Seguidors

diumenge, 26 d’agost del 2018

CASAL DEL CAPITÀ DE LA MILÍCIA RAMON DE CABRERA I DE CIURANA
La Bisbal d'Empordà - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

No he trobat cap dada d'aquest edifici, si algú en té pot deixar els seus comentaris a aquesta pàgina, moltes gràcies.






Ramon de Cabrera i de Ciurana (Begur 5 de desembre de 1794-1874).

A la publicació Quaderns de la Revista de Girona número 109 - La Bisbal - de Jordi Frigola i Arpa fa una explicació extensa i una part diu:

Les primeres manifestacions dels liberals varen tenir lloc durant el Trienni Constitucional (1820-1823). Els bisbalencs més adictes, que eren molts, es van allistar a la Milícia Nacional, sota el comandament d'un dels més entusiastes: Ramon de Cabrera i de Ciurana. A més, s'hi afegiren uns quants 'carbonari', piamontesos exiliats per l'absolutisme.
La Milícia va acomplir un servei important quan s'alçaren les partides de reialistes d'en Misses i calgué sortir de la vila a perseguir-los, concretament el 5 de juny de 1822 en una acció contra Puigcerdà, on s'havien fet forts, i el dia 21 a Sant Feliu de Guíxols, Lloret, Blanes, la Tordera, Santa Coloma de Farners, Olot i Besalú.
Tanmateix, encara que reforçats per la Milícia de Palafrugell, no pogueren evitar l'entrada de les partides del capitost Misses a la Bisbal el primer dia de la festa major, on van morir 'de una vala' un xocolater de la vila i un adroguer palafrugellenc.

Molt recomanable llegir la biografía de Ramon de Cabrera i de Ciurana en una publicació dels Estudis del Baix Empordà. INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.). Sant Feliu de Guíxols, 2008. Núm. 27, p. 155 a 166. ISBN: 84-921668-5-6 ISSN: 1130-8524 a l'enllaç següent:

que una part diu:

Ramon de Cabrera va néixer, al municipi de Begur, el dia 5 de desembre de 1794.

Polític liberal del Baix Empordà, Ramon de Cabrera, que va lluitar en les files del progressisme i que assumí responsabilitats capdavanteres en la política de la primera meitat del segle XIX, tant en l ’àmbit de les comarques gironines com més enllà, ja que va ser diputat a Corts en diverses ocasions i ocupà el càrrec de president de la Junta Suprema de Govern de la província de Girona durant les mobilitzacions de 1840 i 1843.
 Hisendat i polític, Ramon de Cabrera i de Ciurana va ser un empordanès del segle XIX que va cridar l’atenció de Carles Rahola. L’historiador gironí se’l trobà enmig de les lluites que protagonitzaren les diverses faccions de liberals entre ells i d ’aquests contra els absolutistes, i li dedicà un article l’any 1936 a les pàgines d 'El Diluvio, on glossava les dades que havia pogut obtenir fins aquell moment.

Proclama de la Junta de Govern de la provincia, signada per Ramon de Cabrera el 30 de juliol de 1843.

Proclama a favor de la Junta Central signada per Ramon de Cabrera el dia 1 d'octubre de 1843.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada