Seguidors

dimecres, 16 de gener del 2019

CASA BOJONS o CASA BALMES
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: Època medieval Baixa Edat Mitjana (Segles Xlll - XV)- Època moderna (Segles XVII-XVII) ; Segle XX)
Dates de construcció: L'última remodelació de l'any 1985
Descripció:
Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pisos, originat per la unificació de tres cases. Presenta les principals característiques de la tipologia de casa senyorial amb l'entrada principal a través d'un gran arc de mig punt adovellat i l'escala principal en el pati d'entrada. De la façana que segueix les alineacions anteriors, només sobresurten els balcons de la planta noble i la barbacana amb colls de fusta inclinats. Les obertures s'ordenen segons eixos verticals i amb gradació de proporcions, marcant jerarquia. La façana incorpora restes de dues finestres antigues (una romànica i una de gòtica) que dialoguen amb el gran arc adovellat d'entrada. També s'aprecia algun element reformat o restaurat amb posterioritat al segle XVIII. Les obertures estan emmarcades amb pedra picada, exceptuant les del tercer pis i les obertures dels balcons. Les baranes i reixes són de forja. La façana està arrebossada. Cal destacar de l'interior els enteixinats i decoracions conservades d'època barroca, com el retaule de l'oratori.
Descripció de la façana:
Composició: De la façana plana que segueix les alineacions anteriors, només sobresurten els balcons de la planta noble i la barbacana amb colls de fusta inclinats. Les obertures s'ordenen segons eixos verticals i amb gradació de proporcions. La façana incorpora restes de dues finestres antigues (una romànica i una de gòtica) que dialoguen amb l'arc dovellat d'entrada. També s'aprecia algun element reformat o restaurat amb posterioritat al s. XVIII. Materials: Pedra picada emmarcant les obertures excepte les del tercer pis i en les lloses dels balcons. Baranes de forja i reixes. Acabats de façana arrebossats. Barbacana amb colls de fusta. Elements arquitectònics a destacar: És interessant en conjunt però destacarem l'entrada amb el pati i l'escala, tots els elements de pedra i forja, els enteixinats i decoracions barroques interiors i les restes arqueològiques descobertes l'estiu de l'any 1984.
Dades històriques:
La casa Balmes, on passà als darrers anys de la seva vida el vigatà i il.lustre filòsof Jaume Balmes i Urpià, se situa a la Plaça de Miquel de Clariana, coneguda popularment com Plaça de l'Estudiant. Actualment és una sola edificació però en un origen la configuraven tres construccions independents, les dels extrems de característiques molt humils i la del centre amb un pati central i una escala d'accés a la planta noble. Sembla que els elements ornamentals que s'observen permeten datar el moment de la seva construcció a finals del segle XV però algunes restes en el parament de la façana principal podrien ésser anteriors, tot i que no es descarta una possible reutilització d'elements procedents d'un altre edifici. Sembla que l'explanació de la plaça de Don Miquel de Clariana l'any 1609 va obrir expectatives de reforma en tota la zona. El segle XVIII, el conjunt sofrí una transformació siginificativa. El 1770 la família Bojons va adquirir els tres inmobles i els va unificar en una sola residència: es reformaren les façanes exteriors, s'afegí una galeria coberta a la façana posterior, la façana que donava a la Plaça de Clariana va ser decorada amb esgrafiats, que una malaguanyada reparació a la segona meitat del nostre segle destruí A la part posterior de l'edifici es conserva un jardí situat arran de les muralles medievals de la ciutat de Vic a l'actual carrer de Montcada. És probable que la realització d'aquest jardí també sigui del segle XVIII.
Pel que fa a l'interior, destaquen la gran sala, situada a la planta noble, amb un enteixinat al sostre, així com un seguit de dormitoris amb alcova dels quals encara es conserva la decoració pictòrica de parets i sostres. Annexa en un d'aquests dormitoris hi ha una capella amb un retaule de petites dimensions, que hom atribueix al taller dels Reals, actiu a Vic des de finals del segle XVIII. A finals del segle XIX va comprar l'edifici la família Fatjó que el 1940 el va vendre a l'Ajuntament de Vic. Posteriorment, passà a mans de l'Estat i, finalment, de la Generalitat de Catalunya, que el remodelà interiorment. El segle XIX hi visqué i morí Jaume Balmes. El 1959 s'hi instal.là la biblioteca popular Jaume Balmes de la diputació de Barcelona a l'enderrocar-se l'edifici que hi havia a la plaça del bisbe Oliba. (pg 349 "La ciutat de Vic i la seva història"). Als anys 60 s'hi va afegir un altre pis. A l'any 1985 s'hi van realitzar obres de restauració i reutilització a càrrec de l'arquitecte Manuel Anglada i Bayés.
Elements:
Cal destacar la planta noble de l'edifici i recordar que la façana anterior a la última rehabilitació, tenia uns esgrafiats molts interessants.

Finestra geminada amb la columna que separa els dos arcs coronada per un capitell que incorpora quatre palmetes. Cal destacar-ne la claredat d'execució de la palmeta i el fet curiós que les fulles estiguin disposades de cara avall, tot donant la impressió que són mans que protegeixen el capitell.


Restes d'una finestra gòtica trevollada. Només resta encastada a la façana de l'edifici la forma dels arcs i les claustres. Cal destacar-ho perquè són testimonis d'art gòtic a la via pública. S'intueix l'esveltesa que devia tenir la finestra i es valora la filigrana del treball de les claustres.

Làpida de marbre blanc amb vetes amb les inscripcions incises i remarcades en marró. La làpida està protegida per una motllura de pedra amb capitells configurats per fullatges. La inscripció informa que en aquesta casa va morir Jaume Balmes. Traduïda del llatí al català diu: "Hostatjat en aquesta noble casa el 9 de juliol de 1848 va morir el doctor Jaume Balmes, la mort prematura del qual es dol l'església i tot Espanya".

Subsòl
Romà Alt imperi, Romà Baix imperi, Medieval Comtes de Barcelona, Medieval Consolidació Corona Aragó, Medieval Baixa Edat Mitjana, Modern XVI - XVII, Modern Segles XVIII – XIX.
La rehabilitació i remodelació de l'anomenada "Casa Balmes", al casc antic de la ciutat de Vic, va possibilitar la continuació de les excavacions arqueològiques arran de la muralla, al jardí de l'edifici. Les dues campanyes d'excavació realitzades van mostrar l'existència de murs i estructures medievals, que s'endinsaven en la potència de sediment del jardí. Concretament la intervenció principal va consistir en la realització d'una cala al jardí, ran de muralla, on es van localitzar aquests nivells d'hàbitat. L'interior d'una estança va proporcionar abundant ceràmica vidrada datada entre els segles XIV i XV. L'excavació va posar al descobert nivells dels segles XVI-XVII i XVIII associats a un espai d'habitat i de refeccions de la muralla medieval. El material arqueològic està format per ceràmica vidrada i alguns fragments de ceràmica grisa medieval. Tot i així, per problemes administratius no es va poder continuar l'excavació en aquest sector, impossibilitant una estratigrafia que probablement arribaria a nivells romans, com es va poder comprovar posteriorment en d'altres zones d'aquest sector de la ciutat. Per estratigrafia i disposició, aquest jaciment ha de donar nivells medievals i sobretot ha de posar al descobert la cara interior de la muralla, i possiblement, per la seva proximitat al Temple Romà ha de donar nivells i materials d'aquesta cronologia.

Jardí
Jardí enlairat sobre la muralla amb els límits tancats en mur. Hi ha dos balcons/mirador als extrems sobre la Rambla dels Montcada. Actualment aquest límit està protegit amb una doble barana. Espaiós, amb paviment de grava en la seva totalitat, té els parterres aixecats amb jardineres de formigó. prop del límit est % exemplars de castanyers d'Índies i a l'altre extrem unes pereres velles. L'accés és a peu pla des del pis de baix i hi ha una escala metàl·lica moderna que comunica amb la galeria de la planta noble.


















2 comentaris:

  1. La meva família no va comprar aquest inmoble, el va heredà. La pubilla Vilas es va casar amb l'hereu Bojons; aquest darrer va morir al primer any de matrimoni, sense descendència. Posteriorment, Vilas es va casar amb un Fatjó.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la aportació de dades, agraït.

    ResponElimina