Seguidors

dilluns, 10 de febrer de 2020

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE LLANARS
PRATS DE LLUÇANÈS - 'EL LLUÇANÈS'

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa











Al catàleg publicat per l'ajuntament diu:
Època: segles XI-XII
Descripció:
Petita església de nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l’absis amb volta de quart d’esfera. Les cobertes actuals són de teula àrab però en el decurs de la seva restauració es trobaren restes de lloses de la coberta original, molt desfetes. Interiorment, el mur de tramuntana presenta dos arcs formers que formen una mena d’arcosolis, i tots els paraments han estat arrebossats. En el de ponent, en procedir a una exploració, van treure els arrebossats superficials, donant lloc a la descoberta del parament original amb els carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi i amb juntes pintades de color mangra, imitant un carreuat fictici. La porta d’accés es troba situada al mur de migjorn i s’obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s’hi obre una finestra de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l’absis, on també hi ha una espitllera de factura moderna. La il·luminació es completa amb una finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent. Sobre aquesta mateixa façana hi ha un petit campanar de torre de planta quadrada, amb una coberta de teula a dues aigües, dividit en dos nivells de finestres. L’inferior té quatre grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té quatre finestres geminades, parcialment aparedades, mig partides per petites columnes amb capitells tronco-piramidals arrodonits. Els arcs de les obertures del campanar són extradossats per una filada de lloses i enfonsats en relació al parament del mur. L’accés al campanar s’efectuava per una obertura practicada a la volta. L’aparell exterior és de petits carreuons, desbastats, units per morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars. A l’absis i al campanar es pot observar una certa diferència consistent en que els carreus són més ben tallats i polits, i de proporcions més quadrades.



En aquesta fossa, excavada dins d’un antic cementiri, es van exhumar les restes de 4 soldats de l’exèrcit de la República. Tenien edats compreses entre els 17 i els 19 anys, el més jove, i entre els 30 i els 39 anys, el més gran. Almenys dos d’ells presenten evidències d’haver estat executats.
Durant l’estiu del 2017 es van iniciar les excavacions en aquesta zona. Testimonis orals de veïns de Prats de Lluçanès situaven diversos enterraments al voltant de l’ermita de Sant Andreu de Llanars. A banda de la fossa dins de l’antic cementiri, la memòria col·lectiva sitúa una fossa amb prop de 20 cossos al camp adjacent. L’equip d’arqueòlegs va fer diverses prospeccions sense trobar-hi res.
El bon estat de conservació dels cossos exhumats al cementiri va facilitar l’extracció de mostres d’ADN per creuar amb el banc de dades de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil.
Juntament amb els cossos es van trobar diversos objectes personals, com ara mines de colors de llapis, una ploma estilogràfica, un rellotge de butxaca, una lent d’ulleres de sol....., i restes d’uniformes: botons de nacre i fusta, un cinturó amb la sivella de ferro, cremalleres i unes botes que encara portava posades un dels soldats.

Enllaç amb informació:


Altre enllaç amb informació:

que diu:

Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la categoria de parroquial. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de dimensions mitjanes. L’absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l’església és a la banda de ponent, on salta un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon. Gràcies a la iniciativa de particulars i Ajuntament, l’any 1982 s’hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d’abril del 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l’interior de l’església.

Altres enllaços amb informació:






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada