just al límit de l'antic castell de Lluçà, al lloc de Bellver o
d'Orís. Documentada des del 1110, Des de començaments del segle XII hi havia en
aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí.
Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, amb l'arribada
de la Pesta Negra ; en canvi adquirí força importància una confraria que també
hi tenia seu. La canònica no es va recuperar mai més.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada