CASA DEL VEGUER SALA I SAÇALA
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
VI JULIOL MDCCCXCVII
L'AJUNTAMENT DE LA CIUTAT DE VICH
REMEMBRA ALS PRESENTS Y ALS ESDEVENIDORS
QUE EN ESTA CASA NASQVÉ Y MORÍ
RAMON SALA Y SAÇALA
VEGUER
MESTRE DE CAMP DE INFANTERIA
GLORIÓS VENCEDOR DEL FRANCÉS L'ANY MDCXCV
Y HONRA PERPETVA DE LA DITA CIUTAT
DCBRE MDCLXV - ABRIL MDCXCVII
Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
època moderna segles XV-XVI – època moderna segle XVIII
Dates
de construcció: última remodelació de l’any 1945
Descripció:
Edifici de planta baixa i dos pisos. Reculat respecte la
façana, existeix un altre cos d'edificació.
Una façana plana, ondulada seguint el carrer, on s'hi van
disposant les obertures sense cap ordre gaire aparent. L'únic ritme el marquen
els portals de la planta baixa. També s'aprecia una intenció compositiva a la
part dreta de la façana, remarcant el portal allí existent amb quatre finestres
barroques i una gòtica amb la intenció d'unir la façana amb el cos d'edifici
existent a la dreta, que sembla posterior. La barbacana presenta la morfologia
antiga, amb una mènsula cada 3 o 4 metres i una volada total d'uns 40cm.
Materials: Murs antics de pedra a la planta baixa i pedra aparellada en el mur
del cantó esquerre. També hi ha pedra picada emmarcant i vestint les quatre
obertures gòtiques i les set barroques. Les columnetes de les finestres
gòtiques són de pedra calcària numolítica. La barbacana és de fusta. L'acabat
de façana és arrebossat tipus tirolès. Elements arquitectònics a destacar: Tota
la planta baixa, amb els murs i les restes que contenen com les columnetes, mig
arc, un mur i estructures interiors. L'arc dovellat d'accés. Les finestres
gòtiques de tres tipus diferents i totes les barroques. Les reixes i el
ferratge de la porta esquerra. Conservació de la façana: Petits desperfectes en
general.
Dades
històriques:
L'edifici, en el seu aspecte actual, és degut a diverses
intervencions al llarg dels segles. S'aprecien quatre èpoques diferents:
- els murs de la planta baixa que, amb la seva fàbrica de
pedra, denoten temps molt antics i contenen també elements arquitectònics
d'èpoques passades.
- els dos finestrals gòtics del segle XV a la façana de
la planta noble.
- diverses obertures amb la llinda barroca del segle XVIII.
- una remodelació del conjunt que, segons hem trobat a
l'arxiu municipal, va realitzar a l'any 1945 el constructor Bernat Callís. Aquesta
casa fou del Veguer Ramon Sala i Saçala (Vic 1655 - 13 d'abril de 1697), l'heroi vigatà contra les invasions
franceses a la Plana de Vic, a les darreries del segle XVIII (pg 383 "La Ciutat
de Vic").Al parlar del segle XV també diu: l'abundància de constructors,
de picapedrers i d'escultors d'origen francès que es nota en les obres
d'aquesta època...explica la renovació efectuada en molts edificis de
particulars, per als quals s'entallaren les gracioses finestres partides per
columnetes amb els respectius capitells.
Valoració:
L'edifici té valor històric-artístic, testimonial,
arqueològic i tipològic. E. Junyent diu, al parlar de la casa: són d'admirar
els finestrals del segle XV, alts i esvelts, partits per dues columnetes que
suporten els arcs en ogiva com tants n'hi hagué a Vic en
aquella època, tal com es conserven també en d'altres indrets.
Enllaç sobre Ramon Sala i Saçala:
que diu:
Ramon Sala i Saçala (Vic?, 1665 – 13 d’abril de 1697) fou veguer
i batlle de Vic. També conegut com Ramon de Sala i Saçala, fou
descendent i continuador d'un llinatge de barons que van exercir càrrecs de
gran importància ciutadana. El seu besavi Francesc fou conseller en cap el 1628
i capità dels sometents de Vic. El seu avi, també Francesc, a més del càrrec de
conseller en cap, el 1676, fou veguer i batlle de Vic el 1670. Amb només
vint-i-sis anys, Ramon Sala fou nomenat veguer i batlle de Vic pel virrei de Catalunya, i duc de Medina Sidònia Juan Carlos Pérez de Guzmán y Fernández de Córdova, substituint qui ho havia estat fins aleshores, Francesc
de Camats. Els seus dots de comandament quedaren palesos, especialment, en les
guerres contra els francesos, que sovintejaren des de 1635, i de les quals
aconseguí sortir victoriós. Entre les batalles en les quals participà
destaca la Batalla de Sant Feliu de Pallerols, la qual va tenir
lloc el 10 de març de 1695. Alhora, durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697),
Ramon Sala, juntament amb Josep Mas de Roda, al capdavant de 16 companyies de
miquelets i el sometent d'Osona, derrota a les tropes franceses, formades per
uns 1.300 efectius, 826 dels quals foren fets presoners i 260 van morir.Després de la seva mort, fou el seu germà Fèlix qui
el succeí en el càrrec de veguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada