MURALLES DE BANYOLES
Banyoles - el Pla de l'Estany
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Avui es conserva un tram de
la muralla medieval notable al Parc de la Muralla, com també d’altres trams
identificats en els carrers Sant Pere, Santa Maria i Canal. Recentment els
treballs arqueològics ha posat a la llum el perímetre i fossat de la muralla
del monestir de Sant Esteve amb la troballa de l’antiga torre circular de la
Sagristia, possiblement d’època medieval. Històricament la vila de Banyoles va
començar a tenir muralla a partir del segle XIII en el monestir benedictí,
mentre que la muralla urbana començà a construir-se a finals de segle.
El desembre de 1309 els jurats banyolins ja
presentaren un acte de protesta a l’abat Bernat de Vallespirans en què defensen
la seva autoritat de tancar els portals de Banyoles, com era costum des de feia
‘quaranta anys enrera’. Els portals documentats entre finals del segle XIII i
principis del segle XIV eren els de Sant Martirià (1305), Sobreporta (1243),
Girona (1279), Peraseca (1279) i Besalú (1279).
A partir del segle del regnat
de Pere III el Cerimoniós la vila inicià una nova fase d’emmurallament gràcies
als privilegis reials, amb el rerefons de l’esclat de la guerra amb Castella
(1356-1369). La preocupació fou tancar tot el perímetre i els nous ravals
comercials i artesanals, ubicats sobretot a la Vila Nova i a l’entorn de l’actual
Plaça Major.
Durant la Guerra Civil
catalana, la forta resistència que oposà la guarnició reialista al setge del
duc de Lorena i de Calàbria l’estiu de 1467, que durà més de deu dies, demostra
una meritòria solidesa de les defenses banyolines, atacades amb furioses bombardes.
Un cop acabat el conflicte, es van fer diverses reparacions a la muralla urbana.
El segle XVII marca el
declivi del recinte emmurallat producte de les continuades guerres amb França,
sobretot durant el setge de 1655. A partir del segle XVIII van ser habituals l’obertura
de les portes, portelles o finestres al recinte, per on els banyolins
aprofitaven per entrar queviures i mercaderies i accedir als horts de fora
muralla.
Encara durant la Guerra de
Succesió el cabdill austriacista Josep Vinyals de Flaçà, acompanyat de 100
terrelloners, enderrocà la muralla i les fortificacions fetes pels borbònics
francesos pocs mesos abans. Un cop la muralla perdé tota la seva funció
defensiva, els valls van ser terraplenats com a hortes i les seves pedres
usades com a material constructiu, també moltes torres foren escapçades.
La muralla a finals del
set-cents era certament una barrera constructiva a l’expansió urbana de la
vila, i finalment fou enderrocada en els
anys succesius.
Amb l’esclat de les guerres
carlines es va necessitar defensar de nou Banyoles, i per això la Junta de
Fortificació destinà grans despeses municipals a les fortificacions, sobretot l’any
1839.
Durant la Primera i Segona
Guerra Carlina el nou perímetre va resseguir
en bona part l’antic traçat de la muralla medieval i s’aprofitaren alguns
elements defensius anteriors, sobretot els portals, així també es van construir
algunes torres de fusellers.
Durant la Tercera Guerra
Carlina al darrer terç del segle XIX s’amplià el clos fortificat, sobretot per
la banda de ponent, per tal de protegir els barris i carrers a tocar els Turers
i la Plaça de les Rodes. Un cop acabaren les guerres carlines, s’enderrocaren
les precàries defenses i avui no en resta pràcticament cap rastre.
Guerau Palmada Auguet
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Enllaç amb informació i descripció;
que diu:
Època: segle XIII
Descripció:
Es tracta de l'únic tram
sencer que es conserva de l'antiga muralla de Banyoles. Construïda sobre la
roca en sentit est-oest té 85 metres de llargada i un metre de profunditat,
l'alçada és irregular i en el punt més alt és de 6 metres. Al parament són
visibles diferents tècniques: sobre una base de blocs irregulars de travertí es
disposen unes files de blocs més regulars del mateix material en el que es
conserven 8 espitlleres d'una esqueixada. Tota aquesta part correspon
segurament als segles XIII i XIV. La part superior de la muralla presenta un
parament de pedra menuda lligada amb morter de calç.
La part interior de la muralla presenta uns reforços segurament motivats per la construcció del passeig que corona la muralla i que juntament amb la porta que es va obrir per accedir al jardí corresponen a reformes no anteriors al segle XVIII amb la intenció d'incorporar la muralla a la finca de Can Perpinyà com a mur de tancament del jardí.
Les dues glorietes situades a cada extrem podrien ser de finals del XIX o principis del XX, tal com indiquen darrers estudis. Són dos construccions a mode de templet d'inspiració gòtica. Sobre una planta hexagonal s'aixequen sis pilarets que compartimenten sis espais oberts rematats per una arcada lobulada, de la qual l'arc del mig és d'una tipologia conopial.
La part interior de la muralla presenta uns reforços segurament motivats per la construcció del passeig que corona la muralla i que juntament amb la porta que es va obrir per accedir al jardí corresponen a reformes no anteriors al segle XVIII amb la intenció d'incorporar la muralla a la finca de Can Perpinyà com a mur de tancament del jardí.
Les dues glorietes situades a cada extrem podrien ser de finals del XIX o principis del XX, tal com indiquen darrers estudis. Són dos construccions a mode de templet d'inspiració gòtica. Sobre una planta hexagonal s'aixequen sis pilarets que compartimenten sis espais oberts rematats per una arcada lobulada, de la qual l'arc del mig és d'una tipologia conopial.
La teulada és als quatre
vents. Com a separació entre el cos de les arcades i la teulada hi ha una
senzilla cornisa o motllura de separació. Les respectives columnes-pilarets es
perllonguen en uns pinacles acabats en punxa. També existeix un element
semblant a la confluència superior de la teulada. El material emprat per la
construcció és la pedra de Banyoles en fines lloses anomenades travertí.
Porta dels Turers
Situada a l'entrada del carrer del seu propi nom i que va a parar a la Plaça Major. Entre l'Hotel Flora i la casa Ameller i dins d'un pati s'hi troben les restes de l'antiga muralla, una torre, que formava part de la porta dels Turers.
Porta dels Turers
Situada a l'entrada del carrer del seu propi nom i que va a parar a la Plaça Major. Entre l'Hotel Flora i la casa Ameller i dins d'un pati s'hi troben les restes de l'antiga muralla, una torre, que formava part de la porta dels Turers.
Notícies històriques:
La vila de Banyoles va
començar a tenir muralla a finals del segle XIII. La constitució de la
Universitat i la Carta Municipal de 1303 són elements claus en el reforçament
del poder local. Entre mitjans del segle XIII i principis del XIV ja estan
documentats els portals de Sant Martirià (1305), Girona, Peraseca, Besalú
(1279) i Sobreporta (1243), i a finals del segle XV ja es pot considerar que
s'havia tancat tot el recinte. Les guerres continuades amb França durant el
segle XVII suposen el declivi definitiu de les muralles, malgrat els esforços
de la universitat per conservar-la.
Durant el segle XVIII s'autoritza amb freqüència l'obertura de portes i finestres a la muralla fins que el segle XIX el consistori autoritza la demolició i s'aprofiten les pedres per a noves construccions.
El tram de mur visible al Parc de la Muralla és l'únic que es conserva, gràcies seva incorporació i transformació com a mur de tancament del jardí de la família Perpinyà, propietaris de la finca des de 1556. A mitjans del segle XX la finca va ser adquirida per la família Lavall.
Durant el segle XVIII s'autoritza amb freqüència l'obertura de portes i finestres a la muralla fins que el segle XIX el consistori autoritza la demolició i s'aprofiten les pedres per a noves construccions.
El tram de mur visible al Parc de la Muralla és l'únic que es conserva, gràcies seva incorporació i transformació com a mur de tancament del jardí de la família Perpinyà, propietaris de la finca des de 1556. A mitjans del segle XX la finca va ser adquirida per la família Lavall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada