Seguidors

dimecres, 9 de gener del 2019

CASA CORTADA
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Al catàleg de béns a protegir ens diu de l'escut:
Escut de pedra de forma de quadrilong francès disposat sobre una targeta de volutes al cap i a la punta que cenyeixen fulles de roure amb un gla. L'escut està timbrat per una corona comtal amb la superfície del camper representada pels següents elements heràldics: quatre torres, un arbre, les quatre barres, un animal i estrelles i rosetes. Cal destacar-ne la vistositat de la corona comtal que sobresurt del conjunt i fa d'element de protecció. Es destaca la clara i òptima execució dels baixos relleus que representen les càrregues. L'escut compleix les normes heràldiques de contorns ben definits, tot eliminant elements superflus i l'alçada té una relació amb l'amplada.



Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: Època moderna (Segles XVIII) –Època contemporània (Segles XIX-XX)
Descripció:
Edifici de planta rectangular. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i coberta a diverses vessants amb teulada àrab. La façana principal orientada al nord segueix el traçat del Castell de la Ciutat en direcció al Castell de Sant Miquel. A la planta baixa hi ha diversos portals. El principal emmarcat en un rectangle de pedra, amb motllures als brancals, l'arc escarser i amb guarda rodes a la part baixa. La planta baixa, presenta una unitat marcant carreus a l'arrebossat. Tot l'edifici manté eixos de composició verticals rectangulars, llosanes de pedra i baranes de forja. Al segon pis s'hi obren finestres rectangulars, petites, amb els ampits motllurats. Adossats a la façana, damunt un balcó i seguint l'eix del portal principal hi ha un escut de pedra amb una corona reial al damunt. El ràfec, format per llates i bigues de fusta, es recolza damunt unes decoracions en pedra que formen una cornisa i uns daus. L'entrada presenta un pati de llums i migdies s'hi obre una porxada. També cal remarcar el jardí el safareig.
Descripció específica de la façana:
Composició: La façana d'aquesta casa està dominada per la textura de pell que va seguint l'alineació del carrer, quedant molt ben integrada. La façana és plana dominant la sèrie de balcons de la planta noble i el ràfec amb colls de fusta reforçat per una cornisa de pedra. La façana assenyala les tres parts de basament, cos principal i coronament, quedant ordenada per l'agrupació de les obertures en eixos verticals que, a la vegada, són situats en alçada per la utilització d'elements arquitectònics diferents a cada planta. (balcons a la planta noble i finestres a la planta segona). Materials: Pedra picada emmarcant les obertures, en lloses de balcó i en la cornisa. Baranes de ferro forjat. Elements arquitectònics a destacar: El coronament. El jardí amb els seus elements auxiliars com el safareig. La porxada a migdia. L'entrada amb el pati de llums cobert. La configuració interna de l'edifici. L'ornamentació interna.
Dades històriques:
Antoni Pladevall parla de la casa dient que fou començada al s. XVI però fins el s. XVII no es reformà i amplià. La decoració va ser confiada a Francesc Pla, el Vigatà, i al seu cunyat Lluís Romeu, que deixaren sales amb escenes de Telèmac i de Sant Maurici. Cal destacar també un saló amb pintures segons la moda del s. XIX. Ressalta la cambra de respecte, disposada amb alcova i ricament decorada i moblada. En aquesta casa s'hi allotjaren els infants Alfons i Blanca i, més tard, la infanta Isabel durant els actes del centenari del naixement de Jaume Balmes. També s'hi allotjà el general francès que ocupà Vic durant la guerra de la Independència i que gravà el vidre de la cambra amb la inscripció coneguda "Gran Geografia Comarcal de Catalunya" i "Les cases pairals catalanes". Segons E.Junyent, l'edifici és conseqüència de la fusió de tres cases a finals del segle XVIII. Fa uns anys es va intervenir a la part posterior de la casa, afectant la façana. Posteriorment, la casa va ser adecentada, però no es van poder reproduir les pintures murals que l'adornaven. Casa senyorial situada davant de la casa de la Vila. L'edifici es va construir en el solar que havien ocupat tres cases que s'arrenglaven des de la plaça de Sant Felip fins el carrer Sant Hipòlit avui conegut pel carrer de Sant Miquel. La casa sembla que es va començar al segle XVI i al segle XVII es va reformar i ampliar. La seva tipologia recorda l'estil del llinatge dels Morató. La casa fou propietat dels comptes de la vall de Merles i el segle XVIII era de la família Cortada Oriola.
S'hi va hostatjar el general Suchet, durant la invasió Napoleònica. També s'hi varen instal·lar els infants Alfons i Blanca i més tard la infanta Isabel que va venir a la ciutat per a presidir els actes del centenari del naixement de Jaume Balmes. La casa conté sales profusament decorades, amb escenes de Télemac i de Sant Maurici pintades pel pintor Francesc Pla "el Vigatà" i el seu cunyat Lluís Romero ( "el Vigatà" fou qui decorar les parets del Palau Moja de Barcelona, d'etil barroc tardà). La casa ha estat restaurada, però, no s'han conservat les antigues decoracions del c/de la Ciutat. 
Valoració:
És una de les construccions civils més importants de la ciutat pel seu valor històric artístic, testimonial, arqueològic i tipològic. E.Junyent ens diu que el casal de la família Oriola-Corada, fou concebut amb gran amplitud de salons, segons l'arquitectura derivada dels mestres Morató. A.Pladevall qualifica la casa com la millor de la població.
Elements:
Cal destacar la planta noble de l'edifici, l'escala principal, el porxo de la façana del jardí, i el propi jardí.

Al jardí hi ha aquesta escultura que al catàleg de béns diu:
Hèrcules de pedra damunt d'un pedestal amb el tors despullat i la pell del lleó de Nemea nuada a la cintura, amb la cua de l'animal inclosa a la part posterior. Aquesta pell va servir de vestit a Hèrcules un cop va vèncer el temible lleó tot afogant-lo entre els seus braços, quan només tenia 16 anys. Obra d'aires molt classitzants, del reconegut escultor vigatà Pere Quadres (Gurb 1771 - Barcelona 1854). Va estudiar a Roma i va arribar a Vic l'any 1796 imbuït per les formes clàssiques, tot orientant el taller familiar d'escultura cap al neoclassicisme. Aquest Hèrcules seria l'exemple més clar d'aquesta orientació. És una escultura de gran qualitat artística, plasma el cos vigorós, el rostre greu i la corpulència de l'heroi grec. L'equilibri de la figura rau en el seu moviment, amb la lleu corbatura que assoleix un equilibri natural a través del "contraposto", que és quan el pes del cos recau en una cama i es crea l'eurítmia, un ritme de línies corbes molt harmònic. Hèrcules és representat amb la força que li escau. Porta com a vestit la pell del lleó de Nemea, nuada a la cintura i un bastó. Desprèn l'energia acumulada de l'heroi més fort i valent de l'antiguitat, tanta que segons la mitologia podia sostenir el cel. Ben ubicat en un dels millors jardins privats de la ciutat.

Descripció del jardí:
Jardí sobre terreny natural a nivell del carrer de la Ciutat i que queda però elevat respecte les finques veïnes cap al sud. S'estructura en 4 parterres a partir d'uns camins en creu que en el centre mostren una escultura d'Hércules. Un dels trams és recobert per una pèrgola recoberta amb vinya verge. Actualment, tres dels parterres estan recoberts de gespa i un d'ells amb petits parterres de flor de temporada i una peça d'aigua al mig. Tot el conjunt segueix un disseny afrancesat amb tanques retallades de boix, arcs retallats en verd, topiaria.... El camí perimetral és de lloses de pedra gran i antigues, molt boniques i altres zones pavimentades ho son amb paviment ceràmic de 15x15 clàssic. La resta és terra o graveta. Cal destacar la bassa de recollida d'aigua pluvial tocant al límit oest i sota la terrassa que amplia la galeria de la planta noble, vorejada per l'escala que baixa de la mateixa que per no perdre ni una gota té els graons inclinats en direcció a la bassa. Des d'un punt de vista vegetal destaquen uns exemplars de boix grèvol i una palmera excelsa molt alta. Forma part també de la zona enjardinada la connexió del jardí amb el carrer de l'Escola per on hi ha una porta d'accés i una rampa que salva el desnivell i permetia l'accés als carros. Orientació a sud i límits de mur amb les finques veïnes.

Descripció específica del subsòl:
Conjunt format per tres edificis medievals convertit en un de sol, sota el jardí, restes de l'antic carrer Degà. A finals del segle XVII i principis del XVIII els tres edificis medievals es convertiren en un de sol, formant la mansió senyorial de la família Oriola-Cortada. Quan es construí el Jardí, es tallà l'antic carrer Degà, que anava del Carrer de l'Escola al Carrer de Sant Miquel dels Sants. Aquest edifici és contigu a la Casa Andreu Febrer. Les restes arqueològiques és possible que es conservin en bon estat sota el jardí. Casa senyorial d'estil barroc construïda els segles XVII i XVIII. Conté sales decorades amb escenes del Telèmac i de Sant Maurici, obra dels pintors Francesc Pla i Durán, el Vigatà (Vic 1743 - Barcelona 1805) i Llucià Romeu i Quingles (Vic 1761 - 1846). És també notable un saló pintat amb motius xinesos.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada