CASA PUIGSEC i MASFERRER
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Descripció de l'escut del catàleg de béns protegits que diu:
Targeta de pedra que se situa al clau de la volta de
l'arc de la porta d'entrada a la casa. Té una forma de cor i al centre porta
inscrita la M de Masferrer, el cognoms dels quatre germans propietaris de la
casa. El cor està rematat per volutes i acompanyat per tires de pergamí i
fulles de roure i glans. Es destaca com a fita de pas d'entrada a la casa i que
identifica la família per la M de Masferrer i per les fulles de roure i els
glans que informen dels seus orígens rurals. Es valora el seu volum compacte i
ferm en contrast amb la forma sempre amable d'un cor protegit per fullatges que
acaben en volutes i acompanyat de tires de pergamí i de branques i fruits. Les
fulles de roure estan molt ben realitzades i esdevenen símbol de la família. El
roure és considerat un arbre sagrat a nombroses tradicions culturals; és
l'arbre que representa l'eix del món, símbol de força, solidesa i permanència;
en aquest cas, reforça el nucli de la família.
Descripció de les escultures que al catàleg de béns protegits diu:
Escultura de l'hivern
Forma part del conjunt de quatre escultures exemptes que
representen les quatre estacions i els quatre germans Masferrer que van
construir la casa. Se situa damunt d'un pilar de la balustrada del pati que
dóna a la plaça de D. Miquel de Clariana. Representa l'hivern i la figura és un
home gran, de llarga barba, que va molt abrigat amb capa i caputxa i que porta
un cistell amb fruits. Es destaca la perícia de l'escultor per haver sabut transmetre
la imatge de feixuguesa pròpia d'un home vell, que s'encorba, té fred i
s'interioritza, que és també una manera d'al·ludir a l'hivern. Com a figura
escultòrica de dimensions considerables dignifica l'edifici, aporta calidesa
humana i poetitza l'espai urbà, al qual està perfectament integrada.
L'escultura té aquell sentit de permanència pel fet d'usar un símbol del temps,
com són les estacions, i està executada en la solidesa de les coses que romanen
inalterables. Té els límits imprecisos entre l'idealisme i el realisme i la
seva presència inspira una melancòlica placidesa.
Escultura de la primavera
És una de les escultures que representen les quatre
estacions i els quatre germans Masferrer, que varen fer construir la casa. Se
situa damunt d'un pilar de l'angle de la balustrada que dóna tant a la plaça de
Don Miquel de Clariana com al carrer de Dues Soles. Correspon a la primavera i
es representa com una noia amb túnica amb plecs i que porta un cistell de
flors. Porta una corona de flors i té una llarga cabellera que cau aplomada a
l'esquena i està nuada amb una cinta tot fent un llaç. Cal destacar-la perquè
és una figura molt dreta, com correspon a una al·legoria a la primavera florida
i fresca. Està disposada en "contraposto" que és el recurs clàssic de
fer recaure el pes del cos en una cama per tal d'evitar el hieratisme. Noia de
volum rotund, els plecs de la túnica contribueixen a la solidesa de la figura.
Com les altres tres escultures, dignifica l'edifici, aporta calidesa humana i
poetitza l'espai urbà, al qual està perfectament integrada. Té aquell sentit de
permanència a un lloc pel fet d'usar un símbol del temps, com és una estació, i
pel fet d'estar esculpida com a element intemporal. Es mou entre els límits
imprecisos de l' idealisme i el realisme i la seva presència inspira una
alegria serena. Els fruits del cistell simbolitzen abundància i prosperitat.
Escultura de la tardor
És una de les escultures que representen les quatre
estacions i els quatre germans Masferrer que van construir l'edifici. Se situa
damunt d'un pilar de la balustrada que dóna al carrer de Dues Soles. Correspon
a la tardor i es representa per mitjà d'una noia que porta penjats a la cintura
brots de raïm i fulles de vinya i un cistell ple de fruits al braç. Va vestida
amb una túnica i els cabells llargs, solts, subjectats per una trena. Cal
destacar el treball de detall dels brots de raïm i fulles de vinya i el
dinamisme de la figura, provocat pels plecs de la roba i els fruits que
reparteix pel seu cos. L'escultor ha fet ús del "contraposto", el
recurs clàssic de fer recaure el pes del cos en una cama per tal d'evitar el
hieratisme. L'escultura, com les altres tres, esdevé una imatge que dignifica
l'edifici, aporta calidesa humana i poetitza l'espai urbà al qual està
perfectament integrada. Té aquell sentit de permanència a un lloc per fer ús
d'un símbol del temps i per la perícia de l'escultor de fer una figura sòlida,
de presència inalterable. Es mou entre els límits imprecisos del realisme i
l'idealisme i la seva presència inspira serenitat. Els fruits que porta
simbolitzen abundància i prosperitat.
Escultura de l'estiu
És una de les escultures que representen les quatre
estacions i els quatre germans Masferrer, que van fer construir la casa. Se
situa damunt d'un pilar de la balustrada que dóna al carrer de Dues Soles.
Correspon a l'estiu i s'ha representat com un xicot jove amb calça, jaqueta i
capell d'ala ampla, que porta un ram d'espigues. Es destaca l'habilitat per
representar un xicot airós, de cos ple i rotund. Es fa ús del
"contraposto", el recurs clàssic de fer recaure el pes del cos en una
cama per tal d'evitar el hieratisme. Es una imatge dignifica l'edifici, aporta
calidesa humana i poetitza un espai urbà, al qual està perfectament integrat.
És tracta d'una figura, com les altres tres, que forma part de la memòria
col·lectiva dels ciutadans i desperta l'admiració dels visitants forans. Té el
sentit de permanència a un lloc per usar un símbol del temps i es presenta com
un element inalterable per la solidesa amb què està executat. Es mou en els
límits imprecisos d'entre l'idealisme i el realisme.
Talla de fusta
Tot fent la funció de cartela, bust de fusta d'un home
que porta una mena de barretina, de la que li penja un vel per l'esquena.
Llueix bigotis grossos i manté la boca oberta. Cal destacar l'expressió del
rostre, amb uns trets facials i atributs, com els bigotis i els ulls allargats.
Aquest rostre recorda els d'il·lustracions de contes fantàstics, com si fos un
mag o un geni àrab. Element estrany i misteriós, com si fos un element que va
més enllà de la seva funció arquitectònica d'element sustentador. El treball
escultòric de talla és excel·lent, hi ha expressivitat i els trets del rostre
són clars. El personatge observa el que passa al carrer amb una mirada fixa i
obsessiva, fa de vigilant ocult i persistent. Segons la tradició oral podria
provenir d'un mascaró de proa de vaixell i aquí prendria la funció de biga
mestra.
Talla de fusta
Tot
fent la funció de cartela, bust d'un home calb amb crani rasurat, excepte a la
punta on es recull el cabell en un monyo.
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
contemporània segles XIX-XX
Descripció:
Casal al centre del casc antic, davant del temple romà.
L'edifici consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos més elevat
en una angle, en forma de torre. Té també un jardí elevat. La façana principal,
de caràcter abarrocat i recoberta d'esgrafiats de caràcter classicista, és
centrada per la portalada, d'arc rebaixat, amb una finestra a cada banda; al
primer pis o pis principal, hi ha tres balcons amb frontó partit, situats sobre
les tres obertures de la planta baixa; sempre seguint els eixos de simetria
verticals, al segon pis s'obren tres finestres quadrangulars de dimensions més
reduïdes, i a les golfes hi ha sengles obertures petites allargassades. La
façana posterior, també abarrocada i molt més llarga, presenta una alternança
de portes i finestres a la planta baixa; al principal, balcons amb frontó
partit i també alguna finestra; finestres quadrangulars petites a la tercera
planta, i obertures petites allargassades a les golfes. Adossada al costat dret
d'aquesta façana trobem un cos elevat en forma de torre, de caràcter
historicista. En el lateral, i entre aquesta torre i el costat de la façana
principal, hi ha un jardí elevat a nivell de primer pis, on destaquen quatre
estàtues de les estacions, símbols dels quatre germans Masferrer.
Dades
històriques:
El 1860 s'hi fundà el Círculo Literario, primer nucli
modern literario cultural de la ciutat de Vic. El 1867 s'hi fundà l' Esbart de
Vic, on destacà Jacint Verdaguer. Actualment, acull dependències municipals.
Elements:
Cal destacar l'esgrafiat de la façana principal, i la
planta noble de l'edifici.
Subsòl
Cronologia:
Romà Alt imperi, Romà Baix imperi, Medieval Comtes de
Barcelona, Medieval Consolidació Corona Aragó, Medieval Baixa Edat Mitjana,
Modern XVI - XVII, Modern Segles XVIII - XIX, Segle XX Anterior Guerra Civil,
Segona meitat Segle XX – XXI.
Descripció:
La intervenció arqueològica a la Casa Masferrer va tenir
lloc en el marc estudis previs de les obres de consolidació i restauració
d’aquest edifici, sobretot en l’adequació de la planta inferior al 2010. El mes
de novembre de 2010 l’Ajuntament de Vic va iniciar una nova fase en l’adequació
de l’antiga Escola-Taller, que va permetre la realització d’una campanya
d’excavacions arqueològiques a l’interior del recinte. Aquesta intervenció
arqueològica es va centrar en l'obertura de tres cales amb l’objectiu de
localitzar i documentar els possibles elements del patrimoni arquitectònic,
arqueològic i paleontològic de la zona susceptibles de quedar preservats en el
subsòl de la Casa Masferrer. I els treballs es van realitzar a les estances sud
de la planta baixa. La recerca arqueològica es va focalitzar en la delimitació
d’una àrea d’actuació i intervenció a fi de poder establir una seqüència
estratigràfica in situ d’aquest conjunt. Els resultats obtinguts han permès
establir la present proposta de seqüenciació cronològica: HORITZÓ ANTERIOR ALS
SEGLES. I-II dC L’horitzó anterior a l’època romana és pràcticament inexistent
a la Casa Masferrer. Tot i així considerem que el terreny natural recuperat en
les diverses cales (ue.1051, ue. 2025 i ue. 3021) i representat pel tapàs, pot
preservar materials anteriors a la ocupació imperial. La presència d’una sèrie
de desnivells en el mateix tapàs, i sovint l’existència de retalls, semblen ser
també fruit d’accions antròpiques anteriors. En aquest context destaquem la
presència d’un fragment informe de ceràmica raspallada procedent de la ue. 1048
i que té un marc cronològic que pot recular a nivells de neolític antic post-cardial.
D’altra banda, la presència de material molt rodat, de cronologia altimperial
també fa pensar en una ocupació antròpica propera a la zona intervinguda i que
no ha estat possible identificar en la present excavació. HORITZÓ SEGLE I-V dC
Horitzó Fase I. El material adscrit al moment romà apareix a les tres cales
obertes de la Casa Masferrer. Si bé la potència de la seva estratigrafia és
molt desigual. Destaquen els nivells de rebliment, algun retall i la presència
d’un possible nivell de circulació conservats a la Cala 1 i 3. El nivell
pròpiament de circulació representat pel ue. 1047 (Cala 1) el podem considerar
solidari del 3017 (Cala 3) aquest presenta una homogeneïtat compositiva molt
gran, malgrat que el segon es trobava molt més humit per l’afectació de l’aigua
(veure supra). D’altra banda a la Cala 2 el material d’aquesta cronologia prové
d’un retall (2027) i el seu rebliment (2026), directament sobre el tapàs i
parcialment tallat per un mur medieval. Si bé en un primer moment es van interpretar
aquests nivells com un enderroc o rebliment, la manca de pedres i presència de
gran quantitat de material de coberta (tègules i ímbrexs, en diversos nivells
de preservació) i la gran abundància de fragments de plaques de marmora
(recuperades en diversos processos de talla) fa pensar en un nivell de
rebliment intencionat vinculat al moment de construcció o monumentalització del
temple. La presència també d’alguns fragments d’estuc pintat que s’han
conservat, fan pensar en un l’existència d’un antic edifici proper en l’entorn
més immediat. Principalment la presència sobretot d’estucs i altres materials
de luxe (tot i que molt fragmentats) fan pensar que ens trobem molt a prop d’un
possible edifici ja de factura romana que es trobaria en un indret proper. Així
mateix els fragments d’estuc fragmentats i restes d’argamassa, també serien
fruit d’alguna reforma que hauria sofert l’entorn, en el marc d’una operació
constructiva de tipus col·lectiu i de gran afectació de d’aquest espai. Pel que
fa a la cronologia, la presència d’un nombre important de fragments de terra
sigillata itàlica permet situar els nivells romans en un moment incert a partir
del segle I dC. Si bé el material principal es pot situar cronològicament
durant el segle II dC, i la presència de sigillata africana de tipus A i
africana de cuina, permet allargar la cronologia fins a mitjan segle III dC.
Cal recordar que tot el material presenta el mateix nivell de fragmentació, i
que aquest és molt alt. Horitzó fase II. Indeterminat Antiguitat Tardana.
Moment només evidenciat per la presencia de la unitat 3016, un nivell que
cobreix el nivell de circulació i que és més tardà que la resta del conjunt en
el qual s’ha recuperat principalment ceràmica africana de cuina i més material
constructiu. HORITZÓ SEGLE VI-XV dC Horitzó Fase I. Aquesta fase es documenta
per la presència de ceràmica espatulada, aquesta apareix en contextos de
rebliment ue. 1044 però també en nivells adscrits a època moderna (cala 3). Amb
aquesta evidència tant feble creiem que no es possible ajustar la cronologia.
Horitzó Fase II. Moment associat a nivells exteriors, un mur i altres nivells
de rebliment. Destaquen les troballes a la Cala 1 d’un paviment per grans
còdols de riu, i parcialment preservat, que sembla respondre a un paviment de
tipus exterior (ue.1039). Aquest es trobava en contacte amb una estructura
formada per una doble filada de carreus que semblen conformar un mur, situat al
límit oest del sondeig (ue.1038) i que també havia estat fortament alterat per
l’activitat antròpica de la zona. Tant aquest paviment com el mur han aportat
abundant material d’època medieval, que pot abraçar cronologies de XII a XIV. A
una cota similar també s’ha recuperat el basament d’una claveguera que podria
ser contemporània al mur (ue. 1042) i que, a nivell d’hipòtesi semblen
conformar part de la trama urbana alt medieval. I els nivells inferiors ue.
1047 i 1046. Horitzó Fase III. Anterior a la reforma de Dom Miquel de Clariana
al 1609. Les troballes principals d’aquest moment apareixen a la Cala 2, on és
més evident documentar el procés d’amortització que sembla que té lloc al 1609.
D’aquest moment sembla ser la construcció, ús i amortització del mur ue.2014.
Les estructures muràries conservades, concretament el mur ue.2018, sembla que
també fou bastit en un moment incert de segle XIII, pel material arqueològic i
pels paral·lels amb les troballes de Plaça Dom Miquel de Clariana de (Cruells,
Molas, Ollich 1989). El material ceràmic que ens ha aportat una cronologia
relativa més fiable procedeix del rebliment ue. 2022 aportant una cronologia de
segle XIII. D’aquest moment també poden ser els nivells medievals procedents de
la Cala 3. Principalment el retall ue. 3015 reblert pel sediment ue. 3014.
HORITZÓ INICI SEGLE XV al XVIII dC -Horitzó Fase I. T.p.q. entorn 1609. Els
nivells adscrits a la colmatació dels habitatges de la Plaça Dom Miquel de
Clariana s’ha recuperat a la cala 2. Concretament en els estrat de rebliment,
format per una terra molt sorrenca en la que es van començar a definir una sèrie
de murs, principalment el 2017 que hauria funcionat a posteriori. Mentre que el
mur 2018 hauria quedat colmatat pel taipat 2019, possiblement en aquest moment.
Tot fa pensar que es tracta de murs, de cronologia diversa, que corresponen a
parets d’habitatges o estances que s’haurien amortitzat durant l’edat mitjana.
Sembla que la colmatació final tindria lloc en la remodelació de Miquel de
Clariana al 1609, moment en que s’amortitzen definitivament aquestes
estructures. Dos d’aquests murs tenen una trinxera de fonamentació excavada al
tapàs, i per tant directament sobre el terreny natural, mentre que el mur
restant s’assenta sobre un rebliment on s’obren una sèrie de retalls, un dels
quals, de planta semicircular, ha estat parcialment excavat i ha aportat un
important conjunt de material, principalment fauna i ceràmica que ens situa a
l’edat Mitjana. -Horitzó Fase II. Obres canalització. En un moment incert que
situem entre XVII i XVII té lloc, principalment a les cales 1 i 3 una important
reforma urbanística que afecta al clavegueram. Es construeixen 5 clavegueres,
de pedra i rajola, amb les seves corresponents refaccions. Aquestes solen tenir
les parets de pedra (en ambdues cales) si bé es documenta una refacció continua
d’aquestes instal·lacions que ens fan pensar en un ús llarg i prolongat
d’aquestes estructures. -Horitzó Fase III. Evidències d’espais d’hàbitat o
freqüentació. Aquestes evidències constructives s’han localitzat principalment
a la cala 1 i la cala 2. D’aquest moment sembla ser la construcció del paviment
per grans lloses (1012), rectangulars i ben desbastades que haurien funcionat
amb un mur de reforç (1011), associat a un complex sistema de canalitzacions.
Pel poc nivell de desgast, creiem que es tractava d’un terra interior, de molt bona
qualitat, fet amb pedra de Folgueroles (determinació realitzada per Anna
Gutiérrez-ICAC). En la cala 2 la fase s’associa a un paviment, parcialment
preservat, i format per grans blocs de pedra lligats amb argamassa (ue.2009).
La pràctica inexistència de material arqueològic en aquest estrat i en la seva
preparació fan difícil la seva adscripció cronològica, si bé tot fa pensar que
es pot tractar d’un paviment interior de l’edifici que es bastí en aquest
indret a partir del XVII. En el nivell d’amortització d’aquest paviment cal
assenyalar la troballa de la dovella d’una porta que havia estat dipositada en
aquest indret i tot fa pensar que pot correspondre a un element arquitectònic
del mateix edifici. Actuació que segurament es va fer al desmuntar l’antiga
casa d’època moderna. HORITZÓ segles XIX i XX Horitzó Fase I. Mitjan s. XX.
Botiga. Sota els nivells actuals es va documentar un segon paviment, força ben
preservat. D’aquests destaca un paviment de rajols de mitjan segle XX que va
ser recrescut uns 30 cm fins assolir la cota formada per l’actual paviment,
també de rajols. Aquest espai hauria tingut diversos estances, on destaca les
Rajoles Vich i un espai que hauria funcionat com a lavabo, en relació a les
canalitzacions associades (ue. 1017, ue. 1018). Per informacions oral aquesta
part de la planta baixa hauria funcionat com a botiga, concretament una
carnisseria. Horitzó Fase II. Escola-Taller. Les evidències dels nivells d’ús
de l’Escola Taller són presents en totes les cales. Per la Cala 1, en nivell
del rebliment de ciment ue. 1002 tenia molta potència. Destaca la presència de
diverses estructures d’aïllament i sosteniment en totxana. Principalment la
Cala 2 presentava la particularitat de tenir un recreixement artificial del
paviment actual d’uns 50 cm de potència, sota el paviment actual, possiblement
a causa de les diverses reformes efectuades durant l’adequació de
l’Escola-Taller o de molt poc abans. I en el cas de la Cala 3, l’aixecament del
paviment actual de seguida va posar de manifest una seqüència arqueològica no
afectada per l’activitat constructiva del segle XX. La intervenció arqueològica
a la casa Masferrer ha posat en evidència el bon estat de preservació de restes
arqueològiques en un dels punts més emblemàtics de la ciutat de Vic. Aquest
element permet pensar que en aquells indrets on l’activitat antròpica ha estat
menys agressiva (enfront espais com ara carrers, places i altres espais
col·lectius) la presència i preservació de restes és significativa. La
seqüència estratigràfica de les tres cales obertes, malgrat la limitació
d’espai i extensió de les estructures recuperades, també ha posa de manifest la
pràctica continuïtat d’ocupació des d’època romana (fi I-II dC) a època moderna
a la zona. La diversitat d’espais ha permès identificar la presència d’un espai
obert situat al costat del carrer del Pare Xifré, i per tant, davant del Temple
Romà i Palau dels Montcada. La concentració d’estructures de cronologia
medieval localitzades a la Cala 2 també evidència l’important ocupació i successió
en el patró d’hàbitat medieval en aquest indret fins a l’actuació realitzada
per Dom Miquel de Clariana d’inicis del XVII. A destacar, la identificació d’un
nivell de circulació, associat a un espai obert i situat davant del Temple Romà
i el Palau dels Montcada (Cala 1 i Cala 3). Aquest paviment d’època romana
permet contextualitzar la cota de circulació entorn el mateix temple romà i
aportar nous elements entorn a l’accessibilitat i la monumentalització de
l’edifici. Malgrat que l’estudi dels materials relacionats amb aquest nivell
està encara en curs, i per tant no podem entrar en aspectes més detallats, la
presència d’un conjunt de fragments de marmora sí que ens permet avançar una
mica més en el coneixement d’alguns aspectes de l’Auso romana. La troballa d’un
petit fragment de marbre de Carrara, un dels principals marbres blancs
importats a Hispania i que durant l’alt imperi arribava de manera important
Tarraco, Barcino i el litoral català, confirma que el nucli romà d’Auso no
estava exclòs dels mecanismes de distribució d’aquest material de prestigi. No
obstant, el predomini clar de la pedra de Santa Tecla, un material més proper
pel que fa al seu origen, en forma de plaques o crustae sembla indicar un
evident interès en la ornamentació d’algun espai, a semblança del que es podia
trobar, per exemple, a la capital provincial, Tarraco, o les vil·les del seu
entorn, on l’ús de la pedra de Santa Tecla, material sumptuari per excel·lència
donada la proximitat de les pedreres, en forma d’aplacats i crustae, a més de
molts altres elements arquitectònics i epígrafs, s’ha documentat de manera
clara. La presència d’un nivell alt medieval, situat a la Cala 1, també posa en
relleu la presència d’estructures i espais de circulació davant del Palau dels
Montcada, sense que es pugui precisar més en la seva caracterització. La
presència d’un paviment, possiblement exterior i d’una claveguera fan pensar en
una certa adequació i manteniment d’aquest espai. Al mateix temps la
recuperació de la topografia de la zona, ben identificada per la presència de
la roca natural i el tapàs permet posar sobre plànol la pendent est-oest del
promontori on s’assenta el temple romà. Aquest fet queda ben evidenciat amb
l’anivellació interna del paviment de la Casa Masferrer i que per salvar aquest
desnivell s’opti a diverses solucions arquitectòniques. Aquestes solucions
passen per l’assentament del paviment actual (Escola-Taller 1989) sobre el
nivell de rebliment de les clavegueres d’ època moderna, en el cas de la Cala
3, mentre que a la Cala 2 es fa necessari un recreixement artificial de més de
40 cm per igual la mateixa cota del paviment.
Jardí
Descripció:
Jardí/ terrassa d'estil modernista però molt de l'inici
amb línies molt clàssiques, de finals del s XIX, començaments del XX. Enfilat
al primer pis, hi destaca la balustrada on hi ha quatre estàtues de pedra sobre
pilars, que simbolitzen les quatre estacions de l'any. Només hi ha espai a
terra per un arbre, actualment un til·ler, i la resta és paviment de pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada