ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CASTELLET
CASTELLET I LA GORNAL - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Rectoria on hi ha una llinda sobre la porta d'entrada amb la data 1878
Al costat de l'església i en una zona enjardinada hi ha una creu on estava l'antic cementiri
Antic cementiri de Castellet
Recordeu-vos senyor dels vostres servents i serventes que reposin en la vostra pau eterna.
Per a Dèu mil anys son com un dia i un dia es com mil anys
Molt a prop de l'església hi ha el Castell de Castellet
Vorajant el petit turó on hi ha l'esglesia i el castell hi ha el Pantà de Foix.
Enllaç amb informació:
que diu:
Església
És un edifici
molt transformat, que conserva, essencialment, la façana de ponent i part de la
de tramuntana de l’església original. Potser encara hi ha més elements
emmascarats, aprofitats en la reforma de l’edifici; en l’estat actual, però,
això és molt difícil d’escatir.
La seva
estructura és d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals,
i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt tram
presbiteral, en l’obertura del qual són perfectament visibles les traces dels
processos de reforma.
La porta,
resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana de ponent, que conserva les
traces, en relleu, d’una decoració de lesenes i plafons, que devien
correspondre a una ornamentació de tipus llombard, de la qual ha desaparegut
totalment la part alta, on hi devia haver un fris d’arcuacions. En aquesta part
alta, molt alterada, es conserven vestigis d’una filada de peces disposades en
dents de serra, que contribueix a avalar aquesta hipòtesi.
A aquesta façana
s’afegí un atri, o porxo, del mateix ample que la nau, cobert amb volta de
canó, amb dues obertures en arc de mig punt al mur sud, mentre que al mur nord
només hi ha una d’aquestes obertures.
L’aparell
d’aquest atri és de carreus de pedra sorrenca, perfectament tallats i
disposats, que contrasta amb l’aparell de l’església de petits carreus, també
ben disposats i ordenats, amb la qual cosa queden paleses les diferències
cronològiques de les dues construccions. Hem de datar l’església vers la fi del
segle XI, concebuda d’acord amb els tipus llombards. L’atri, en canvi, deu
correspondre al segle XII avançat; constitueix una forma singular dins el
context de l’arquitectura catalana del seu temps, i representa un clar
precedent de l’atri més tardà, de l’església de Santa Margarida.
Història:
Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb
els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977. L’església de Sant
Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de
Santa Maria de Solsona; aquesta notícia recollida en la documentació solsonina
es pot considerar suspecta a causa de la relació de personatges que signen
l’escriptura, a alguns dels quals s’atribueix un càrrec que hom sap del cert
que no ocupaven en aquell temps. Tanmateix, les primeres notícies segures sobre
aquest temple són força més tardanes. Segurament la primera referència es troba
en la butlla que el papa Eugeni III adreçà l’any 1151 a la canònica de Santa
Maria de Solsona. Segons aquest document, entre les esglésies subjectes a Solsona
hi havia la de Castellet. En l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de
l’any 1163 el bisbe de Barcelona reconegué també que l’església de Castellet,
amb totes les seves sufragànies, era una possessió de Solsona.
En el testament de Bertran de Castellet, senyor de
Castellet, de l’any 1195, aquest elegí sepultura a Sant Pere de Castellet.
Documents més tardans testimonien també la subjecció de
Sant Pere a la canònica de Solsona. Així, l’any 1314 Berenguer, paborde de
Solsona, assignà l’església de Sant Pere de Castellet a Jaume Martí, clergue,
perquè en tingués cura.
El 1484 l’antiga església de Sant Esteve de Castellet es
va convertir en sufragània de la parròquia de Sant Pere. El mateix féu Sant
Marçal de Castellet el 1739, encara que més tard se n’independitzà.
Altres enllaços amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MDU4MSU=&codi=2549
que diu:
que diu:
Època: segle
XII
Descripció:
L'església parroquial de
Sant Pere de Castellet es troba situada a la part més alta del poble, prop del
castell. Actualment hi té adossades diverses construccions. És un edifici de
planta rectangular i una sola nau, amb volta de canó; la coberta és a dues
vessants, de teula àrab. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb dovelles de
pedra. S'hi arriba a través d'una ampla escalinata i d'un atri cobert per volta
de canó. Als murs laterals exteriors de les bandes de l'església hi ha
contraforts; al cantó N, que aprofita una part del desnivell del terreny, hi ha
un gran campanar de paret, recolzat sobre el mur lateral; té quatre obertures
d'arc de mig punt.
Notícies històriques:
L'edifici de l'església de
Sant Pere de Castellet és d'origen romànic. Apareix documentat des del segle
XII. Sembla que Bertan de Castellet va voler ser enterrar en aquest temple.
Durant la guerra civil del 1936-39 es va malmetre les osseres que hi havia a
l'atri d'accés. L'edifici contigu al de l'església és l'antiga rectoria, avui
casa de colònies, i data del 1878, d'acord amb la inscripció que hi figura. Al
segle XVII fou modificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada