MONUMENT A JAUME BALMES i URPIÀ
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Autor:
Joan Borrell i Nicolau (Barcelona 13 d'agost de 1888 - 26 d'abril de 1951)
Inauguració:
any 1949
Materials:
bronze
Dimensions:
150 x 70 x 70 cm
Inscripció:
a la cara frontal: a Jaume Balmes, a la cara posterior:
Las Diputaciones de Cataluña a Balmes en el primer centenario de su muerte
MDCCCXLVIII - MCMXLVIII
Descripció: Figura de cos sencer que vol ser el retrat del filòsof i teòleg Jaume Balmes, amb roba sacerdotal, damunt un pedestal, adossat a una estructura arquitectònica que reforça el seu caràcter monumental.
Comentari:
Jaume Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - 9 de juliol de 1848) fou un dels
pensadors més famosos de Catalunya i d’Espanya en el segle XIX. El monument va
ser erigit arran del centenari de la seva mort. Format a Vic, fou un exegeta
catòlic a la vegada que comentarista i assagista polític. A Madrid, el 1945,
publicà el periòdic Pensamiento de la Nación. El seu llibre més famós és El
Criterio. El sepulcre de Balmes es troba al claustre de la catedral de Vic, on
té un monument funerari, obra de Josep Bover i realitzat el 1853. Damunt el
gran sepulcre, la figura de Balmes apareix assegut i en actitud pensativa. Amb
el llibre El protestantisme comparado con el catolicisme (1844) volgué refutar
la tesi de Guizot sobre les relacions entre protestantisme i progrés a l’Europa
moderna. Balmes fou partidari d’un compromís entre el liberalisme moderat i el
carlisme derrotat. Tractà de comprendre i interpretar els canvis socials que
comportava la industrialització. Defensà el tímid reformisme del nou papa Pius
IX. En ple franquisme es dedicà a Balmes aquest monument com a personalitat
alhora conservadora i molt catalana, però anterior i aliena al catalanisme
polític.
Font:
Irene Boixeda – Ajuntament de Vic - 2012
Jaume Balmes i Urpià
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català. Durant
el segle XIX i una part del XX Jaume Balmes fou un dels
filòsofs més llegits del pensament catòlic a Catalunya, Espanya i Europa. La
seva obra més coneguda és El criterio.
Nascut en una humil família d'aluders, molt aviat va haver de fer-se
càrrec de gestionar el sosteniment econòmic familiar. Va estudiar al seminari de Vic i a la Universitat
de Cervera a on es va doctorar en teologia l'any 1834.
Balmes era molt conscient dels canvis que s'estaven produint en aquells anys de
forts xocs socials i tensions polítiques a causa de l'accidentat trànsit o
revolució entre el tradicionalisme de l'Antic Règim vers el liberalisme
contemporani; de fet aquest procés històric no només va quedar clarament
reflectit en la seva obra sinó que de fet Balmes era conscient de ser-ne un
participant més.
Es va instal·lar
a Barcelona on dirigí la revista La Sociedad. Entre el
1838 i el 1841 Balmes va viure una etapa en què els seus textos i el seu estudi
anaven encarats a formar-se com a intel·lectual catòlic publicant diverses
obres en defensa de l'Església. La més representativa fou El
protestantismo comparado con el catolicismo (1842-1844) en la qual va
voler desmentir la tesi de François Guizot que vinculava el progrés econòmic
dels països més moderns amb el protestantisme religiós. Però ja
el 1840 va publicar Consideraciones políticas sobre la
situación de España en què hi tractava aquesta conflictivitat
politicosocial, i en aquesta segona etapa fins al 1843 va seguir escrivint sobre
aquesta temàtica. A diferència del tradicionalisme catòlic més
reaccionari, Balmes va defensar l'opció d'un acostament entre el liberalisme
d'ordre i l'Església. Es mostrava preocupat per les vives tensions
viscudes durant la nova onada revolucionària que s'havia viscut entre
1835-1837, i després es va enfrontar dialècticament amb el liberalisme més
progressista dels seguidors del regent Espartero: de mica en mica es
va anar acostant al moderantisme, però al mateix temps va quedar
intel·lectualment allunyat del moderantisme específicament català precisament
per exposar directament i amb una anàlisi força precisa l'evident conflicte que
generava la industrialització del país amb llurs canvis socials.
La tercera etapa intel·lectual de
Jaume Balmes, entre 1844 i 1846, va ser de franca col·laboració amb l'ala més
dretana del Partit Moderat liderada pel marqués de Viluma. De
fet, ja s'havia traslladat a Madrid a finals del 1843 per fundar i dirigir el
diari vilumista «El Pensamiento de la Nación» al mateix temps que
s'implicava activament en la proposta de casar Isabel II amb el seu
cosí i segon pretendent carlí CARLES DE Borbó i de Bragança. Aquest
projecte hauria permès bastir un poder conservador al voltant de la monarquia
juntament amb els carlins, que el 1840 havien estat derrotats a la primera
Guerra Carlina, posant fre al creixement de la política i la cultura liberal
que s'escampava arreu qüestionant el catolicisme. En aquesta etapa també
va publicar les principals obres filosòfiques que el transcendirien: El
criterio el 1845, Filosofía fundamental el 1846 i Curso
de filosofía elemental el 1847, obres que si bé eren poc originals li
van donar una gran fama. Combinava el neotomisme amb el pràctic
"sentit comú" burgès, a la vegada que s'obria a la modernitat de les
ciències físiques i matemàtiques.
Un cop ja havia fracassat l'operació
matrimonial, Balmes va tornar a publicar obres de caràcter religiós catòlic el
1846. El 1847 a l'opuscle Pío IX va donar el seu suport
als petits intents reformistes del nou Papa, acció que fou rebutjada per
la majoria del catolicisme espanyol.
Viatjà per Anglaterra
i França. Va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les
reivindicacions nacionals catalanes.
Finalment, aïllat tant en l'àmbit
polític com intel·lectual, va morir de tuberculosi a la seva ciutat
de Vic el 9 de juliol de l'any 1848. Està enterrat al claustre de la Catedral
de Vic.
La seva obra representa l'adequació del pensament catòlic a la problemàtica
del seu temps. És un pensament que tant s'ocupa de política com de filosofia o
apologètica. A més, fa una aposta clara per un mitjà nou: sense deixar els
llibres, va treballar infatigablement en la redacció de revistes i
diaris. Si bé en els llibres podia precisar més el seu pensament, la premsa li
permetia un contacte més fluid amb els lectors i hi podia abordar temàtiques de
gran interès per a la problemàtica més immediata. Balmes és el primer pensador
de l'estat espanyol que aposta conscientment pels nous formats de difusió de
les idees. La premsa n'és un gran exemple. Va fundar diverses revistes, va
dirigir i va escriure pràcticament sol centenars de pàgines a La
Civilización (Barcelona, 1844-1843), La Sociedad (Barcelona,
1843-1844), El Conciliador (Madrid, 1845) i El
Pensamiento de la Nación (Madrid, 1844-1846). La mort li va impedir fundar
una editorial catòlica i un ateneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada