PLAÇA MAJOR
Banyoles - el Pla de l'Estany
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segles XIII-XXI
Descripció:
Els porxos de la plaça són
formats per 37 arcs irregulars de pedra, de punt rodó o apuntats. El sostre és
format per voltes d'aresta arrebossades i pintades, si bé conserva en algun
tram l'embigat de fusta. Els diversos trams són limitats per arcs perpanys.
Els edificis que conformen la plaça guarden relació amb l'època de construcció d'aquesta. La distribució dels habitatges és la de la típica casa medieval urbana: planta baixa (on s'estableix la botiga), precedida per un porxo, primer pis i golfes, sota coberta de teula àrab. Les modificacions més habituals han estat l'obertura de balcons, i la conversió de teulades en terrats. Algunes arcades del sector del carrer d'Àngel Guimerà també foren modificades al segle XIX.
Els edificis que conformen la plaça guarden relació amb l'època de construcció d'aquesta. La distribució dels habitatges és la de la típica casa medieval urbana: planta baixa (on s'estableix la botiga), precedida per un porxo, primer pis i golfes, sota coberta de teula àrab. Les modificacions més habituals han estat l'obertura de balcons, i la conversió de teulades en terrats. Algunes arcades del sector del carrer d'Àngel Guimerà també foren modificades al segle XIX.
Notícies històriques:
La Plaça Major de Banyoles,
que ha rebut diversos noms al llarg de la història, però que els banyolins
anomenen simplement la Plaça, és un recinte porxat d'origen medieval, que
centra l'eixample medieval d e la població, conegut com a Vila Nova.
Documentada des de 1297, conserva encara la seva primitiva funció de mercadal.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Banyoles conté alguns
llocs emblemàtics i, indubtablement, un d’aquests és la seva plaça Major, la
seva plaça porxada. Fins ara, fins aquest llibre, però, no ha merescut, com
l’Estany, una publicació monogràfica. Amb aquest llibre de divulgació es vol,
d’alguna manera, reparar aquest oblit. Aquest no pretén ser tampoc el llibre
definitiu; de la plaça se n’ha escrit, se n’escriu i se n’escriurà, mentre en
ella s’hi produeixi vida social, encara durant molts anys.
Aquest llibre La plaça Major intenta, amb uns redactats amens i fotografies de diferents èpoques, fer un recorregut per l’existència de la plaça; i es dóna prioritat a la seva vida social (a la Plaça com a l’espai banyolí preferent de sociabilitat durant molts segles) i a la seva gent. Tanmateix no es deixen de banda els seus aspectes urbanístics. És un llibre, doncs, que ens acosta a la plaça des de l’edat mitjana fins al segle XX, que ens fa reflexionar, i descobrir, com els artistes (literats, pintors, fotògrafs, músics...) l’han feta seva com a indret simbòlic de Banyoles; i com l’han viscut personalment quatre notables banyolins del segle passat.
Aquest llibre La plaça Major intenta, amb uns redactats amens i fotografies de diferents èpoques, fer un recorregut per l’existència de la plaça; i es dóna prioritat a la seva vida social (a la Plaça com a l’espai banyolí preferent de sociabilitat durant molts segles) i a la seva gent. Tanmateix no es deixen de banda els seus aspectes urbanístics. És un llibre, doncs, que ens acosta a la plaça des de l’edat mitjana fins al segle XX, que ens fa reflexionar, i descobrir, com els artistes (literats, pintors, fotògrafs, músics...) l’han feta seva com a indret simbòlic de Banyoles; i com l’han viscut personalment quatre notables banyolins del segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada