Seguidors

dimecres, 26 de febrer de 2020

MENHIR DE LA CASA CREMADA II
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


El Menhir de la Casa Cremada II és una pedra dreta de gneis en forma d’estela i de secció triangular. Té una alçada de 2,35 metres però se’n desconeix l’original perquè quan va ser descobert la base estava trencada. Es tracta d’un monument prehistòric de cronologia força àmplia (entre el IV i III mil·lenni a.C.) ja que es poden trobar menhirs durant el neolític mitjà, el final i el calcolític.











Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent fins a Neolític Final ( -3500 / -2200 )
Descripció:
Es tracta d'un menhir fet de gneis amb forma d'estela i de secció triangular situat cronològicament entre el neolític mitjà i el calcolític. El menhir fou descobert pel geòleg Carles Roqué el 13 de gener de 1998, mentre prospectava la zona per la realització de la carta geològica de Roses. Uns dies després, acompanyà a diversos membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) que van confirmar la troballa i el batejaren amb el nom de menhir de la Casa Cremada II. No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica i no es localitzen materials arqueològics en superfície dins l'entorn immediat del menhir, de la mateixa manera que no s'observen senyals de cap estructura prehistòrica que s'hi pugui relacionar. Quan el menhir fou localitzat estava tombat fins que al 9 de maig de 1999 l'Ajuntament de Roses i el Parc Natural de l'Albera van organitzar una festa popular per redreçar-lo. Al no haver localitzat el seu forat d'implantació originari no es pot dir quina seria la seva orientació primitiva; però un cop tombat, el seu perfil llarg s'orientava de nord-est a sud-est, amb unes dimensions de 2,35 m d'alçada total, 0,75 m d'amplada i 0,33 m de gruix. Els caires estan repicats i l'extrem superior sembla arrodonit artificialment. Està trencat per la base, per la qual cosa no es pot assegurar quina seria la seva alçada original.

A partir de la interpretació de Josep Tarrús (2002) i tenint en compte la seva implantació dins la zona megalítica de l'Albera, es dóna una adscripció cronològica àmplia, entre el neolític mitjà i el calcolític (IV - III mil·lenni aC, cal.).

Tot i que es va trobar caigut, el seu estat de conservació és bo.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Menhir que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. Data del 4000-2000 a.C.
És a uns 20 metres de la cista amb el mateix nom. Està a tocar el camí delimitat per parets que ve del dolmen de la Creu d’en Cobertella. És una pedra amb forma d'estela i secció triangular que fa uns 2,20 metres d'altura per uns 0,80 metres d'amplada a la base. A la part de la base en falta un tall. Es va trobar caigut i es va redreçat l'any 1999 en un punt no coincident amb el seu forat d'implantació.
Va ser descobert pel geòleg Carles Roqué el 1998. No s'ha excavat mai científicament.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i calcolític)
El menhir de la Casa Cremada II és una pedra dreta de gneis en forma d'estela i de secció triangular. Té una alçada de 2,35 metres però se'n desconeix l'original perquè quan va ser descobert la base estava trencada. Es tracta d'un monument prehistòric de cronologia força àmplia (entre el quart i el tercer mil·lenni aC) ja que es poden trobar menhirs durant el neolític mitjà, el final i el calcolític.
Va ser descobert pel geòleg Carles Roqué el 1998 i es va redreçar l'any següent, dins del marc del Maig Megalític, una festa popular que se celebra cada any a Roses des de 1997. L'orientació que presenta el menhir és aproximada ja que no s'ha excavat mai i, per tant, es desconeix el lloc on estava implantat originalment.
Fa uns anys aquest element arqueològic va ser víctima del vandalisme i va ser seccionat de forma intencionada per la zona inferior. Actualment el menhir presenta a l'entorn una feixa d'obra que el preserva aixecat però que impedeix veure'l tal com era quan es va redreçar.

Altre enllaç amb informació:


que diu:

Pedra dreta de gneis en forma d’estela i de secció triangular. Té una alçada de 2,35 metres però se'n desconeix l'original perquè quan va ser descobert la base estava trencada. Es tracta d'un monument prehistòric de cronologia força àmplia (entre el quart i el tercer mil·lenni aC.).

Va ser descobert per Carles Roqué el 1998 i es va redreçar l'any següent. L'orientació que presenta el menhir és aproximada ja que no s'ha excavat mai i, per tant, es desconeix el lloc on estava implantat originalment.

Fa uns anys aquest element arqueològic va ser víctima del vandalisme i va ser seccionat de forma intencionada per la zona inferior. Actualment el menhir presenta a l'entorn una feixa d'obra que el preserva aixecat però que impedeix veure'l tal com era quan es va redreçar.

Altres enllaços amb informació:























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada