LLOTJA DEL TINT
Banyoles - el Pla de l'Estany
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Descripció:
A l'exterior, murs d'aparell
no gaire ben treballats. Porta i finestres, distribuïdes a la planta baixa i en
un primer pis. Aquestes es troben emmarcades per pedres més o menys escairades.
El tipus de pedra utilitzat és l'anomenada pedra de Banyoles. Pel que fa a la
seva estructura interior és de planta rectangular. No obstant, aquesta mig
partida per uns arcs apuntats, que deurien suportar la serrera de la coberta a
dues vessants, ens ve a donar, un vegada l'espai és cobert, una estructura de
planta baixa i un pis.
Notícies històriques:
El tèxtil ha estat una de
les primeres i principals activitats de Banyoles, fins i tot, en la seva
projecció en el mercat de la exportació durant uns anys. Dins del procés
d'elaboració de la tela, s'hi troba el tenyit, i un dels mètodes emprats fou el
la immersió del teixit en grans tines que contenien aigua amb el colorant
apropiat al color desitjat. Aquesta operació es duia a terme a la Llotja de
Tint, i que a la vegada fou utilitzada per a comerciar-hi el producte. El
nostre edifici data del s. XIII, però, tenim notícies de que no fou l'únic. En
el s. XV, hom sap de l'enderrocament d'un Tint Nou. Per la seva activitat
utilitzava un dels rocs banyolins al que donà el nom: "rec del tint"
L'edifici actualment recuperat, fou reformat l'any 1971.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La llotja del Tint, del s. XV, és un dels pocs edificis gòtics industrials
que queden a Catalunya, i estava dedicat al tint de la llana.
L’edifici del tint està relacionat amb el rec Major, ja que aprofitava la seva aigua per tenyir els teixits de llana que posteriorment s’exportaven a tot Europa on eren coneguts com a “draps banyolesos”·
El seu espai interior és rectangular, està format per dues tramades de gran alçada separades per tres arcs apuntats, d’estil gòtic. Les tramades actualment no es veuen ja que estan tapades per un sostre postís amb volta d’aresta. Aquest sostre no és l’original ja que va ser construït quan l’edifici ja no funcionava com a llotja del tint. La porta d’entrada principal està tapiada, actualment s’utilitza una porta que va ser afegida en una ampliació de l’edifici.
Pel que fa al funcionament de la indústria, el rec major es desviava dins l’edifici i l’aigua circulava a través d’unes tines o banyeres excavades a la roca on s’hi posaven les teles per tenyir. El rec donava la volta a l’interior de l’edifici i tornava a sortir al seu curs originari.
L’edifici havia de ser alt, ja que segurament s’utilitzava aigua calenta (en algun lloc hi devia haver un forn) i això desprenia molts vapors. D’altra banda es creu que hi havia una mena d’altell de fusta que rodejava la part interna de la sala i allà s’hi penjaven les teles per un primer assecat. Posteriorment es portaven a un pati exterior on s’acabaven d’assecar i d’aquí ja es venien arreu d’Europa.
Avui dia s’utilitza com a sala d’exposicions municipals.
L’edifici del tint està relacionat amb el rec Major, ja que aprofitava la seva aigua per tenyir els teixits de llana que posteriorment s’exportaven a tot Europa on eren coneguts com a “draps banyolesos”·
El seu espai interior és rectangular, està format per dues tramades de gran alçada separades per tres arcs apuntats, d’estil gòtic. Les tramades actualment no es veuen ja que estan tapades per un sostre postís amb volta d’aresta. Aquest sostre no és l’original ja que va ser construït quan l’edifici ja no funcionava com a llotja del tint. La porta d’entrada principal està tapiada, actualment s’utilitza una porta que va ser afegida en una ampliació de l’edifici.
Pel que fa al funcionament de la indústria, el rec major es desviava dins l’edifici i l’aigua circulava a través d’unes tines o banyeres excavades a la roca on s’hi posaven les teles per tenyir. El rec donava la volta a l’interior de l’edifici i tornava a sortir al seu curs originari.
L’edifici havia de ser alt, ja que segurament s’utilitzava aigua calenta (en algun lloc hi devia haver un forn) i això desprenia molts vapors. D’altra banda es creu que hi havia una mena d’altell de fusta que rodejava la part interna de la sala i allà s’hi penjaven les teles per un primer assecat. Posteriorment es portaven a un pati exterior on s’acabaven d’assecar i d’aquí ja es venien arreu d’Europa.
Avui dia s’utilitza com a sala d’exposicions municipals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada