Seguidors

diumenge, 2 de febrer de 2020

ESCULTURA LA DANSA D'ALPENS
ALPENS - 'EL LLUÇANÈS'

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


L’escultura té dues parts, una que son els músics de la cobla que toquen diversos instruments i que estan ubicats al voltant d’una estructura de quatre barres que simbolitzen el moment de l’aixecada dels dansaires d’Alpens, el moment final de la Dansa que es balla per festa major. Cada barra té una sabata de set betes a la base i una ma enlairada cap al cel. En forma cònica envoltades de la partitura amb les notes de la Dansa fetes amb acer inoxidable. Van participar a la Trobada 120 forjadors dirigits per Miquel Xirau.
















Enllaç sobre la Dansa d'Alpens:

que diu:

Descripció: 
La Dansa està formada per una primera part on els pabordes ballen sols, i una segona part amb la formació de les parelles anomenada "treure parelles". Seguidament es fa el Ball Cerdà que va ser introduït passada la Guerra Civil pel Miquel Casals.
Un cop acabat, es torna a tocar la Dansa i els pabordes conviden a ballar al públic, omplint-se la plaça de balladors. Es tanca la festa amb un vals jota que amb poc més d'una desena d'anys de tocar-se, el poble ja l'ha fet seu.
Acompanyament musical: cobla.
Vestuari: els homes porten calces i gec negres, mitges i camisa blanca, faixa vermella, llaç al coll i barretina vermella i espardenyes negres. Els pabordes porten a més, gambeto i barret de copa i sabates negres. Les dones van amb faldilla de brocat color verd, cosset de màniga llarga i davantal negres i espardenyes blanques. Les 2 noies que ballen amb els pabordes, porten faldilla vermella i blava de brocat, mantellina blanca, sabata negra i un ram.
Història i transformacions de l'element: 
La primera referència que s'ha trobat és de 1907. L'any 1921 es deixa de ballar i es recupera el 1935. Novament, es deixa de ballar durant la guerra civil, per a recuperar-la, ara ja definitivament, per la festa major de 1941.

Altre enllaç sobre la Dansa d'Alpens:

que diu:

La Dansa era ballada a la localitat d'Alpens per celebrar la festa dels seus patrons Sant Cosme i Sant Damià, que es festegen el 26 de setembre. És ballada per dues parelles de Pabordes que porten dos rams de flors a les mans. Ells van vestits amb vestit de vellut llis, amb americana i pantaló curt; porten gambeto i barret alt, espardenyes de vetes i mitges blanques. Les dones, faldilles llargues de domàs, gipó, manegots, mocador de pit, mantellina al cap i ornades amb les corresponents joies. A continuació de la Dansa es balla el Ball Cerdà. Aquest és ballat per sis o vuit parelles. La seva indumentària és semblant a la dels balladors de la Dansa. Els homes, però, no porten gambeto i en lloc de barret alt porten barretina. Les dones no porten mantellina. Mentre els pabordes ballen la Dansa, la resta del jovent està en un costat els homes i en l'altre les dones. Només es balla per la Festa Major, el dia 27 a la tarda a la placa del poble. En acabar la Dansa es feia un berenar. La Dansa d'Alpens. coneguda també com la Dansa Alpensina, va ser recollida per l’Esbart Català, de Dansaires i la informació procedeix de les notes orals facilitades per En Josep Serra, fuster, i en Joan Vilageliu, agutzil.

Altre enllaç sobre la Dansa d'Alpens:


















Enllaç sobre la Dansa Alpensina:

que diu:

Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar.
La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic.

L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica.

Altres enllaços:





















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada