Seguidors

dimecres, 27 de juny de 2018

CONVENT DE LA MERCÈ o SANT BARTOMEU
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


El convent de Sant Bartomeu de frares mercedaris va ésser fundat per Sant Pere Nolasc l'any 1238 a extramurs de la població, prop del pont de la Mercè del rec del Molí, en temps del comte Ponç Hug III. Al segle XVIII es va traslladar a intramurs, vora del portal de la Verge Maria. Al pati de la casa Nouvilas hi resten dues galeries de l'elegant claustre d'influència renaixentista, amb arcs rebaixats i columnes toscanes.



Font de la Verge.





Al panell informatiu hi diu:

El convent fou erigit als afores de Castelló l'any 1238 per Sant Pere Nolasc, fundador de l'Ordre de la Mercè i conseller del rei Jaume I. El 28 de gener de 1353 el comanador Bernat de la Mediona encarregà a Jaume Cascalls, escultor reial, la realització d'un retaule d'alabastre amb escenes de la vida de Sant Bartomeu. Al segle XVIII el convent es traslladà intramurs, vora del portal de la Verge Maria, on subsistí fins la desamortització de 1835., quan fou suprimit i en bona par desmantellat. 

Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segle XVIII peró va ser fundat el 1238 com a Sant Bartomeu
Descripció:
Situat dins del nucli urbà de la població de Castelló d'Empúries, a l'extrem nord-oest del casc antic, formant cantonada entre els carrers Comalac, del Cònsul i del Portal de la Mercè.

Edifici cantoner de grans dimensions acompanyat d'un gran pati, i delimitat per una tanca bastida amb pedra i maons, i amb diversos trams del parament arrebossats. Està format per dos cossos rectangulars amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal està orientada al carrer del Portal de la Mercè. Presenta tres grans portals d'arc rebaixat bastits en maons i amb els emmarcaments arrebossats. Al pis hi ha tres senzilles finestres rectangulars bastides en maons també. La cantonada de migdia del parament està atalussada i bastida amb carreus de pedra calcària blanca ben tallats. A la part superior de la cantonada hi ha una fornícula de mig punt arrebossada. Al costat hi ha dues estretes obertures allargades. La façana de migdia també presenta al pis finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A l'extrem sud-est de la finca, integrat dins la tanca delimitadora, destaca un gran portal d'arc rebaixat bastit amb carreus de pedra desbastats. Està coronat per un frontó triangular arrebossat i decorat amb motllures rectilínies bastides amb maons. També hi ha un petit accés a l'interior del recinte des del carrer del Cònsul. A l'extrem sud-oest, adossada a la tanca delimitadora del recinte, hi ha una font.

La construcció està bastida en pedra sense treballar, carreus desbastats i maons tot lligat amb abundant morter de calç, que alhora revesteix les estructures.
 
Notícies històriques:
L'any 1238 va ser fundat per Sant Pere Nolasc el convent de Sant Bartomeu de frares mercedaris a extramurs de la població, prop del “pont de la Mercè” del rec del Molí, en temps del comte Ponç Hug III. Posteriorment, vers el segle XVIII, es va traslladar a intramurs, vora del portal de la Verge Maria.

Cal esmentar que al pati de la casa Nouvilas hi resten dues galeries del claustre d'influència renaixentista, amb arcs rebaixats i columnes toscanes.

Altre enllaç amb informació:


que a la pàgina 118 diu:

La construcció actualment existent és un planta baixa, en forma d’L, amb la bisectriu orientada al nord-est que probablement constitueix les dues primeres ales d’una edificació estructurada al voltant d’un pati central quadrat formant el claustre. D’aquest claustre, d’estil neoclàssic, només es conserva la part corresponent a l’edificació.
Les obres foren començades l’any 1763 després que el primer convent dels Mercedaris, situat al Puig Salner i l’estany de Castelló, fou enderrocat a resultes dels aconteixements bél·lics que es succeïren tot el llarg del segle XVII. Amb les desamortitzacions del segle XIX el convent passà a mans particulars, la família Nouvilas.
Al costat exterior de la tanca, en el xamfrà que dóna front a la carretera de Vilanova, hi ha la Font de la Verge, d’interessants proporcions i acabats.

Altres enllaços amb informació i descripció:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada