CASA SANLLEHÍ
potser la primera sinagoga
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Segles XIII - XVIII
Edifici amb jardí del segle XVIII situat a l'antic barri jueu, on es va construir la primera sinagoga en època medieval. A l'interior s'hi conserven elements arquitectònics i decoratius excepcionals.
La sinagoga antiga de Castelló d'Empúries fou una de les primeres del nord-est de Catalunya durant l'Edat Mitjana.
Aquesta fou la primera sinagoga de la vila, i es trobava al carrer dels Jueus, al Puig de l'Eramala. No obastant, durant els segles XIII i XIV el centre de culte s'ubica a la sinagoga nova del Puig Mercadal. La referència més antiga és de l'any 1442 quan, en plena decadència de la comunitat,l'aljama jueva la recuperà mitjançant la compra a una família cristiana i estigué activa fins a l'expulsió dels jueus el 1492. Avui resta inclosa entre els fonaments de la Casa Sanllehí.
Enllaç amb informació i descripcio:
que diu:
Època: segles XIV – XVIII – XIX
Descripció:
Situada dins l'antic nucli
emmurallat de la població, dins dels límits de l'antiga aljama jueva de
Castelló, formant cantonada entre els carrers de Sant Francesc i dels Jueus.
Edifici de planta en forma d'L estructurat en tres crugies perpendiculars a la façana principal, distribuïdes al voltant d'un pati que ocupa la cantonada sud-est de la finca. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. El vestíbul d'entrada està cobert amb voltes d'aresta de maó sustentades per pilastres. S'observa una antiga obertura d'arc rebaixat de maó, actualment tapiada. L'escala d'accés als pisos superiors està situada a la dreta del vestíbul i és de quatre trams. La primera planta compta amb una gran terrassa a la part posterior que dóna accés al jardí mitjançant unes escales. La resta d'estances de la planta es troben situades a la crugia principal. Destaca la gran sala, amb coberta de volta rebaixada sobre petxines, profusament decorada, de la mateixa manera que la majoria d'habitacions de la planta. La façana principal presenta un aparell combinat. A la planta baixa, la fàbrica és de paredat mentre que la resta de plantes tenen la façana arrebossada i pintada, fruit de l'última rehabilitació de l'edifici. Les obertures són rectangulars, amb els brancals i les llindes de pedra treballada. A la planta baixa s'observen les restes tapiades d'un antic portal de mig punt amb fàbrica de maons i d'una finestra d'arc rebaixat també de maons. A la primera planta s'obre un balcó adovellat, alineat amb el portal d'accés actual, i un altre finestral rectangular amb sortida a un balcó corregut que fa cantonada amb el carrer dels Jueus. Les obertures de les golfes són finestres quadrades d'arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell. La façana que dóna al carrer dels Jueus presenta un aparell de carreus ben treballats que puja fins al nivell de la planta golfes. Les obertures de la planta baixa són finestres quadrades i adovellades. A la primera planta hi ha l'altre finestral rectangular que dóna accés al balcó corregut, el qual presenta la llinda plana de pedra, i dues finestres quadrades sense dovelles. Al pis superior segueix la mateixa tipologia de finestres de maó que a la façana principal. Interiorment, la casa Sanllehí és excepcional donat que la majoria d'estances de la primera planta compten amb els sostres decorats amb motius florals o geomètrics i els forjats de paviment hidràulic de mosaic amb el mateix tipus de decoració. Destaca la sala gran, amb mobiliari, revestiments i acabats del segle XIX.
Edifici de planta en forma d'L estructurat en tres crugies perpendiculars a la façana principal, distribuïdes al voltant d'un pati que ocupa la cantonada sud-est de la finca. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. El vestíbul d'entrada està cobert amb voltes d'aresta de maó sustentades per pilastres. S'observa una antiga obertura d'arc rebaixat de maó, actualment tapiada. L'escala d'accés als pisos superiors està situada a la dreta del vestíbul i és de quatre trams. La primera planta compta amb una gran terrassa a la part posterior que dóna accés al jardí mitjançant unes escales. La resta d'estances de la planta es troben situades a la crugia principal. Destaca la gran sala, amb coberta de volta rebaixada sobre petxines, profusament decorada, de la mateixa manera que la majoria d'habitacions de la planta. La façana principal presenta un aparell combinat. A la planta baixa, la fàbrica és de paredat mentre que la resta de plantes tenen la façana arrebossada i pintada, fruit de l'última rehabilitació de l'edifici. Les obertures són rectangulars, amb els brancals i les llindes de pedra treballada. A la planta baixa s'observen les restes tapiades d'un antic portal de mig punt amb fàbrica de maons i d'una finestra d'arc rebaixat també de maons. A la primera planta s'obre un balcó adovellat, alineat amb el portal d'accés actual, i un altre finestral rectangular amb sortida a un balcó corregut que fa cantonada amb el carrer dels Jueus. Les obertures de les golfes són finestres quadrades d'arc rebaixat bastides amb maons disposats a sardinell. La façana que dóna al carrer dels Jueus presenta un aparell de carreus ben treballats que puja fins al nivell de la planta golfes. Les obertures de la planta baixa són finestres quadrades i adovellades. A la primera planta hi ha l'altre finestral rectangular que dóna accés al balcó corregut, el qual presenta la llinda plana de pedra, i dues finestres quadrades sense dovelles. Al pis superior segueix la mateixa tipologia de finestres de maó que a la façana principal. Interiorment, la casa Sanllehí és excepcional donat que la majoria d'estances de la primera planta compten amb els sostres decorats amb motius florals o geomètrics i els forjats de paviment hidràulic de mosaic amb el mateix tipus de decoració. Destaca la sala gran, amb mobiliari, revestiments i acabats del segle XIX.
Notícies històriques:
Sembla ser que aquesta casa fou construïda sobre
restes medievals, en concret del període baixmedieval. Es creu que podia haver
estat la primera sinagoga o escola de la comunitat jueva de Castelló
d'Empúries. Durant el segle XIV, el barri de la comunitat jueva creix i es
funda una nova sinagoga al carrer de les Peixateries Velles. Posteriorment, amb
els conflictes iniciats a finals de segle, la comunitat retorna al seu nucli
original del barri de l'Eramala i, la que havia estat primera sinagoga,
recupera la seva funció a partir de l'any 1442 fins a l'expulsió dels jueus el
1492.
Pel que fa al passadís soterrani sota el carrer dels Jueus, cal destacar que quan l'estany de Castelló ocupava gran part del terme, les aigües arribaven fins a aquest pas. Sembla ser que a la casa hi vivia llavors un mercader que sortia per aquest túnel per accedir a la seva barca, amb la que comerciava per les costes catalanes.
A principis del segle XIX, segons el repartiment de contribuents de l'any 1800 a la vila de Castelló, la casa pertanyia a Joan Casadevall, amb important patrimoni dins del terme. El darrer hereu d'aquesta família tenia una gran amistat amb la família Garrigoles-Suro, de tal manera que va deixar la casa en herència a un dels seus membres, Dª Paca. A partir d'aquest moment, a la casa se la va conèixer com "Ca les Pacas".
Actualment, la casa pertany a Mª Teresa Brunet i Mayor, filla del periodista i distingit escriptor Manuel Brunet.
Pel que fa al passadís soterrani sota el carrer dels Jueus, cal destacar que quan l'estany de Castelló ocupava gran part del terme, les aigües arribaven fins a aquest pas. Sembla ser que a la casa hi vivia llavors un mercader que sortia per aquest túnel per accedir a la seva barca, amb la que comerciava per les costes catalanes.
A principis del segle XIX, segons el repartiment de contribuents de l'any 1800 a la vila de Castelló, la casa pertanyia a Joan Casadevall, amb important patrimoni dins del terme. El darrer hereu d'aquesta família tenia una gran amistat amb la família Garrigoles-Suro, de tal manera que va deixar la casa en herència a un dels seus membres, Dª Paca. A partir d'aquest moment, a la casa se la va conèixer com "Ca les Pacas".
Actualment, la casa pertany a Mª Teresa Brunet i Mayor, filla del periodista i distingit escriptor Manuel Brunet.
Altre enllaç amb informació:
que a la pàgina 108 diu:
Casal situal al antic barri jueu. El cos edificat té forma d'L al voltant d'un jardí obret a migdia i a llevant. La planta baixa és formada per tres crugies perpendiculars a façana. El vestíbul d'entrada està cobert amb voltes de creueria de maó suportades per pilars. L'escala està situada a la part posterior, a la crugia de la dreta. La primera planta conté salas de diversos tipus de sostres amb pintures de dibuixos de tipus geomètric i floral, amb colors molt suaus. Algunes habitacions tenen arcoves amb obertures emmotllurades de guix. També cal destacar el paviment ceràmic amb dibuixos d'algunes de les sales.
A la façana de llevant, l'aparell és de pedra grisaben escairada amb obertures rectangulars. A l'interior, les sales s'obren a una terrassa que, per mitjà d'una escala, porta al jardí. A l'altre costat del carrer dels Jueus la propietat disposa d'un hort que té accés directe a través d'un passatge soterrani sota el carrer.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Segles XIII-XVIII
Edifici
amb jardí del segle XVIII situat a l’antic barri jueu, on es va construir la
primera sinagoga en època medieval. A l’interior s’hi conserven elements
arquitectònics i decoratius excepcionals.
La sinagoga vella o antiga és avui dia un edifici del
segle XVIII construït sobre restes tardomedievals i situat als carrers dels
Jueus i de Sant Francesc al puig de l’Eramala, el barri originari de la
comunitat jueva castellonina, conegut a l’època medieval com call d’en Cocó. En
un capbreu de l’any 1383, l’àrea que ocupa l’immoble actual corresponia a
diverses cases i patis de diferents propietaris: Margarida, muller del paraire
Bernat Martí; Pere Mortell, i Vidal Mair, jueu. Les primeres dades històriques
de l’antiga sinagoga són tardanes, ja que daten de mitjan segle XV (1442), quan
l’immoble fou adquirit i recuperat per l’aljama jueva per al seu ús com a
sinagoga. És probable que es comencés a utilitzar a final del segle XII o
principis del segle XIII. És un edifici de planta en forma de L, estructurat en
tres crugies perpendiculars a la façana principal, distribuïdes al voltant d’un
pati que ocupa la cantonada sud-est de la finca. Interiorment és excepcional,
ja que la majoria d’estances de la primera planta compten amb els sostres
decorats amb motius florals o geomètrics i els forjats de paviment hidràulic de
mosaic amb el mateix tipus de decoració. L’immoble era conegut popularment com
Ca les Paques (en referència a la senyora Francisca Garrigolas i Suro i les
seves filles Dolors i Remei Negre i Garrigolas) i més tard fou la residència
del periodista i escriptor Manuel Brunet i Solà (1889-1956), pel seu matrimoni
amb la castellonina Maria Teresa Mayor i Pagès. Actualment és propietat de la
família Sanllehí.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
DESCRIPCIÓ
Casal situat a l'antic barri jueu.
El cos edificat té forma de L al voltant d'un jardí obert a migdia i a llevant. La planta baixa està formada per tres crugies perpendiculars a façana. El vestíbul està cobert per voltes de creueria de maó suportades per pilans. L'escala està situada a la part posterior a la crugia de la dreta. La primera planta conté sales amb diversos sostres decorats pintats amb motius geomètrics i florals. Algunes de les habitacions tenen arcoves amb obertures de guix. També cal destacar el paviment ceràmic amb dibuixos d'algunes de les sales. A la façana l'aparell és de pedra grisa ben escairada amb obertures rectangulars. A l'interior les sales s'obren a una terrassa que per mitjà d'una escala porta al jardí.
El cos edificat té forma de L al voltant d'un jardí obert a migdia i a llevant. La planta baixa està formada per tres crugies perpendiculars a façana. El vestíbul està cobert per voltes de creueria de maó suportades per pilans. L'escala està situada a la part posterior a la crugia de la dreta. La primera planta conté sales amb diversos sostres decorats pintats amb motius geomètrics i florals. Algunes de les habitacions tenen arcoves amb obertures de guix. També cal destacar el paviment ceràmic amb dibuixos d'algunes de les sales. A la façana l'aparell és de pedra grisa ben escairada amb obertures rectangulars. A l'interior les sales s'obren a una terrassa que per mitjà d'una escala porta al jardí.
CRONOLOGIA
Edificada en el segle XVIII sobre restes d'època tardo-medievals.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada