Seguidors

dimecres, 22 d’agost del 2018

AJUNTAMENT DE BANYOLES
Banyoles - el Pla de l'Estany

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Des del segle IX-X Banyoles va tenir una representació popular en l’administració municipal. En els primers anys es reunien en assemblea tots els caps de casa domiciliats a la vila i només podien fer reclamacions, segons allò acostumat, a l’abat.
Des del segle XIII es regien per un Consell de Prohoms o representants populars davant l’abat. L’any 1303 la Vila va aconseguir una Carta Municipal. A parir de llavors, la Vila es va regir per un Consell de 4 jurats i 10 consellers.
El poble es podia reunir quan i on volgués (a l’església de Santa Maria dels Turers o a un altre lloc), però les disposicions de l’assemblea popular no eren efectives  fins que l’abat donés la seva conformitat.
Tenien la facultat de recaptar contribucions i reberen certes garanties judicials. El Consell de la Vila es va instal·lar a la Pia Almoina (a l’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles) fins el 1928.
Des del 25 d’octubre de 1928 la Casa Consistorial de Banyoles està a l’edifici del Passeig de la Indústria.
La Casa Consistorial, d’estil noucentista, va ser projectada pel prestigiós arquitecte  Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú 1889- Barcelona 1965). Des d’un principi, es volia donar un aire solemne i monumental a una construcció que simbolitzaria la ciutat de Banyoles i seria el lloc de reunió del poble i dels seus representants. L’obra va ser feta per una cooperativa de paletes banyolins anomenats popularment ‘els soviets’.
L’edifici, de forma quadrangular, té una planta baixa i un pis. Destaca sobretot la seva façana neoclàssica. S’hi entra per una gran porta d’arc de mig punt  que es veu emmarcada per dues finestres amb motllures a cada costat.
La façana, de pedra grisa de Girona, va ser tallada pels germans Pruneda (picapedrers gironins).
La seva distribució  interior s’organitza, a la manera d’un palauet renaixentista, des del vestíbul, on hi trobem una escalinata que porta al primer pis.  A dalt de tot, per aconseguir una millor lluminositat zenital, el 1988, s’hi va instal·lar un vitrall, obra de l’escultor Domènec Fita.
Al primer pis destaca la gran balconada, amb balustres (columnetes adornades) de pedra. A les façanes laterals les finestres presenten la mateixa decoració que les de la façana principal.
La casa està coronada per un frontó central que descansa sobre una cornisa i on s’hi pot veure un escut de la ciutat i la data de la seva construcció. Una terrassa plana, envoltada per una balustrada de pedra, fa la funció de teulat.
Al projecte inicial s’hi ha fet dues modificacions: la façana del carrer de Pere Alsius es va acabar amb pedra, com a la façana principal i, durant molts anys, no s’hi va col·locar el rellotge a la part superior de la façana principal.
Josep Grabuleda i Joan Anton Abellan
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

Casa Consistorial any 1928
Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.Fons de l'Ajuntamnt de Banyoles

Passeig de la Indústriaals anys trenta.
Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló

Edifici de la Pia Almoina, antiga Casa Consistorial fins el 1928.
Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló

Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segle XX

Autor: Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú 1889-Barcelona 1965)


Josep Francesc Ràfols i Fontanals.
Descripció:

Edifici noucentista encara que amb una forta valoració d'elements neoclàssics. La seva planta s'organitza a l'entorn d'un espai central on s'ubica l'escala. La façana resulta un clar exemple de la tendència neoclàssica que impregna tota la construcció. A la planta baixa trobem la gran porta d'accés, d'arc de mig punt i encoixinats que l'envolten. Flanquejant-la a cada costat s'obren dues finestres, les motllures de les quals serveixen per mantenir la mateixa línea estilística. El pis planta adquireix tota la seva noblesa en aquesta façana. Així una gran balconera de pedra amb barana de balustres la recorre de llevant a ponent, englobant tots els finestrals. D'aquests, el central s'emfatitza amb la corba de la balconera i per la presencia al seu davant damunt d'un timpà rodó. La part superior compte amb un ràfec molt marcat, una barana de balustres i, sobretot, un immens timpà triangular central. Tots aquests elements permeten una conclusió grandiloqüent de l'obra. 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada