CATEDRAL DE SANT PERE
Vic - Osonsa
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
segle XI
Autor:
es desconeix l’autor inicial
consagrada el 15 de setembre de 1803
la nau principal la van fer l’any 1781-1803 Josep Morató i Codina i Jaume Vendrell segons Gencat.
Descripció:
La catedral de Vic es troba
dins del nucli antic de la ciutat, oberta a la plaça on hi havia la
desapareguda església romànica de Santa Maria la Rodona. El conjunt catedralici
actual és el resultat de diversos estils. És bàsicament una edificació neoclàssica,
amb elements romànics, gòtics (el claustre), i la capella barroca de Sant
Bernat Calbó, i un sector d'edificació del segle XVII a la part nord del
conjunt.
La catedral actual és un edifici ampli, dividit en tres naus de la mateixa alçada per pilars quadrats. És cobert amb voltes hemisfèriques i acabat amb un absis poligonal amb el presbiteri avançat, que deixa un ample passadís o deambulatori rere seu. Les naus laterals tenen sis capelles per banda, agrupades de dues en dues sota cada tramada de volta. La seva façana és freda i severa, d'un neoclassicisme excessivament acadèmic.
El claustre, gòtic, fou construït a partir del 1318 sobre un claustre anterior, romànic. L'element més característic n'és el pis superior, compost de grans finestrals amb claraboies calades en pedra, suportades per tres fines columnes. Els capitells i les impostes són decorats amb escenes figuratives. Aquest claustre fou desmuntat en ampliar-se la catedral, i muntat de nou a partir del 1802 amb un traçat més reduït. Els quatre arcs sobrants foren muntats a manera de galeria en l'ala meridional, que mira al riu. A la part superior s'hi va fer un pis destinat a biblioteca i arxiu. En aquest trobem un retaule de fusta d'entre els segles XVI-XVIII.
La catedral romànica, el transsepte de la qual ja havia estat modificat entre 1401 i 1430, fou ampliada a principis del segle XVII amb l'edificació de la capella de Sant Bernat, situada a tocar el campanar. L'ampliació continuà amb l'obertura de capelles laterals a tot el sector nord de la nau, sota la direcció de l'arquitecte Jaume Vendrell.
De la construcció romànica, construïda entre 1018 i 1046 i consagrada l'any 1038, d'una nau, amb transsepte de cinc absis semicirculars i cimbori, resta el campanar i la cripta.
El campanar de torre està adossat al mur de tramuntana i té una alçada de 46 metres. És de planta és quadrada i es divideix en sis pisos separats per frisos d'arcs cecs i de dents de serra. Els dos pisos inferiors tenen finestres d'espitllera i unes lesenes que divideixen els seus murs en dos. També trobem aquesta lesena central en el tercer pis. En aquest cas separa dos espais en els que s'obre una finestra de mig punt. El quart pis té finestres geminades separades per una columna amb capitell mensuliforme. En les dues següents plantes les finestres són triforades i amb columnes del mateix tipus. El darrer pis és un afegit posterior format per pilars que sostenen la coberta aquatre vessants.
De la primera seu resta també la cripta, construïda sota el presbiteri. Cegada el 1782 arran de la construcció del nou temple, i reoberta el 1943, consta de tres naus sostingudes per columnes amb uns capitells de tipus califal del segle X reaprofitats del temple anterior al de l'abat Oliva. En el segle XII es va pujar el nivell del terra i es va decorar amb uns cercles concèntrics. També se li van afegir dos trams pel costat oest. Les seves voltes d'aresta són modernes, perquè les antigues havien estat destruïdes el 1872.
L'interior del temple fou decorat en dues ocasions pel pintor Josep M. Sert: la primera decoració, enllestida el 1930, fou destruïda el 1936, i la segona, executada totalment menys en les voltes, fou acabada després de la mort del pintor (1945), d'acord amb els seus esbossos.
De la destrucció del 1936 se'n salvà l'antic retaule major, gòtic, dedicat a sant Pere i santa Maria, esculpit per Pere Oller (c. 1420) en alabastre i policromat. Ara es guarda al fons del deambulatori.
També es conserven l'urna barroca d'argent repussat de Sant Bernat Calbó, obra de Joan Matons (1728), el monument funerari del bisbe Torres i Bages, i algunes talles i pintures barroques. Al centre del claustre hi ha un monument a Jaume Balmes (1865).
Al Museu Episcopal de Vic se'n conserven alguns relleus amb figures de la portalada romànica i capitells del claustre, de gran qualitat escultòrica. També en podem trobar a The Nelson Gallery and Atkins Museum de Kansa City,
Al Victoria and Albert Museum de Londres i al el Musée des Beaux Arts de Lió.
La catedral actual és un edifici ampli, dividit en tres naus de la mateixa alçada per pilars quadrats. És cobert amb voltes hemisfèriques i acabat amb un absis poligonal amb el presbiteri avançat, que deixa un ample passadís o deambulatori rere seu. Les naus laterals tenen sis capelles per banda, agrupades de dues en dues sota cada tramada de volta. La seva façana és freda i severa, d'un neoclassicisme excessivament acadèmic.
El claustre, gòtic, fou construït a partir del 1318 sobre un claustre anterior, romànic. L'element més característic n'és el pis superior, compost de grans finestrals amb claraboies calades en pedra, suportades per tres fines columnes. Els capitells i les impostes són decorats amb escenes figuratives. Aquest claustre fou desmuntat en ampliar-se la catedral, i muntat de nou a partir del 1802 amb un traçat més reduït. Els quatre arcs sobrants foren muntats a manera de galeria en l'ala meridional, que mira al riu. A la part superior s'hi va fer un pis destinat a biblioteca i arxiu. En aquest trobem un retaule de fusta d'entre els segles XVI-XVIII.
La catedral romànica, el transsepte de la qual ja havia estat modificat entre 1401 i 1430, fou ampliada a principis del segle XVII amb l'edificació de la capella de Sant Bernat, situada a tocar el campanar. L'ampliació continuà amb l'obertura de capelles laterals a tot el sector nord de la nau, sota la direcció de l'arquitecte Jaume Vendrell.
De la construcció romànica, construïda entre 1018 i 1046 i consagrada l'any 1038, d'una nau, amb transsepte de cinc absis semicirculars i cimbori, resta el campanar i la cripta.
El campanar de torre està adossat al mur de tramuntana i té una alçada de 46 metres. És de planta és quadrada i es divideix en sis pisos separats per frisos d'arcs cecs i de dents de serra. Els dos pisos inferiors tenen finestres d'espitllera i unes lesenes que divideixen els seus murs en dos. També trobem aquesta lesena central en el tercer pis. En aquest cas separa dos espais en els que s'obre una finestra de mig punt. El quart pis té finestres geminades separades per una columna amb capitell mensuliforme. En les dues següents plantes les finestres són triforades i amb columnes del mateix tipus. El darrer pis és un afegit posterior format per pilars que sostenen la coberta aquatre vessants.
De la primera seu resta també la cripta, construïda sota el presbiteri. Cegada el 1782 arran de la construcció del nou temple, i reoberta el 1943, consta de tres naus sostingudes per columnes amb uns capitells de tipus califal del segle X reaprofitats del temple anterior al de l'abat Oliva. En el segle XII es va pujar el nivell del terra i es va decorar amb uns cercles concèntrics. També se li van afegir dos trams pel costat oest. Les seves voltes d'aresta són modernes, perquè les antigues havien estat destruïdes el 1872.
L'interior del temple fou decorat en dues ocasions pel pintor Josep M. Sert: la primera decoració, enllestida el 1930, fou destruïda el 1936, i la segona, executada totalment menys en les voltes, fou acabada després de la mort del pintor (1945), d'acord amb els seus esbossos.
De la destrucció del 1936 se'n salvà l'antic retaule major, gòtic, dedicat a sant Pere i santa Maria, esculpit per Pere Oller (c. 1420) en alabastre i policromat. Ara es guarda al fons del deambulatori.
També es conserven l'urna barroca d'argent repussat de Sant Bernat Calbó, obra de Joan Matons (1728), el monument funerari del bisbe Torres i Bages, i algunes talles i pintures barroques. Al centre del claustre hi ha un monument a Jaume Balmes (1865).
Al Museu Episcopal de Vic se'n conserven alguns relleus amb figures de la portalada romànica i capitells del claustre, de gran qualitat escultòrica. També en podem trobar a The Nelson Gallery and Atkins Museum de Kansa City,
Al Victoria and Albert Museum de Londres i al el Musée des Beaux Arts de Lió.
Notícies històriques:
La
diòcesi d'Osona, documentada des de l'any 516, devia tenir la seva seu prop del
temple romà, al solar de l'actual església de la Pietat. Després de la
conquesta cristiana, entre el 879 i el 888, s'erigí una nova catedral al raval
o "vicus Ausonae", que és la que va fixar l'emplaçament de les dues
construccions posteriors. La segona catedral fou començada a construir entorn
del 1003 pel bisbe i abat Oliba, i fou consagrada el 1038. En resta el
campanar, acabat de construir pels volts del 1064, i la cripta.
El claustre gòtic fou començat a construir a partir del 1318, i la seva construcció s'allargà fins a finals del segle XV. Hi intervingueren els mestres Ramon Despuig (1318-33), Bartomeu Ladernosa (1337-50) i Antoni Valls (1388-1400).
L'edifici actual fou projectat per l'arquitecte Josep Moretó i Codina. Fou iniciat el 1781 i consagrat el 1803. La seva construcció comportà l'aterrament de l'església de Santa Maria de la Rodona, de planta circular, situada a l'actual plaça de la seu. El 1806 el mateix Moretó bastí la capella de la Rodona dins l'àmbit del claustre, en record de l'antiga construcció.
La decoració escultòrica de la Sala capitular, està localitzada a les obertures (finestrals i portalada), les claus de volta i les mènsules. El conjunt és molt homogeni, i es relaciona, tant iconogràficament com tècnicament, amb la decoració escultòrica del claustre. Segurament, amb les reformes de 1803, en adaptar la sala capitular a la nova catedral, es produïren canvis que també degueren afectar al conjunt escultòric, tot i així, no hi ha constància documental.
El claustre gòtic fou començat a construir a partir del 1318, i la seva construcció s'allargà fins a finals del segle XV. Hi intervingueren els mestres Ramon Despuig (1318-33), Bartomeu Ladernosa (1337-50) i Antoni Valls (1388-1400).
L'edifici actual fou projectat per l'arquitecte Josep Moretó i Codina. Fou iniciat el 1781 i consagrat el 1803. La seva construcció comportà l'aterrament de l'església de Santa Maria de la Rodona, de planta circular, situada a l'actual plaça de la seu. El 1806 el mateix Moretó bastí la capella de la Rodona dins l'àmbit del claustre, en record de l'antiga construcció.
La decoració escultòrica de la Sala capitular, està localitzada a les obertures (finestrals i portalada), les claus de volta i les mènsules. El conjunt és molt homogeni, i es relaciona, tant iconogràficament com tècnicament, amb la decoració escultòrica del claustre. Segurament, amb les reformes de 1803, en adaptar la sala capitular a la nova catedral, es produïren canvis que també degueren afectar al conjunt escultòric, tot i així, no hi ha constància documental.
Enllaç al blog Tot son punts de vista de l'Antonio Mora Vergés on parla de la desapareguda església de Santa Maria 'La Rodona' situada on ara hi ha la catedral:
Altres enllaços amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada