Seguidors

divendres, 7 de febrer de 2020

JACIMENT DELS HORTS DEL CARRER TALLAFERRO
AMB LA TORRE LARDERA
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Fins a l’any 2007 aquest sector de Besalú estava ocupat per un seguit d’horts disposats en terrasses. La idea inicial  per a aquest espai era construir-hi aparcaments, però els bons resultats de la primera campanya arqueològica, en què van aparèixer nombroses restes, van fer replantejar el projecte. Al llar dels anys 2008, 2009 i 2011 es van succeir diverses intervencions en què van participar diferents equips d’arqueòlegs. Finalment, al principi del 2013 es van enllestir les obres de consolidació i museïtzació del jaciment, que ha quedat convertit en un passeig arqueològic a l’aire lliure que permet explicar la història de la vida des dels inicis fins els nostres dies.

Casa romana
Al llarg de la primera meitat del segle I dC., aquest espai estava ocupat per almenys dos edificis, un dels quals es pot observar en primer terme. D’aquesta construcció tan sols es pot veure una part, ja que la resta continua enterrada sota el carrer.
Sota els murs de l’àmbit central es va localitzar una taller metal·lúrgic dedicat a l’obtenció de ferro, que va estar en funcionament durant tota la segona meitat del segle I dC. Les restes conservades -actualment no visibles- corresponen majoritàriament a rases excavades al subsol. Tot indica que son davant d’un centre productor relativament important, pensat no tan sols per abastar el mercat local, sinó per exportar el metall obtingut. Cal recordar que per les proximitats de Besalú hi circulava la via Annia, que connectava per la Vall del Fluvià les zones de l’Alta Garrotxa i el Ripollès -riques en mineral de ferro- amb la Via Augusta.
La darrera ocupació romana documentada en el sector data de la primera meitat del segle II dC, una vegada ja s’havia abandonat el taller. Pertanyen a aquest moment les restes d’un edifici format per un mínim de quatre àmbits -marcats sobre el terreny amb color taronja- i que podeu veure reproduït en el dibuix. Es tractava d’una construcció senzilla, amb fonaments de pedra damunt dels quals s’aixecaven parets fetes de fang i enlluïdes amb calç. La coberta, segurament recolzada sobre una estructura de fusta, consistia en una teulada típicament romana que combinava tègules i ímbrexs.

Les restes medievals
Entre les diverses estructures arqueològiques a la vista, se’n poden observar algunes pertanyents a l’edat mitjana, moment en què tot aquest espai estava ocupat pel barri de Capellada. Són d’especial interès els dos dipòsits situats a la banda esquerra del sector, associats a dos basaments de pilar, que devien estar en funcionament fins al segle XV.



Casa medieval
Els murs que podeu veure davant vostre corresponen, majoritàriament, a un edifici medieval que estava en funcionament al principi del segle XV. La casa, distingida amb terres de color taronja, es trobava extramurs, al barri medieval de Capellada. L’església parroquial del suburbi era Sant Martí (segle XII), situada a l’altre banda de la carretera.
Les característiques constructives de l’estança denoten un tipus d’habitatge adaptat al terreny en pendent. Sobre els sòcols de pedra s’aixecaven parets fetes de tàpia (fang premsat) i el teulat, d’un sol vessant -si tenim en compte la poca amplada de l’edifici-, estava cobert amb teula àrab. S’accedia a la cambra per una porta situada a la banda nord, de la qual encara es conserven  els dos brancals inferiors. Les reduïdes dimensions d’aquest tipus d’habitatge  obligaven a aprofitar el màxim d’espai, que compartia tota la família. Era freqüent, doncs, l’ús d’altells i que una mateixa cambra servís simultàniament per a dues funcions o més (cuinar, emmagatzemar, dormir...).
Cal destacar la simplicitat  de la construcció, sobretot si la comparem amb alguns dels edificis medievals que s’han mantingut dins el nucli de Besalú, fet que deixa entreveure que els seus estadants devien ser gent humil. De ben segur la mateixa senzillesa d’aquestes edificacions -comuna a tot el barri- en van facilitar la desaparició amb els terratrèmols  de 1427 i 1428.














La torre lardera
La primera noticia que tenim de la torre, coneguda en la documentació medieval com a Torre Lardera, ens porta fins a l’any 1075. Tanmateix, les restes actuals corresponen a una reforma feta en el segle XIII. Des del pis superior es podia observar una gran extensió de terreny, que incloïa l’extrem nord-est de Besalú -amb el barri de Capellada-, la serra del Mont i la conca del riu Fluvià. Actualment només se’n conserva la fonamentació, si bé hem d’imaginar que en origen tenia un mínim de dos pisos, amb una porta d’accés elevada, i estava inserida dins el traçat emmurallat de la vila. El desnivell natural d’aquesta part de la població accentuava la majestuositat de l’estructura, que de ben segur servia per dissuadir possibles assaltants i enemics.
Pels peu de la torre hi circulava el camí de Figueres, que sortia del portal de Sant Martí -situat a uns 50 metres al sud de la torre-, creuava el barri de Capellada vorejant la muralla i baixava fins a la riera homònima. Allà travessava un pont, avui desaparegut, i es dirigia cap a la Lligordà pr després marxar a terres empordaneses. Les excavacions arqueològiques fetes a l’indret en els anys 2008 i 2011 van permetre descobrir un tram de via empedrada, datada del segle XIX, que es va interpretar com una reforma moderna de l’antic traçat medieval.



Durant tres segles (XII-XV) als peus de la torre s’emplaçava el barri de Capellada, format per cases, tallers i horts que ocupaven l’espai entre la riera de Capellada i el riu Fluvià.








El barri de Capellada
Tot i que el lloc de Capellada es esmentat per primer cop l’any 1000, el barri, com a tal, no apareix en la documentació fins al segle XII, moment en què es va iniciar la construcció de l’església de Sant Martí, de nau única i absis semicircular, en substitució de l’enrunada església de Sant Martí de Juïnyà. A redós del nou temple es va habilitar un fossar per enterrar-hi els habitatants de la zona.
El nom de Sant Martí de Capellada, així com el del mateix barri medieval, està associat a la riera de Capellada, que vessa les seves aigües al riu Fluvià, a escassos metres de l’església. El raval ocupava tota la falda del turó, just per fora de les muralles de la vila, amb els carrerons, les cases i els horts adaptats al pendent.
Malgrat l’afectació que va suposar la construcció de la carretera Besalú-Girona al començament del segle XX, la poca pressió urbanística en aquesta part de la vila d’ençà la desaparició del barri de Capellada ha facilitat la conservació del jaciment fins els nostres dies.



Cementiri



Enllaç amb informació del jaciment:

que diu:

Cronologies:
Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )
Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )
Des de Medieval fins a Medieval ( 400 / 1492 )

Descripció:
El jaciment arqueològic dels Horts del carrer Tallaferro es troba dins del nucli urbà de Banyoles, a l'extrem nord del carrer del Comte Tallaferro i a pocs metres al nord-est de l'església de Santa Maria i el Castell. Pel nord queda tallat per la carretera C-66. A pocs metres es troba el jaciment de la Devesa.
El seguiment de la canalització del gas en el nucli antic que es va realitzar els anys 1996 i 1997 va evidenciar que, a l'època romana, l'àmbit urbà ja s'havia estès arreu del que ara es coneix com a centre històric. Per altra banda, la intervenció arqueològica que va tenir lloc els mateixos anys del seguiment al sector de la Devesa van posar al descobert nivells del període tardo-republicà, alt imperial i baix imperial.
L'excavació arqueològica ha permès descobrir part de la trama urbana de l'antiga vila de Besalú. Es van documentar nombrosos murs sobreposats i de variada tècnica constructiva (murs construïts en pedra seca, lligades amb morter, decoració exterior d'opus vittatum...), per tant es tracta d'un jaciment de caire urbà amb diferents fases constructives, fases que oscil·len des de l'època Alt Imperial fins a època medieval. L'excavació no és total i no es coneix la projecció completa dels murs; i per altra banda, els límits propis del jaciment impedeixen veure la fesomia sencera de les cases i la seva composició.
Es va trobar un dipòsit construït de còdols i morter. Associat al dipòsit va aparèixer una premsa quadrangular relacionada amb una possible producció d'oli. A prop del dipòsit també hi havia una sitja de gairebé un metre de diàmetre.
Es va trobar ceràmica, estucs pintats de color vermell i ocre, fragments de vidre i de recipients de vidre, escòria de ferro i de ceràmica cremada, claus de ferro, agulles d'os treballades a mà, fragments de bronze, una cullera d'os treballada i alguna moneda.
A la banda nord del jaciment els murs estaven arrasats, en canvi a la banda sud hi havia més estratigrafia i superposició de murs, alguns amb cronologia medieval. Aquesta fet coincideix amb els resultats de les rases de la prospecció les quals la de més a nord va resultar negativa de nivell arqueològic.
L'any 2007 es va portar a terme una intervenció a la zona compresa entre el pont de la C-66 i la Devesa de Besalú. Es varen documentar restes arqueològiques en alguns dels seus sectors. L'excavació està situada al nord-est del centre històric, a la confluència dels carrers Comte Tallaferro i Rocafort. La intervenció, era propiciada per voluntat de l'Ajuntament ja que la zona queda afectada per l'avantprojecte d'una nova zona d'aparcament i adequació de la zona davant la partició que suposa la C-66.
Durant la prospecció es documentaren restes arqueològiques en dos dels sectors on es va intervenir: el sector 4 que es troba l'est del camí vell que va a Sant Martí de Capellades, terreny tancat i regular fins fa pocs dies dedicat a l'horta; i el sector 5 que es troba a l'altra banda del camí i que és un terreny irregular. L'excavació s'ha centrat en el sector 4, les restes trobades del qual eren majoritàriament d'època romana alt imperial.
Entre juliol i desembre d'aquest mateix any es va portar a terme una excavació en una zona afeixada situada a continuació de les darreres cases del nucli, a la part més alta del carrer Tallaferro, en un espai situat entre aquestes cases i l'església de Sant Martí de Capellades i a una cota més baixa. Gràcies a aquesta intervenció es va documentar una successió de fases constructives amb un període cronològic que va des d'època romana (s. I d.C-II d.C), fins l'època actual. Les estructures romanes corresponen a una sèrie d'edificacions, de les quals no ha estat possible determinar-ne la funció degut a l'estat en què les varen deixar les estructures posteriors. Únicament es va poder determinar tres fases: 1ª Durant el segle I d.C; la 2ª es detecta una reedificació i la creació d'un taller metal·lúrgic, a la segona meitat del segle I d.C.; i 3ª la construcció d'un nou edifici a la primera meitat del segle II d.C.
Pel que fa al període medieval, tot i l'efecte dels treballs de d'arrasament d'alguns punts de l'àrea afectada, encara s'han conservat algunes estructures com ara restes de murs associats a paviments i sitges. De fet, aquest correspondria al ja documentat barri de Capellades que va créixer al voltant de l'església en aquesta època. Cal tenir present que es va comprovar com, sota les estructures romanes continuava un nivell antròpic, tot i que no va ser possible excavar-ho. Per tant, no es pot confirmar que la primera ocupació d'aquest indret sigui en aquest moment.
Durant l'any 2008 s'excavà el solar adjacent al que es va intervenir l'any 2007. Durant aquesta campanya es va acabar d'estudiar un paviment de còdols, ja identificat durant les prospeccions de l'any 2007 (rasa 10) i a la segona de les terrasses es documentà una sèrie de murs, que formaven habitacions i sitges al seu interior. El material arqueològic aporta una cronologia des d'època romana fins els nostres dies.
Durant la campanya de 2011 s'obrí en extensió una nova àrea d'uns 350 m2 compresa entre la part final del carrer Rocafort, l'hort de Can Martinot i la feixa intervinguda el 2007. Aquest espai coincideix en gran mesura amb el camí modern que connectava la part final del carrer Tallaferro amb l'església de Sant Martí de Capellada.
En aquesta s'identificaren restes d'un mur d'època tardo-ibèrica (s. III-II aC), d'un mur d'època romana-republicana (s. I aC), i de diverses estructures baix-medievals (s. XIV-XV dC) pertanyents al barri d'extramurs de Capellada. També s'hi documentà un tram de la muralla defensiva de la vila (s. XV dC), així com diversos paviments (s. XIX dC) corresponents a l'antic traçat de la carretera que comunicava Besalú amb Figueres. Tot el conjunt d'evidències indiquen un ús constant de la zona ja des dels inicis de la formació de la vila. Cal tenir en compte, a més, que el jaciment no es pot considerar exhaurit i segueix conservant bona part del seu potencial estratigràfic.
El primer moment documentat està representat pel tram de mur UE 1083 (III-II aC), localitzat durant la realització del sondeig 1. La notorietat de la troballa rau en les poques restes d'aquesta cronologia aparegudes fins a dia d'avui a Besalú, si bé la historiografia sempre ha tendit a assenyalar la vila, i més concretament el puig de Santa Maria, com a seu d'un possible oppidum ibèric. La següent fase d'ocupació identificada es correspon amb un mur d'època romana (UE 1079) descobert al sector B, força malmès pel pas d'una rasa moderna i no conservava una estratigrafia associada, per bé que es recolzava a sobre d'un nivell tardo-republicà (segona meitat del segle I aC). D'altra banda, a la zona més meridional del sector A es va excavar un nivell arqueològic amb materials inequívocament atribuïbles a un moment baix-imperial avançat (IV-V dC). En aquest punt, i exceptuant un interessant estrat alt-medieval (IX-X dC) localitzat a la part final del carrer Rocafort, ens trobem amb un salt cronològic important que ens porta fins a època baix-medieval (XIV-XV dC).

D'aquests moments destaquen especialment el conjunt de murs registrats a la zona central del sector A, alçats en un moment indeterminat entre el segle XIV i la primera meitat del XV dC, i segurament corresponents a una mateixa fase de funcionament. L'element vertebrador d'aquest espai és l'estructura 1060-1069, de més de 7 metres de llargada i bastit tal com si es tractés d'un mur de contenció, recolzant directament la seva cara de ponent a un talús retallat prèviament al subsól.
Pel que fa al sector B, es va prosseguir amb l'excavació d'un edifici de la primera meitat del segle XV parcialment descobert durant la campanya de l'any 2008, amb una superfície pròxima als 45 m2, i perfectament orientat est-oest. L'estratigrafia recuperada sembla indicar que l'ocupació d'aquest espai no va sobrepassar el segle XV. A nivell general semblaria que el barri de la Capellada va ser víctima d'algun fet (com els terratrèmols succeïts entre 1427 i 1430 al nord de Catalunya) que en provocà una destrucció general i irreversible, ja que l'indret mai més es tornà a ocupar amb intensitat.
Els testimonis arqueològics d'època moderna localitzats durant la intervenció de 2011 foren pocs i d'escassa entitat (fragments de murs). Finalment, es van excavar un total de sis estrats datats en el segle XIX, que conformaven un mínim de quatre nivells de circulació diferents, un d'ells empedrats.
Durant l'any 2013 es va procedir a la consolidació de les restes i a la seva museïtzació per adaptar el jaciment a la visita al públic. Donat el nombre de fases superposades, es va decidir deixar visibles únicament les restes més singulars i intel·ligibles per tal de facilitar-ne la interpretació. Les estructures negatives (com les sitges) que formaven part del projecte final es van senyalitzar en planta mentre que les estructures positives es van netejar i consolidar. Les restes no incloses en el projecte de museïtzació es van protegir amb un geotèxtil i cobrir amb terres aportades. L'última capa es va realitzar amb diferents preparats i graves per tal de facilitar-ne la interpretació.

Altres enllaços amb informació:








































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada