Seguidors

dissabte, 29 de febrer de 2020

MONUMENT AL MÚSIC i COMPOSITOR JOSEP MARIA VENTURA i CASAS
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Plaça de Pep Ventura
1977
Agustí Donat Romañach, arquitecte tècnic
Ès el lloc de trobada del barri format els anys 1960 i 1970 entre la Ciutadella i el desaparegut escorxador municipal. Amb motiu del 160è aniversari del naixement del músic Pep Ventura (1817-1875), empordanès i rosinc universal, però també andalús de naixement, renovador de la sardana, el 1977 l’Ajuntament va urbanitzar la plaça per homenatjar-lo i, al mateix temps, construir ponts culturals amb la immigració que féu créixer aquest barri. S’hi bastí, resseguint el desnivell del terreny, un conjunt o lloc de memòria format per una font coronada per la inscripció “Roses a Pep Ventura” i un baix relleu de l’efígie del músic, fet per l’escultor figuerenc Artur Novoa, així com una senyera en el paviment central de la plaça, un element significatiu en un moment polític de reivindicació de la cultura catalana  i de les seves expressions artístiques.


(Alcalá la Real, Andalusia 2 de febrer de 1817 - Figueres 24 de març de 1875)


Enllaç amb informació:

que diu:

Músic i compositor, conegut popularment amb el nom de Pep Ventura.
Alcalá la Real, Andalusia, 2 de febrer de 1817 — Figueres, Alt Empordà 24 de març de 1875
Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare. Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys; quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència. Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya. A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local; hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut.
Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap al 1848 n'era ja director. Es trobà immergit en la fase d’innovació de la sardana, amb obres d’un nombre il·limitat de compassos (la llarga) enfront de la tradicional (la curta) i, tal com feien altres formacions socials, s’ocupà d’afaiçonar l’arcaica cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí) en un conjunt que inicialment era de cinc o set sonadors, on incorporà instruments de metall. Abans, però, ja s’havia esmerçat a compondre sardanes, predisposició que li facilità els tempteigs i els canvis en el tractament d’una cobla en transició.
Encarregà al mestre Turon, de Perpinyà, un tipus de tenora que resultà un encert perdurable; coordinà en dos rengles els instruments de fusta i de metall, que capçava amb un baix de corda; les altres cobles en prengueren model, que s’ha mantingut amb lleugers retocs, captivades per l’art de solista que mostrava i per la inspiració de les melodies que donava a conèixer.
Músic intuïtiu, s’oposava als motius de cançons de moda i als fragments estrafets d’òpera italiana i s’esmerçà, com a precoç folklorista, a transcriure tonades populars, com El cant dels ocells, i en donà de primitives, com Per tu ploro. Aquesta, en plena fama, fou estrenada a Barcelona el 1872 per una cobla augmentada de vint-i-un músics. Deixà escrites obres de caràcter divers: 312 sardanes llargues, un nombre important de curtes i moltes composicions corals, entre les quals es destaca Arri, Moreu, premiada en el certamen claverià del 1864. Del seu corpus, format per més de 550 peces, s’ha dit que conté dos mil temes musicals; es conserva, escrit per la mà de l’autor, a l’arxiu de l’Orfeó Català.


Enllaç amb informació:

que diu:

Inauguració: any 1977
Descripció: Un mur de formigó pintat amb la inscripció en lletres grans de metall i el medalló de marbre amb el retrat del cap de Pep Ventura a l’angle superior esquerre.
Comentari: Josep Maria Ventura i Casas, músic i compositor de més de dos mil peces, consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li més amplitud. Se’l considera el pare de la sardana moderna. Visqué uns anys a Roses de jove.

******************************************************************************

Altre enllaç amb informació:

que diu:

La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.
El Projecte
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.
El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així mateix, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
L'execució del projecte
El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.
Espai de memòria
La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.
Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.
La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada