Època:
segle XVIII, any 1756
Descripció:
L'Hostal del Vilar està
situat al peu del massís dels Munts en la seva vessant oest, prop del creuament
entre la carretera de Sant Boi i la del Collet de Sant Agustí a Prats, i en una
zona planera des d'on surt la pista asfaltada que condueix al Santuari dels
Munts.
Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions i de
planta basilical, tipologia única en el municipi i en tot el Lluçanès, composat
per diverses edificacions adjacents i un mur de pedra que tanca una era
enllosada.
El volum principal té 3 cossos: el central, i més
antic, té la teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals i és més
alt ja que té golfes a més de planta baixa i primer pis; els dos cossos
laterals tenen la teulada a una sola vessant i no tenen golfes.
La façana principal està orientada al sud i
presenta una composició simètrica d'eix vertical. Les parets de càrrega són de
maçoneria de pedra amb maó en brancals d'algunes obertures i en els arcs de
descàrrega. A les golfes es troben tres finestres de volta rebaixada,
actualment tapiades. La porta principal, com la finestra que té a sobre, està
emmarcada amb pedra, i tenia gravada la data de 1756 a la llinda, encara que
actualment aquesta inscripció s'ha erosionat.
Les façanes oest i nord presenten poques obertures
en ús ja que la majoria estan tapiades. A la façana est hi ha annexats
diferents volums en sentit horitzontal que tenien funcions agropecuàries però
que actualment estan en desús.
Al davant de la façana principal s'hi troba un
abeurador de pedra i un pou fet d'obra i semiarrebossat, amb teulada a quatre
vents i coronat amb una pedra triangular picada.
Observacions:
Segons ens ha explicat el masover de Casacoberta, la
pedra triangular picada que corona el pou, havia servit originalment com a
coronament de la porta que tancava la lliça de Casacoberta.
Història:
L'any 1754, Josep Vilar
obtenia la concessió del dret d'establir hostals, durant uns anys va cedir-lo a
Can Coma, fins que va edificar, l'any 1756, l'Hostal del Vilar, conegut des de
1773 com l'hostal del coll de la Parera. Entre els anys 1794 i 1801 es
realitzen obres de consideració a l'Hostal indicant un nivell de prosperitat
important. Aquestes obres donen a l'edifici la característica estructura
basilical que es pot observar actualment. A partir d'aquesta època es celebra a
les esplanades que l'envolten la fira de l'Hostal del Vilar cada 28 de setembre.
Conjuntament amb Casacoberta, l'Hostal del Vilar
formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins al 1965.
La finca de la masia de Casacoberta és la mateixa que la de l'Hostal del Vilar,
de manera que totes dues masies han canviat de propietaris alhora.
En aquest lloc, cruïlla de camins ramaders a mig camí entre el pla i la muntanya, s’hi aplegaven les grans ramades transhumants de bestiar de llana procedents de les altes pastures del Pirineu de retorn cap als seus llocs d’origen.
En els plans de l’Hostal del Vilar , escenari d’aquest grandiós espectacle en plena naturalesa, pagesos, pastors i tractants de bestiar vingut d’arreu de Catalunya mercadejaven amb el bestiar, feien tractes de conlloc i fins i tot arreglaven algun casament entre la pagesia local.
Durant els anys setanta, per la minva de l’activitat transhumant, la fira –tot i que mai s’ha deixat de celebrar- esdevingué un minúscul testimoni de l’esplendor dels segles passats. A finals dels anys vuitanta, els veïns i veïnes de Sant Boi i Sant Agustí de Lluçanès, la revitalitzaren amb un impuls extraordinari, essent en l’actualitat la fira més important del Lluçanès.
Hi trobem exposició de bestiar, maquinària agrícola, parades de productes artesanals, antiguitats i comerç divers, a més, de la mostra d’oficis artesans. Les activitats que s’hi realitzen estan relacionades amb el mon de la pagesia, des de la demostració d’una activitat agrària realitzada pels artesans autòctons fins a diverses jornades tècniques.
La fira de l'Hostal del Vilar es celebra cada 28 de setembre a l'esplanada que envolta l'Hostal del Vilar i té els seus orígens en l'activitat transhumant, encara que avui en dia se n'ha perdut el sentit original.
Antigament, els ramats transhumants que tornaven a finals d'estiu de les pastures pirinenques, recorrien diverses fires des del Pirineu fins a les planes de la Catalunya interior, i les àrees litorals i prelitorals, a on negociaven tant amb el bestiar com amb els pastors i les terres de pastura, arribant a acords que permetien solucionar el pasturatge dels ramats a les terres baixes a l'hivern i les terres altes a l'estiu. La fira de l'Hostal del Vilar era una de les fires més importants i reunia pastors i negociants de bona part de Catalunya.
Probablement la fira s'inicia durant el segle XVIII, encara que no està documentada fins 1812, època en que Francesc de Vilar va traslladar el mercat ramader als voltants de l'Hostal, territori aïllat i allunyat dels perills de la guerra del Francès que assetjaven la plana de Vic.
La fira de l'Hostal del Vilar va viure l'època de gran esplendor durant el segle XIX, s'hi realitzaven les principals compres i vendes de bestiar i se'n marcava un preu que servia per a altres fires de la comarca, es llogaven camps de pastura, es buscaven pastors pels ramats, es marcava els preus dels tonedors i fins i tot s'arribaven a concertar casaments. A mesura que s'engrandia la fira s'hi anaven ubicant firaires que venien esquelles, perols, roba, eines de tall, càntirs o esclops i també s'hi oferien diferents serveis com el menjar.
A finals del segle XIX i principis del XX la fira perd importància amb l'arribada de la industrialització i la crisi de la transhumància i es passa d'una presència majoritària ovina a la de bestiar de peu rodó i boví que va anar guanyant terreny.
Diferents adversitats al llarg dels anys seixanta i setanta van portar la fira a la decadència i a finals dels anys vuitanta s'havia convertit en un reducte marginal de l'antiga tradició ramadera.
No va ser fins 1988 quan un grup de pagesos de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès es van reunir i van fer ressorgir la fira, introduint idees per fomentar la participació que avui en dia encara són vigents com l'arrossada popular o la gimcana de tractors, a més de conservar l'origen comercial en forma de parades. En els últims anys es van afegint noves activitats com les exhibicions de doma de cavall o les demostracions de tècniques artesanals.
Altre enllaç sobre la fira:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada