CONVENT DE SANTA CLARA
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
En el panell informatiu hi diu:
Va ser el primer convent de clarisses de la diòcesi de Girona i ha previscut fins l'actualitat. El nou edifici s'alça en el terme de Fortià, al costat de la carretera de Figueres a Roses. El convent de monges clarisses de Castelló es va fundar a extramurs de la població l'any 1260 per iniciativa de la noble castellonina Aldonça de Pau. A causa de les guerres del segle XVII, el convent fou traslladat dins del nucli de la vila i construït de nou vers 1683. Al costat de migdia, hi trobem l'església d'una sola nau i el claustre, auster, amb galeries d'arcs de mig punt, al voltant del qual s'organitzaven les dependències conventuals. A finals dels anys vuitanta s'inicià la restauració del conjunt, que actualment allotja l'Escola Municipal de Música i altres serveis municipals. L'antiga capella s'ha convertit en sala de conferències i exposicions.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segles
XVII-XVIII
Descripció:
Conjunt situat dins l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, entre
la Basílica menor de Santa Maria (barri del puig Salner) i l'antiga aljama
jueva de la vila (puig de l'Eramala).
Es tracta d'un edifici de planta rectangular integrat per una petita església i l'espai destinat a convent. Està format per quatre crugies de planta rectangular (que en origen albergaven les dependències del convent), amb cobertes a dues vessants de teula, estructurades al voltant d'un claustre i distribuïdes en planta baixa i dues pisos. Les galeries que donen accés al claustre són d'arcs de mig punt i, interiorment, estan cobertes amb voltes d'aresta de maons. A la banda est de la planta baixa es localitza el refectori, una gran sala coberta amb voltes de creueria sustentades per pilars de pedra. La façana principal del convent es troba actualment arrebossada i pintada (de la mateixa manera que tot l'interior del recinte) i presenta, a la planta baixa, un portal d'arc rebaixat adovellat que dóna accés directe al claustre i un seguit de petites finestres quadrades, algunes d'elles amb els branacls i les llindes de pedra picada. Al primer pis, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb pedra picada i, a la planta superior, es documenta una filera correguda de petites finestres d'arc de mig punt. L'església està emplaçada al cos sud del conjunt, és d'una sola nau amb volta de canó. Malgrat això, sabem que, originàriament, l'edifici tenia planta de creu llatina amb dues capelles laterals i absis semicircular. És probable que durant l'última rehabilitació de l'edifici, la planta de l'església fos modificada. La façana conserva l'aparell de pedra vista, amb carreuons perfectament escairats. La porta d'accés a la nau és d'obertura rectangular emmarcada i amb motllures. Al seu damunt hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt amb la inscripció "10·MAIG·1684". A la cantonada sudoest del conjunt s'eleva el campanar, del qual només sobresurt el seu coronament. De planta quadrada i bastit amb maons, les seves obertures són d'arc de mig punt.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular integrat per una petita església i l'espai destinat a convent. Està format per quatre crugies de planta rectangular (que en origen albergaven les dependències del convent), amb cobertes a dues vessants de teula, estructurades al voltant d'un claustre i distribuïdes en planta baixa i dues pisos. Les galeries que donen accés al claustre són d'arcs de mig punt i, interiorment, estan cobertes amb voltes d'aresta de maons. A la banda est de la planta baixa es localitza el refectori, una gran sala coberta amb voltes de creueria sustentades per pilars de pedra. La façana principal del convent es troba actualment arrebossada i pintada (de la mateixa manera que tot l'interior del recinte) i presenta, a la planta baixa, un portal d'arc rebaixat adovellat que dóna accés directe al claustre i un seguit de petites finestres quadrades, algunes d'elles amb els branacls i les llindes de pedra picada. Al primer pis, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb pedra picada i, a la planta superior, es documenta una filera correguda de petites finestres d'arc de mig punt. L'església està emplaçada al cos sud del conjunt, és d'una sola nau amb volta de canó. Malgrat això, sabem que, originàriament, l'edifici tenia planta de creu llatina amb dues capelles laterals i absis semicircular. És probable que durant l'última rehabilitació de l'edifici, la planta de l'església fos modificada. La façana conserva l'aparell de pedra vista, amb carreuons perfectament escairats. La porta d'accés a la nau és d'obertura rectangular emmarcada i amb motllures. Al seu damunt hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt amb la inscripció "10·MAIG·1684". A la cantonada sudoest del conjunt s'eleva el campanar, del qual només sobresurt el seu coronament. De planta quadrada i bastit amb maons, les seves obertures són d'arc de mig punt.
Notícies històriques:
L'any 1680, la universitat de Castelló fa donació a la comunitat de les
monges clarisses, de l'escola o casa d'estudis, situada prop de l'església de
Santa Maria, per destinar-la a convent. L'ordre ja estava establerta a la
població de Castelló des de mitjans del segle XIII, tot i que extra murs. De
l'antic convent no en queda cap resta, donat que quedà destruït per l'atac de
les tropes franceses l'any 1655.
La data inscrita al damunt de la porta d'accés a l'església,1684, segurament correspon a la data d'inauguració del convent. En una de les portes adovellades d'accés a les sales situades al cos nord des del claustre, hi ha inscrit l'any 1702.
La data inscrita al damunt de la porta d'accés a l'església,1684, segurament correspon a la data d'inauguració del convent. En una de les portes adovellades d'accés a les sales situades al cos nord des del claustre, hi ha inscrit l'any 1702.
Enllaç amb informació:
que a la pàgina 106 diu:
Ès un dels primers convents fundats per les clarisses de Catalunya, l’any
1260, inicialment emplaçat a l’actual barri de Ca l’Anton. L’edifici actual
data de 1683, d’una sola nau i que forma un conjunt allargat davant el carrer
Carbonar. Tota la finca està situada entre el canal i aquest carrer. L’edifici
del convent consta d’un claustre de forma irregular construït amb pilars planta
rectangular de totxo, al voltant del qual es distribueixen quatre cossos
edificats. La galeria és coberta amb voltes de creueria per aresta de fàbrica
de maó. Tot plegat està recobert d’una gruixuda capa de calç. A aquest s’hi
adossen les dependències i les arvoves. El refectori és una sala coberta amb
voltes de creueria i pilars de pedra. L’església està està adossada al costat
de migdia del claustre. La seva planta és de creu llatina i l’absis és
semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i està completament
recoberta de guix. Un jardí-hort a la part posterior arriba fins a la muralla.
Només es conserva l’aparell de pedra vista a la façana del carrer. Aquesta té
obertures rectangulars al primer pis, mentre que a la planta superior s’hi obre
una filera de finestres d’arcs de mig punt.
Actualment l’edifici es destina a usos d’equipament públic.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
DESCRIPCIÓ
Convent de clausura, de monges clarisses, que forma un conjunt allargat davant
el carrer Cardoner. Tota la finca està situada entre el rec del Molí i
l'esmentat carrer. El claustre del convent és de forma irregular construït amb
pilans de planta rectangular de totxo; la galeria és coberta amb voltes de
creueria per aresta de fàbrica de maó. Tot plegat està recobert per una
gruixuda capa de calç. En les ales del claustre s'obren les diverses
dependències del convent, com ara el refectori, una sala coberta amb voltes de
creueria i pilans de pedra. La façana del convent presenta bertures
rectangulars al primer pis, i a la planta superior s'obre una filera de
finestres d'arcs de mig punt.
Adossada al costat de migdia trobem l'església del convent. La seva planta és de creu llatina, amb nau única i capelles laterals, i absis semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i està completament recoberta de guix. Només es conserva l'aparell de pedra vista a la façana. Te porta d'accés allindada amb una fornícula al damunt on apareix la inscripció de 1684. A l'angle dret de la façana s'aixeca el campanar, de planta quadra i obertures d'arc de mig punt.
Adossada al costat de migdia trobem l'església del convent. La seva planta és de creu llatina, amb nau única i capelles laterals, i absis semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i està completament recoberta de guix. Només es conserva l'aparell de pedra vista a la façana. Te porta d'accés allindada amb una fornícula al damunt on apareix la inscripció de 1684. A l'angle dret de la façana s'aixeca el campanar, de planta quadra i obertures d'arc de mig punt.
CRONOLOGIA
Convent fundat el 1260 i establert en un primer moment extramurs de la
vila. El primer edifici va quedar destruït durant el setge francès de 1655 i
posteriorment traslladat dins dels murs de Castelló. El 1680 el municipi dóna a
la comunitat la Casa dels Estudis, prop de Sta. Maria, per a destinar-la a
convent. L'església del nou convent queda consagrada l'any 1684. La comunitat
de les Clarisses es manté fins els nostres dies; el 1973 abandona el convent
per traslladar-se a un nou edifici situat entre Castelló i Vilasacra.
Actualment l'edifici, que ha estat en restauració, és propietat de l'Ajuntament
i funciona com a Escola Municipal de Música, mentre que es planeja traslladar-hi
l'institut d'ensenyament secundari.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada