PONT DEL REMEI
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
Època medieval Baixa Edat Mitjana (Segles Xlll - XV)
Data
de construcció: segle XIV - any 1324-1325
Descripció:
Pont sobre el riu Mèder, actualment de cinc arcades. Té
uns contraforts triangulars que servien de refugi als vianants quan estava
obert a la circulació. A la part nord encara hi ha el pou, del segle XIV, en
canvi a la banda de migdia, a causa de la construcció de la carretera de
Setnfores, es van perdre dues arcades, l'altre pou, l'oratori dedicat a la Mare
de Déu del Remei i la creu de terme. Històricament, al segle XIV, Vic s'estenia
fora de les muralles cap a ponent amb els ravals de Sant Joan, i Sant Pere. El
desviament de la carretera de Barcelona a Vic per l'ordre del rei Jaume I el Conqueridor (Montpelier 2 de febrer de 1208 - València 27 de juliol de 1276) de 29
de juliol de 1274 va provocar que l'entrada a la ciutat a partir d'aquell
moment fos pel carrer Sant Pere, enlloc del carrer Sant Francesc (antiga via
romana). D'aquí va sorgir la necessitat de la construcció d'un pont.
Descripció
específica:
CAP DEL PONT DEL REMEI: Amb les obres al barri del Remei,
iniciades el mes d'octubre de 2009 han aparegut part de l’arc i capçada del
pont del Remei, per la part de migdia. El conjunt arqueològic està format per
un pou i les canalitzacions de desaigües i sobreeixidor del mateix així com els
fonaments d'un antic empedrat en davallada cap a la riera, situat just a
l'arrancada de l'anterior rampa del pont gòtic. Seguint en paral·lel la vorera
i paral·lel a l'antic clavegueram de ceràmica amb revoltó de maó, construït a
principis del segle XX, ha aparegut una base de material en forma de rasa de
pedra, construïda en paredat i morter-calç, que estotja un cilindre tubular
ceràmic d'uns 10 cm de diàmetre. Presumiblement es tractava conductor protegit
d'aigua potable, del segle XVI-XVII. L'originalitat d'aquesta instal·lació és
que arriba amb un lleu descens en la direcció sud-nord, l'inici de la qual
encara no s'ha excavat però que té el seu final prop de la llera del riu.
Portava aigua a un antic molí de la zona o venia del torrent de Sant Jaume o
traspassava l'aigua d'un pou més allunyat a través d'una sínia per tal de
recuperar el nivell del pou públic per al servei dels habitants del carrer del
Remei o es tractava de la conducció d'aigua potable que assortia una part de
Vic des del molí del Clarà. La descoberta sota el mateix nivell de l'arrancada
del pont, d'un ampli empedrat en davallada cap al riu, suggereix un possible
ús, previ a la construcció del pont. Podem pensar que si l'ordre de reconvertir
el carrer en la nova entrada del camí ral a la ciutat de Vic, signada per Jaume
I l'any 1274, tarda a executar-se (en el cas de la construcció del pont)
pràcticament cinquanta anys, el primer lloc de pas pel riu s'hauria habilitat
provisionalment per una passera inferior, segurament més precària, però amb la
infraestructura suficient per a indicar i facilitar el lloc de pas del camí ral
creuant el llit del riu. El pendent de l'empedrat, no seria res més que la via
d'apropament a la llera destinat facilitar el trànsit dels carruatges i evitant
l'empantanegament o el fangueig relliscós de les peülles dels animals que
d'aquesta manera se'ls facilitava l'ascens a l'altra riba, sense perills. La
constatació d'aquesta hipòtesi s'hauria de comprovar -si fos possible- a
l'altre marge del riu. Per iniciativa del rei en Jaume, l'any 1274 s’establiria
una nova entrada a la ciutat de Vic, diferent del primitiu accés a la ciutat
pel pont de Queralt i la Calla. La nova "stratta francisca", el camí
que venint de Barcelona passava per Vic i menava cap a França per la Vall de
Bianya i el Coll d'Ares, entraria a la ciutat pel raval de ponent, pel carrer
de Sant Pere. Però el nou pont gòtic per a salvar la riera del Mèder en aquest
punt, no s'iniciaria fins a l'any 1325 gràcies a un donatiu personal de Bernat
de Brull que deixà un llegat de 60 lliures per a l'inici immediat de la seva
construcció. Com ens fa veure Antoni Pladevall (Els vells ponts d'Osona;
Revista Vic 1980) parlant d'aquesta obra civil, es tracta de “un dels ponts més
ferms i vistents de Vic" I encara afegeix: "Tenia un pou a cada
banda, un petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Remei al seu extrem de
migdia i una creu de terme a l'altre extrem. L'oratori del Remei és documentat des
de 1373 i ell va donar nom al pont, al carrer que es féu a la seva entrada. Més
tard va ésser traslladada la imatge i va donar nom al nou convent dels
franciscans que es va construir al segle XVII a l'extrem del carrer. A principis
del segle XX se li varen mutilar dues arcades en fer la nova carretera de
Sentfores o d'Avinyó i ha quedat inservible a tot pas rodat a causa de les
escales que calgué fer-li per accedir a ell pel costat del migdia ", que
és com es troba actualment. Cal dir que fins llavors, el camí per accedir a
Sentfores (La Guixa) arrencava en perpendicular des del carrer del Remei
enganxat al mur de la paret nord del temple. D'aquí, resseguia la paret de
tàpia de l'horta Canellas i finalment sortia a camp obert després traspassant
prèviament (entre els anys 1875 al 1910) la via del tren en direcció al Griell
i Sant Llorenç de Boada. Un carrer que havia estat l'entrada habitual de
vianants, carruatges, ramaderies i també bòvids menats a peu des del Lluçanès,
per al correbou de Vic. Hi havia l’oratori al cap del Pont, dedicat a la Verge
del Remei. Fou edificat el 1373, i significà, juntament amb una solemne creu de
terme i dos pous, l’un a cada cap del pont, l’acabament del conjunt de Pont del
Remei. El 1551 es va ampliar la construcció de l’oratori, amb una capella
dedicada a la Mare de Déu del Remei. A principis del segle XVII s’hi varen
establir els framenors, que tornaven a Vic després d’estar establerts al
monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Hi establiren la infermeria i l’hospici.
A partir del 1623 establiren el convent més enllà del Pont, on hi ha l’actual
església parroquial. CARRER DEL REMEI: Carrer medieval fora muralla crescut com
a resultat de la construcció del Pont del Remei. Constituïa una nova via
d'accés a la ciutat per la banda de migdia i donava al Portal de Malloles
essent la continuació del carrer de Sant Pere vers a migdia. A partir d’aquests
portals ben aviat aparegueren els ravals o barris a tocar del camí que sortia
fora de la ciutat. En aquest cas el raval de Sant Pere a tocar del pont del
Remei (any 1251) que es va estendre més enllà del mateix riu. PONT DEL REMEI:
El pont del Remei és un pont gòtic construït a l'extrem del carrer de Sant Pere
per donar pas al nou camí ral de Vic a Barcelona, modificat per decret del rei
Jaume I del 1274. Es troba també sobre el Mèder, prop de les hortes de Letrans.
Fou construït entre els anys 1324 i 1327. És un pont ample i esvelt, de cinc
arcades, ja que es perdé un parell per la banda del carrer del Remei. Els
pilars tenen reforços triangulars, que a l'extrem superior s'integren al pont,
i formaven una mena de refugis per als vianants quan el pont era obert al
trànsit rodat. Tenia un pou a cada extrem, i un oratori dedicat a la Mare de
Déu del Remei a l'extrem de migdia. Prop d'aquest oratori, construït el 1373,
s'establiren tres segles més tard els franciscans, que per això prengueren el
nom de frares del Remei. Al segle XVIII construïren un convent nou i una
església dedicats al Remei, a l'altre extrem del carrer, que han subsistit fins
avui dia. L'obertura de la carretera de Sentfores, arran del riu, a la banda de
migdia, féu mutilar notablement el pont, al qual avui dia s'accedeix mitjançant
unes escales. La resta es manté sòlida, i encara és utilitzat pels vianants.
Molt a prop es van trobar les restes d'un ungüentari d'època romana. Anomenat
prèviament Pont del Pedrís, fou construït per Jaume I en ple segle XIII (1247),
per tal de desviar l'entrada a la ciutat des de Barcelona cap al Portal de
Malloles. Així es substituïa l'entrada pel Pont i Portal de Queralt, que queia
dins la partida del Bisbe. El 1324 es fa el pont actual. A l'extrem del pont
pel carrer del Remei, s'hi fa un petit oratori. L'oratori del Pont dedicat a la
Mare de Déu del Remei. El 1617 fou molt malmès per un aiguat. El 1912 es
destrueix una arcada per obrir la carretera de Vic a Santa Eulàlia de
Riuprimer. Aquesta decisió va portar forces polèmiques en l’àmbit ciutadà.
Intervenció arqueològica dirigida per Joan Casas, Arkeolik.
Dades
històriques:
L'obra va ser començada al voltant del 1324 i completada
amb un pou a cada extrem i un oratori a la part de migdia el 1373, també amb
una creu de terme. En construir la carretera de Sentfores, el pont va quedar
mutilat.
Valoració:
A més d'una de les peces gòtiques més importants de la
ciutat, és una mostra de l'arquitectura gòtica civil, amb un valor històric
considerable, ja que era l'antiga entrada a la ciutat des de Barcelona. També
és molt notable per la seva situació, que assenyala el final del carrer de Sant
Pere.
Elements:
Cal destacar encara l'existència del pou, com element que
acompanya de forma continua una ciutat en el que la presència d'aigua és
constant. Avui el pou està convertit en font. Cal destacar el paviment que,
encara que les peces han estat recol·locades, complementen el conjunt.
****************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada