Seguidors

dijous, 16 d’agost del 2018

CAN TRINXERIA
Cassà de la Selva - el Gironès

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Casal familiar d’una branca de la nissaga dels Trinxeria i que l’any 2000 va adquirir l’ajuntament. Hi vivien grans propietaris rurals amb interessos surers a les Gavarres. Un d’ells va ser Marçal de Trincheria, important defensor de la indústria surera de les comarques de Girona i autor del llibre La liga aduanera hispano portuguesa a finals del segle XIX.
En comparació amb altres edificis modernistes de Cassà, Can Trinxeria és el millor exemple d’estil neomedieval que hi ha. Respon a una solució historicista, d’estil neogòtic, que es trobaria dins la línia de la reinterpretació d’un palau neogòtic civil català, a manera de palauet urbà.
Josep Balet, l’arquitecte, va incorporar-hi elements autòctons, com l’esplèndida escena de caça que hi ha a la balconada del primer pis. Altres elements destacables de la façana són l’estructura del Sant Jordi, sota el balcó semicircular, i la decoració amb elements figuratius, vegetals i animals i els pinacles amb figures exemptes d’inspiració medieval. Altres elements d’interès són les pintures murals i la sala coberta amb volta de canó amb petxines a l’interior, i la torre del molí de vent del jardí de planta octogonal i estil neoàrab.































Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: finals segle XIX

Descripció:

Casa urbana unifamiliar amb forta incidència formal en el conjunt de la plaça principal de Cassà. Es conserven parets interiors pintades i restes importants de mobiliari. Destaquem la façana: en els balcons el repertori decoratiu amb motius florals i elements d'una escena de cacera; les llindes neogòtiques flamigeres de les finestres; la mènsula del balcó semicircular de pedra artificial que representa Sant Jordi; també el coronament de la façana amb una cornisa i medallons que representen personatges històrics. La façana és tota arrebossada excepte el sòcol de la planta baixa que és de granit. Hi ha un interessant jardí amb una torre dipòsit i molí de vent per l'aigüa del pou. La torre és d'inspiració mossàrab i és construïda amb rajol vist. També hi ha una capella particular en una habitació de la casa. 

Notícies històriques:

Els antecedents d'aquest edifici els tenim en la família Trinxeria d'Olot. La fundació d'aquest llinatge el trobem en el Rosselló abans del regant de Carlemagne. Marcial de Trinxeria i de Bolós era el fill segon de la casa d'Olot. Al casar-se amb Dolors Güitó i Genover, pubilla de la casa Güitó-Llac de Cassà passarà a residir en aquesta població l'any 1868. Va tenir una relació molt estreta amb l'indústria del suró essent propietari de suredes i també advocat defensor dels interessos del sector.

Al catàleg de béns a protegir publicat per l’ajuntament de Cassà de la Selva diu:

Projecte de Josep Balet i Duran any 1897
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa i dues plantes pis. La façana presenta una composició asimètrica estructurada en tres eixos verticals d’obertures, amb profusió d’elements ornamentals de caire neomedieval i barroc. Cal destacar els pinacles de la part superior, amb elements escultòrics, les baranes dels balcons del primer pis amb escenes naturalistes i de caça, i les llindes de totes les obertures amb guardapols i motius figuratius. La llosana del balcó circular descansa sobre la figura d’un soldat amb un arc.
Can Trinxeria és l’edifici de caire neo-medieval més remarcable existent al municipi, amb notables elements d’ofici a la façana. Són d’interés algunes dependències interiors amb interessants ornamentacions de l’època, la capella-oratori de la Mare de Deu del Carme i un interessant torre, del molí de vent, construïda amb obra vista i estil neo-àrab situada en el jardí posterior de la casa.


A l'entrada de la casa hi ha una explicació de l'edifici que diu:

L'ajuntament de Cassà de la Selva va adquirir aquest inmoble l'any 2000 i va iniciar un llarg i curós procés de restauració que va culminar a finals de juny de l'any 2011. En una primera fase, es van consolidar i rehabilitar les estructures exteriors, la coberta i el molí, i en l'última fase subvencionada pel programa FEDER, es va procedir a la restauració de les estances interiors, que han tornat a dignificar aquest emblemàtic edifici, que forma part del catàleg de patrimoni històric del municipi aprovat l'any 1989, i que va ser declarat bé d'interés local l'any 2009.

La finca és documentada des del segle XVI i va acollir consecutivament des del segle XVIII les famílies: Llach, Guitó i Trinxeria que, per mitjà d'enllaços matrimonials, primer amb els Guitó de Romanyà de la Selva (1782) i després amb els Trinxeria (1867) d'Olot, ampliaren el seu patrimoni i potenciaren el seu paper en la societat. Varen ser uns hisendats que comptaven amb un vast territori a les Gavarres (més de 500 ha), la majoria del qual estava poblat de sureres que incrementaven la rendibilitat de l'explotació forestal (se superaven les 40 tones de pela anuals en el primer terç del segle XX). L'explotació del suro, durant un llar període, els va portar a obtenir unes rendes importants i situar-los en un estatus social i econòmic privilegiat.
Tanmateix cal remarcar que, a part de la seva activitat forestal, també varen ser productors de vi i de xampany.
Els Llach varen arribar a Cassà l'any 1739 procedents del mas Llach de Romanyà de la Selva i compraren poc més tard la casa Pujades, a la plaça de la Coma, que passà a anomenar-se Llach.
L'any 1864 Josep Guitó i Llach va adquirir la casa veïna, situada a ponent, que completava la superfície del que seria la futura casa Trinxeria.

Finalment Josep de Trinxeria i Guitó, el 1897, amb motiu del seu casament amb Adelina de Azúa i de Pastors, va encarregar al jove arquitecte barceloní Josep Balet i Duran la reforma de la casa i la va dotar de la fesomia acual.
Durant la Guerra Civil l'edifici va estar ocupat pel comandament dels pilots de l'aeròdrom de Cassà i, acabada aquesta, Adelina de Azúa i de Pastors (morta el 1964) va tornar a la casa, acompanyada d'una neboda seva, la Carme de Trinxeria i Pi (morta el 1986), fins el seu decés.
Posteriorment la casa va restar abandonada, el contingut va passar a mans particulars i l'edifici, a una empresa que va projectar-hi uns apartaments que mai es varen dur a terme, i més tard la va adquirir l'ajuntament de Cassà de la Selva.

Altre enllaç amb informació:










































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada