CONVENT DE SANT AGUSTÍ o SANTA MAGDALENA
Castelló d'Empúries
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
En origen havia estat una leproseria o hospital de mesells dedicat a Santa Magdalena i regit pels cònsols de la vila. Els frares agustins s'havien establert a Castelló d'Empúries ja al segle XIII, però es traslladaren dins la població a causa de les contínues guerres del segle XVII. L'església, acabada vers 1749, està construïda sobre un ampli soterrani, i el seu campanar ha esdevingut una de les fites en l'skyline del Castelló antic. Església i clos conventual passaren a mans particulars amb la desamortització del segle XIX.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle
XVIII
Descripció:
Situat en els límits de l'antic nucli emmurallat de la població, formant
cantonada entre els carres del Calabró i el Climent.
Conjunt format pel claustre del convent i al seu costat l'església. El claustre, de planta rectangular, es troba molt transformat, de la mateixa manera que les ales on hi havien les dependències del convent. De la façana del carrer Calabró, destaca la porta d'accés al claustre.
Es tracta d'una gran porta d'obertura rectangular de carreus de pedra escairats, emmarcada per dues pilastres amb els capitells i els basaments decorats, i un entaulament amb el coronament motllurat. Per damunt, una petita fornícula decorada amb la imatge d'un sant. En un dels carreus apareix la data 1749. La resta de la façana està molt transformada. Un altre element digne d'esment és la torre que s'eleva a l'esquerra de l'església. És de planta quadrada, bastida amb pedra, i amb el cos superior vuitavat, amb motllures decoratives i quatre obertures d'arc de mig punt. Conserva interessants gàrgoles amb decoració de tema animal. De la mateixa façana de l'església destaquen alguns trams amb el parament de carreus escairats i un gran portal d'arc rebaixat d'accés a l'interior.
Conjunt format pel claustre del convent i al seu costat l'església. El claustre, de planta rectangular, es troba molt transformat, de la mateixa manera que les ales on hi havien les dependències del convent. De la façana del carrer Calabró, destaca la porta d'accés al claustre.
Es tracta d'una gran porta d'obertura rectangular de carreus de pedra escairats, emmarcada per dues pilastres amb els capitells i els basaments decorats, i un entaulament amb el coronament motllurat. Per damunt, una petita fornícula decorada amb la imatge d'un sant. En un dels carreus apareix la data 1749. La resta de la façana està molt transformada. Un altre element digne d'esment és la torre que s'eleva a l'esquerra de l'església. És de planta quadrada, bastida amb pedra, i amb el cos superior vuitavat, amb motllures decoratives i quatre obertures d'arc de mig punt. Conserva interessants gàrgoles amb decoració de tema animal. De la mateixa façana de l'església destaquen alguns trams amb el parament de carreus escairats i un gran portal d'arc rebaixat d'accés a l'interior.
Notícies històriques:
Els agustins foren una de les cinc cases monàstiques que van establir-se a
Castelló d'Empúries, fora muralles, al s. XIII. Se sap que hi havia un primer
convent de Santa Magdalena -també anomenat de Sant Agustí- des del segle XIII
al barri de Sant Llàtzer, i que posteriorment, després del setge dels francesos
el 1655, en què foren destruïts tots els convents, van traslladar-se a l'actual
edifici de Torrecabota, dintre del nucli urbà.
El convent i l'església actuals van ser bastits durant el segle XVIII. A la llinda de la porta d'accés del convent es pot apreciar la data del 1749, així com un làpida sepulcral jueva a la façana est.
Aquest edifici és de propietat privada des de la desamortització del segle XIX. En l'actualitat l'antic convent és un casa particular que s'ha reconvertit per poder albergar el restaurant i la piscina del Hotel Canet, situat a les proximitats. El nom del Paller d'en Roda correspon a l'annex de l'antiga església que actualment s'utilitza de magatzem.
El convent i l'església actuals van ser bastits durant el segle XVIII. A la llinda de la porta d'accés del convent es pot apreciar la data del 1749, així com un làpida sepulcral jueva a la façana est.
Aquest edifici és de propietat privada des de la desamortització del segle XIX. En l'actualitat l'antic convent és un casa particular que s'ha reconvertit per poder albergar el restaurant i la piscina del Hotel Canet, situat a les proximitats. El nom del Paller d'en Roda correspon a l'annex de l'antiga església que actualment s'utilitza de magatzem.
Enllaç amb informació i descripció:
que a la pàgina 109 diu:
Època: segle
XVIII
Informació:
Antic convent de Santa Magdalena
o de Sant Agustí, qua passà a mans particulars desprès de la desamortització del
segle XIX. L’antic convent és format pel claustre, l’església i la Torrecabota.
El conjunt té una planta en forma d’U oberta cap a ponent sobre l’antic pati
pati o horta. L’església ocupa l’ala nord, i actualmente pertany a un
propietari distint al de la resta del convent. L’entrada s’efectua per l’ala
est, en la qual està situat el nucli d’escales per donar accés a l’única planta
pis existent i les golfes. En aquesta ala el sostre de la planta baixa està
format per voltes d’aresta sustentades per pilars de pedra. La façana està
constituïda per un mur de fàbrica de maó i pedruscall, molt malmesa, en la qual
hi destaca la portalada d’entrada formada per dues columnes de pedra tallada,
adossades, que suporten l’entaulament, sobre el qual hi ha una fornícula. A la
façana del pati hi resten uns portals amb una arcada de mig punt adovellats. L’església
és d’una sola nau. Al segle passat es destruí un rengle de capelles laterals
per tal de d’eixamplar el carrer d’en Cabra. La façana principal està
construïda amb aparell de pedra escairada i maó. En l’angle sud-est s’alça el
campanar, de planta quadrada amb cos superior octogonal i obertures amb punt
rodó adovellades.
La casa Torrecabota ha estat
remodelada recentment i actualment forma part d’un establiment hoteler.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La destrucció
l’any 1654 del primitiu convent medieval de Santa Magdalena (dels monjos de
l’orde religiós de Sant Agustí) d’extramurs, del segle XIII i situat al barri
de Sant Llàtzer, va obligar als monjos agustinians de Castelló d’Empúries a
reconstruir-lo a l’interior de la vila, al mateix emplaçament on es troben uns
túnels subterranis d’una certa antiguitat, ja esmentats per Jeroni Pujades al
segle XVII i també per Francisco de Zamora al segle XVIII. La ubicació de
l’actual edifici del carrer Calabró coincideix amb el centre del puig Mercadal,
una de les primeres àrees de població de Castelló d’Empúries i alhora
l’emplaçament de l’antic castell altmedieval de la vila, la primera residència
dels comtes d’Empúries a la vila després del trasllat de la capital del comtat
d’Empúries a Castelló d’Empúries.
L’any 1836 el convent va ser objecte
de les desamortitzacions de propietats eclesiàstiques decretades per
Mendizábal, per la qual cosa el monjos agustins abandonaren definitivament el
convent i la propietat passà a mans de particulars. A final del segle XIX, la
finca del convent fou finalment dividida en dues parts. L’edifici de l’antic convent
de Sant Agustí és un immoble amb un alt valor històric que forma part dels béns
immobles catalogats del patrimoni arquitectònic català per la Direcció General
del Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. L’edifici és d’una sola nau, amb arcs molt
apuntats i sense creuer, i la torre del campanar s’aixeca entre el convent i
l’església, que conserva unes pintures murals d’estil neoclàssic; la façana del
convent fou finalitzada l’any 1749.
Els treballs de
restauració s’allargaran durant tres mesos i està previst que finalitzin el
proper mes de desembre.
Altre enllaç amb informació:
Foto publicada a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.
Alre enllaç amb informació:
que diu:
Segle XVIII (1749)
DESCRIPCIÓ
L'antic
convent estava format per tres crugies perpendiculars a façana, construïdes amb
voltes per aresta sustentades per pilans de pedra. L'escala estava situada en
la part posterior en la crugia de l'esquerra. A la façana del pati es destaca
un pòrtic amb arcs de mig punt adovellats. Església era d'una nau, i en el
segle passat es varen perdre les capelles o nau de la banda dreta.
L'edifici (primer convent de Sta. Magdalena i després de Sant Agustí) en l'actualitat apareix molt modificat, al haver-se convertit en una casa particular, encara que conserva alguns elements remarcables: la porta de la façana, la torre, etc.
A la façana de c. Calabró hi ha portalada rectangular d'inspiració clàssica, emmarcada en carreus ben escairats amb l'any de 1749 gravat a la llinda.
El campanar, aixecat a l'esquerra de l'església, al c. Climent, és de planta quadrada amb cos superior octogonal. Presenta imotllures decoratives i quatre obertures d'arc de mig punt. Conserva també interessants gàrgoles representant animals.
L'edifici (primer convent de Sta. Magdalena i després de Sant Agustí) en l'actualitat apareix molt modificat, al haver-se convertit en una casa particular, encara que conserva alguns elements remarcables: la porta de la façana, la torre, etc.
A la façana de c. Calabró hi ha portalada rectangular d'inspiració clàssica, emmarcada en carreus ben escairats amb l'any de 1749 gravat a la llinda.
El campanar, aixecat a l'esquerra de l'església, al c. Climent, és de planta quadrada amb cos superior octogonal. Presenta imotllures decoratives i quatre obertures d'arc de mig punt. Conserva també interessants gàrgoles representant animals.
CRONOLOGIA
El primer
convent es va establir fora muralles a l'època medieval (s. XIII). Després del
Setge francès de 1655 la comunitat es trasllada al nucli urbà, al lloc actual.
L'edifici actual però es va aixecar durant el s. XVIII. Actualment, l'antic
convent és una casa particular i l'espai de l'església s'usa com a magatzem.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada