CASA PERE MAS
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
moderna (Segles XVIII)
Autor:
Tomàs Comella, mestre d'obres
Dates
de construcció: Amb reforma del 1861
Descripció:
Edifici fruit de l'annexió de varis edificis amb
parcel·la gòtica, entre-mitgeres, d'estructura tradicional de parets de càrrega
i amb coberta de teula àrab a dues vessants.
La façana és fonamentalment simètrica respecte a un eix central,
té proporcions verticals i fa servir la variació de mides d'obertures i balcons
amb l'alçada. L'edifici és rematat per un ràfec a manera de cornisa. Els
brancals, llindes i la llosana dels balcons són de pedra, les baranes són de
ferro forjat complex i de forja simple i els acabats de façana són arrebossats.
Dades
històriques:
Edificis primitius existents segurament al segle XVIII.
L'aspecte actual ve de la unificació de dues cases l'any 1861, la reforma del
portal de la façana és del 1914 i s'hi va obrir un petit portal. L'antic camí
de Gurb sorgí com la prolongació del c/ de les Neus vers al s. XII, moment en
que les masies anaven canviant la seva fesomia a favor de cases mitgeres que
seguien el traçat natural del camí. Al s. XV es construir l'església gòtica
dels Carmelites prop de l'actual c/ Arquebisbe Alemenay que fou enderrocada el
1655 en convertir la ciutat en plaça fortificada contra els francesos durant la
guerra dels Segadors. Als s. XVII-XVIII es construir l'actual convent i
l'església dels Carmelites calçats. Al s. XVIII la ciutat experimenta un fort
creixement i aquests carrers itinerants es renoven formant part de l'eixample
Morató. Al s. XIX amb la urbanització de l'Horta d'en Xandri, entre el c/ Gurb
i el c/ de Manlleu, també es renova. Actualment el carrer viu una etapa
d'estancament i convindria rehabilitar-lo. L'edifici ja existeix segurament al
s. XVIII. L'aspecte actual ve donada per la unificació de dues cases, a l'any
1861. Al redós de l'any 1914 es reforma el portal, el qual té una inscripció amb
el non de Josep Coll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada