Seguidors

diumenge, 3 de juny de 2018

CAN SANTAMARIA 
Veïnat de Raset - Cervià de Ter - El Gironès

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: segles XV-XVI // XIX-XX
Descripció:
La masia de Can Santamaria, situada a l'agregat de Raset, és un edifici datat aproximadament en els segles XV-XVI.És de planta rectangular, amb baixos, pis i golfes, i té una torre-mirador (que inicialment deuria ser fortificada) més elevada, situada a l'angle sud-oest de la masia.

Les cobertes, de teula àrab, són a dues vessants. Els murs són de pedra morterada amb les façanes pintades i arrebossades, deixant a la vista els carreus de les obertures i dels angles, fruit de les reformes dels segles XIX i XX.

Són interessants un conjunt de finestres d'arc conopial amb elements ornamentals esculpits i trencaaigües motllurats, que recolzen en carreus que formen espitlleres a la part central de l'ampit.

L'accés principal és una porta d'arc rebaixat, situada en un cos lateral més baix, afegit posteriorment. Aquesta porta duu la data de 1591 a la dovella central, sens dubte aprofitada d'una construcció anterior. Les portes són adovellades, i una altra és amb arc de mig punt en la qual hi trobem un escut.
 

Notícies històriques:
Originàriament era una casa forta datable del segle XVI, però posteriorment ha sofert moltes transformacions.

Part de l'edifici actual correspon al segle XVI, del qual queden restes del seu passat fortificat amb espitlleres i del parament realitzat per la tècnica de l'opus spicatum. Anteriorment hi residiren els senyors de Raset. D'aquesta nissaga hi ha dues sepultures a la Seu gironina, la de Dalmau de Raset, que fou doctor en lleis i vicari general de la diòcesi, i la del seu germà, Bernat de Raset, cavaller que morí a Sardenya.

El mas passà posteriorment a ser propietat dels senyors de Santamaria i de Sant Salvador. Després fou adquirit pels senyors Teixidor, que més tard el van vendre al senyor Casamor, el qual instal·là un museu de caire particular amb obres de gran interès. En esdevenir la seva mort el museu ha quedat tancat.

Al costat de la porta hi ha una placa que commemora l'estada d'Antonio Machado Ruíz (Sevilla 26 de juliol de 1875 - Cotlliure 22 de febrer de 1939) els dies 24, 25 i 26 de gener de 1936 camí de l'exili.
 


Antonio Machado Ruíz.



Enllaç amb informació referida a l'estada d'Antonio Machado a la casa:

que en la publicació del 3 i 6 de febrer de 2009 diu:

Este último verso de Machado podría ser el principio o el final de un poema, podría ser el trabajo de toda una vida o la inspiración de un instante en sus últimos días.
Viví algunos de los mejores veranos de mi infancia en Can Santamaria de Raset. Una antigua casa señorial que pasó a ser propiedad de mi tía Llucia después de la guerra civil.
Supe por ella que Dn. Antonio Machado buscó refugio en Raset a finales de Enero de 1939, camino del exilio, junto a su madre y algunos familiares.Ella cuidó de ellos atendiéndoles lo mejor que pudo.Machado intuyendo las dificultades que les esperaban y sintiéndose quizás ya enfermo pidió a Llucia le guardase un maletín en lugar seguro, pensando volver algún día.
Mi tía se negó, no quiso responsabilizarse, eran tiempos de miedo.
Realmente se cumplió lo que había escrito años antes: llegó a Francia tres días después, sin nada, perdieron todas sus maletas incluido el misterioso maletín al pasar la frontera de Cerbere, en medio del caos de la retirada.


Jamas sabremos si el maletín de Antonio Machado quedo escondido en algún lugar de Can Santamaria o se perdió dos días después, el 27 de Enero de 1936 al pasar la frontera de Cerbere.
Machado murio antes de finalizar el mes de Febrero en Collioure y sus restos siguen enterrados allí.

Me gustaría imaginar que años mas tarde, curioseando por los inmensos desvanes de la casa de Raset, alguien encontró, entre trastos viejos y papeles polvorientos una libreta de hojas amarillas con algunos apuntes de versos inacabados.

Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Masia de dues plantes situada a la sortida del poble en direcció nord. Va pertànyer als Falgons i l'edifici actual va ser construït al segle XVII (en una llinda hi ha inscrita la data de 1643). Hi ha però diversos elements més antics, com algunes finestres gòtiques d'arc conopial amb arquets i impostes decorades. Destaquen també les teules del ràfec, decorades amb imatges i motius diversos pintats. Al segle XIX la casa va ser subdividida en dos habitatges i parcialment reformada.

Altres enllaços amb informació:










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada