CREU DE TERME
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al panell informatiu hi diu:
La jurisdicció eclesiàstica del nucli urbà castelloní es materialitza en l'espectacular creu de terme d'estil gòtic (mitjans segle XV) conservada a la plaça, davant la façana principal de la basílica. És un exemple entre les poques creus originals que es mantenen dempeus a Catalunya, ja que la majoria foren destruïdes en el transcurs de guerres i conflictes. La creu de Castelló suposa l'adaptació en pedra d'una creu processional d'argent de l'època.
Fa alguns anys la creu va caure a causa d'una forta tramuntana.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XV
Descripció:
Situada dins de l'antic nucli emmurallat de la població, al barri del puig
Salner, davant de la façana de la basílica de Santa Maria, a l'altre costat de
la plaça Mossèn Cinto Verdaguer.
Creu de pedra constituïda per una base esglaonada de tres nivells de secció octogonal. A la part central del graó superior, s'encasta el fust de la columna que enlaira la creu. Támbé és de planta octogonal i presenta la superfície llisa. Damunt la columna, un capitell-nus configurat com un prisma de vuit cares, es presenta profusament decorat: cadascuna de les cares mostra petites escultures de sants i evangelistes ( St. Jaume el major, St. Pau, St. Pere, St. Joan; St. Jaume el menor, St. Mateu, St. Andreu i St. Simó) emmarcades per pilastres rematades per pinacles i dosserets amb fronda vegetal. Motius, aquests, que simuelen elements de l'arquitectura gòtica. Sota la base del capitell hi ha una sanefa de fulletes de roure i pàmpols.Una estructura cònica uneix el capitell amb la creu. Aquesta està treballada amb elements compositius, decoratius i iconogràfics que recorden exemplars coetanis d'orfebreria. Els braços són rectes amb expansions lobulades als extrems i rematats amb flor de lis. El perímetre és perfilat amb fronda vegetal. A l'anvers, ocupa la creuera, la imatge de Crist crucificat flanquejat per la Verge i St. Joan, a dreta i esquerra, i pel Pelicà alimentant els seus fills i la Resurrecció de Llàtzer (o Adam sortint del sepulcre), als extrems del braç longitudinal. Al revers ocupen aquests llocs la Verge amb el Nen i el tetramorf.
Creu de pedra constituïda per una base esglaonada de tres nivells de secció octogonal. A la part central del graó superior, s'encasta el fust de la columna que enlaira la creu. Támbé és de planta octogonal i presenta la superfície llisa. Damunt la columna, un capitell-nus configurat com un prisma de vuit cares, es presenta profusament decorat: cadascuna de les cares mostra petites escultures de sants i evangelistes ( St. Jaume el major, St. Pau, St. Pere, St. Joan; St. Jaume el menor, St. Mateu, St. Andreu i St. Simó) emmarcades per pilastres rematades per pinacles i dosserets amb fronda vegetal. Motius, aquests, que simuelen elements de l'arquitectura gòtica. Sota la base del capitell hi ha una sanefa de fulletes de roure i pàmpols.Una estructura cònica uneix el capitell amb la creu. Aquesta està treballada amb elements compositius, decoratius i iconogràfics que recorden exemplars coetanis d'orfebreria. Els braços són rectes amb expansions lobulades als extrems i rematats amb flor de lis. El perímetre és perfilat amb fronda vegetal. A l'anvers, ocupa la creuera, la imatge de Crist crucificat flanquejat per la Verge i St. Joan, a dreta i esquerra, i pel Pelicà alimentant els seus fills i la Resurrecció de Llàtzer (o Adam sortint del sepulcre), als extrems del braç longitudinal. Al revers ocupen aquests llocs la Verge amb el Nen i el tetramorf.
Notícies històriques:
Creu de terme gòtica del segle XV, notablement esculpida. En origen estava
situada a les afores de la població, tot i que es desconeix l'emplaçament
original de la creu. No obstant això, se sap que estava situada al passeig
central del cementiri municipal que data de 1860. Probablement per aquest fet,
a començament de segle XX se la coneixia com a "Creu del
fossar".
En ser restaurada la plaça de l'església, l'any 1963, per l'arquitecte de la Direcció General d'Arquitectura, Joaquim Pons Sorolla, va ser instal·lada en aquest indret. El pas del temps ha deixat petja en el monument manifestant-se en la pèrdua d'elements originals i en l'afegit de nous (cas de la peça nova que enllaça el nus amb la creu i el fust, fet de pedra de St. Vicenç).
El 1986 s'enderroca per un accident degut a unes obres realitzades en un edifici proper. El 1990, ja restaurada, s'instal·la de nou.
En ser restaurada la plaça de l'església, l'any 1963, per l'arquitecte de la Direcció General d'Arquitectura, Joaquim Pons Sorolla, va ser instal·lada en aquest indret. El pas del temps ha deixat petja en el monument manifestant-se en la pèrdua d'elements originals i en l'afegit de nous (cas de la peça nova que enllaça el nus amb la creu i el fust, fet de pedra de St. Vicenç).
El 1986 s'enderroca per un accident degut a unes obres realitzades en un edifici proper. El 1990, ja restaurada, s'instal·la de nou.
Altre enllaç amb informació:
que a la pàgina 100 diu:
Correspon a l’epoca gòtico-renaixentista. Està formada per una columna de
secció octogonal amb una base que descansa sobre una peanya formada per tres
graons de planta octogonal. La columna suporta un cos en forma de prisma
octogonal, amb figures de sants esculpides en cadasqun dels costats, immediatament
sota el capitell de la columna que constitueix la base de la creu.
La creu és ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Per una banda hi
té esculpida la figura de la Verge Maria i per l’altre un Crist.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
DESCRIPCIÓ
Creu d'estil
gòtico-renaixentista, també coneguda com la Creu del Fossar. Està formada per
una columna de secció octogonal, situada sobre una base formada per tres
esglaons de planta octogonal. La columna acaba en un capitell també octogonal
amb figures de sants esculpides a cadascuna de les seves cares. La Creu presenta
un Crist en una cara i la Mare de Déu en l'altra, i està ornamentada amb motius
vegetals i geomètrics.
Es troba davant de l’església de Santa Maria.
Es troba davant de l’església de Santa Maria.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada