Seguidors

divendres, 14 de febrer de 2020

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CASTELLET
CASTELLET I LA GORNAL - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Rectoria on hi ha una llinda sobre la porta d'entrada amb la data 1878




Al costat de l'església i en una zona enjardinada hi ha una creu on estava l'antic cementiri

Antic cementiri de Castellet
Recordeu-vos senyor dels vostres servents i serventes que reposin en la vostra pau eterna.
Per a Dèu mil anys son com un dia i un dia es com mil anys

Molt a prop de  l'església hi ha el Castell de Castellet




Vorajant el petit turó on hi ha l'esglesia i el castell hi ha el Pantà de Foix.



Enllaç amb informació:

que diu:

Església
És un edifici molt transformat, que conserva, essencialment, la façana de ponent i part de la de tramuntana de l’església original. Potser encara hi ha més elements emmascarats, aprofitats en la reforma de l’edifici; en l’estat actual, però, això és molt difícil d’escatir.
La seva estructura és d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral, en l’obertura del qual són perfectament visibles les traces dels processos de reforma.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana de ponent, que conserva les traces, en relleu, d’una decoració de lesenes i plafons, que devien correspondre a una ornamentació de tipus llombard, de la qual ha desaparegut totalment la part alta, on hi devia haver un fris d’arcuacions. En aquesta part alta, molt alterada, es conserven vestigis d’una filada de peces disposades en dents de serra, que contribueix a avalar aquesta hipòtesi.
A aquesta façana s’afegí un atri, o porxo, del mateix ample que la nau, cobert amb volta de canó, amb dues obertures en arc de mig punt al mur sud, mentre que al mur nord només hi ha una d’aquestes obertures.
L’aparell d’aquest atri és de carreus de pedra sorrenca, perfectament tallats i disposats, que contrasta amb l’aparell de l’església de petits carreus, també ben disposats i ordenats, amb la qual cosa queden paleses les diferències cronològiques de les dues construccions. Hem de datar l’església vers la fi del segle XI, concebuda d’acord amb els tipus llombards. L’atri, en canvi, deu correspondre al segle XII avançat; constitueix una forma singular dins el context de l’arquitectura catalana del seu temps, i representa un clar precedent de l’atri més tardà, de l’església de Santa Margarida.

Història:
Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977. L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona; aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de personatges que signen l’escriptura, a alguns dels quals s’atribueix un càrrec que hom sap del cert que no ocupaven en aquell temps. Tanmateix, les primeres notícies segures sobre aquest temple són força més tardanes. Segurament la primera referència es troba en la butlla que el papa Eugeni III adreçà l’any 1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona. Segons aquest document, entre les esglésies subjectes a Solsona hi havia la de Castellet. En l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 1163 el bisbe de Barcelona reconegué també que l’església de Castellet, amb totes les seves sufragànies, era una possessió de Solsona.
En el testament de Bertran de Castellet, senyor de Castellet, de l’any 1195, aquest elegí sepultura a Sant Pere de Castellet.
Documents més tardans testimonien també la subjecció de Sant Pere a la canònica de Solsona. Així, l’any 1314 Berenguer, paborde de Solsona, assignà l’església de Sant Pere de Castellet a Jaume Martí, clergue, perquè en tingués cura.
El 1484 l’antiga església de Sant Esteve de Castellet es va convertir en sufragània de la parròquia de Sant Pere. El mateix féu Sant Marçal de Castellet el 1739, encara que més tard se n’independitzà. 

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MDU4MSU=&codi=2549

que diu:

Època: segle XII
Descripció:
L'església parroquial de Sant Pere de Castellet es troba situada a la part més alta del poble, prop del castell. Actualment hi té adossades diverses construccions. És un edifici de planta rectangular i una sola nau, amb volta de canó; la coberta és a dues vessants, de teula àrab. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra. S'hi arriba a través d'una ampla escalinata i d'un atri cobert per volta de canó. Als murs laterals exteriors de les bandes de l'església hi ha contraforts; al cantó N, que aprofita una part del desnivell del terreny, hi ha un gran campanar de paret, recolzat sobre el mur lateral; té quatre obertures d'arc de mig punt.
Notícies històriques:
L'edifici de l'església de Sant Pere de Castellet és d'origen romànic. Apareix documentat des del segle XII. Sembla que Bertan de Castellet va voler ser enterrar en aquest temple. Durant la guerra civil del 1936-39 es va malmetre les osseres que hi havia a l'atri d'accés. L'edifici contigu al de l'església és l'antiga rectoria, avui casa de colònies, i data del 1878, d'acord amb la inscripció que hi figura. Al segle XVII fou modificat.
































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada