CASAL RECTORAL DE LA CASA DE LA PIETAT

CARRER SANT SADURNÍ

Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=90&consulta=MCU0KzA4Mjk4MSU=&codi=24743

que diu:

Època: segles XVII-XVIII

Descripció:

Casa rectoral adossat a l'església de la Pietat. La façana segueix el traçat del carrer de Sant Sadurní que s'obre vers la plaça del Paradís. La façana segueix un eix de composició molt irregular tant pel que fa a la distribució d'obertures com a l'alçada. La part adossada a l'església consta de planta baixa i tres pisos amb grans finestrals, un d'ells amb llinda conopial. A la part més estreta del carrer, l'edifici presenta una planta baixa, primer pis i golfes. A la planta d'aquest sector s'hi obre un gran portal adovellat de pedra. Cal destacar al primer pis una finestra amb columnes i caps esculpits que s'uneixen al trencaaigües amb l'escut al mig. Al costat hi ha una altra finestra conopial. A sota la teulada hi ha unes golfes i la coberta és amb bigues de fusta i teula àrab. Els ràfecs de la resta de l'edifici tenen decoracions amb teula. L'estat de conservació és bo. L'interior conserva un bonic coll de pou i també cal remarcar un aiguamans, fet amb una lauda romana, i un frontal de ceràmica vidriada al mur on s'adossa. 

Notícies històriques:

El lloc on es va erigir l'església de la Pietat ha estat un centra de culte continuat. Segons la tradició, al 1050, s'hi van trobar les relíquies de Sant Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de Vic. Sembla ser, doncs, que a partit de la troballa, al s. XII s'hi construir l'església de Sant Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur Oest. El 1427 el Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les obres de la nova església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada a la Sant Sadurní per mitjà d'una gran arcada. El traçat barroc de l'església es deu a les obres del 1630, dirigides per la família Morató. El 1664, un cop obrada la façana es va començar a enllosar el paviment i construir la casa del sagristà. L'església, però, fou parròquia fins el 1877-1878, ja que hi ha aquell moment, i malgrat peticions continuades al Sr. Bisbe, la catedral exercí les funcions parroquials de tota la ciutat. L'1 d'octubre del 1877 es va anomenar el primer ecònom per la nova parròquia de la Pietat. Al crear-ne la parròquia, l'església estava molt deteriorada i una part romandria tancada al públic, així que s'encomanà a l'arquitecte J. Artigas que fes un projecte de reparació. Durant la Guerra Civil, l'església fou transformada en magatzem i es varen destrossar molts altars. 

A un lateral de la façana hi ha una placa d'homenatge de la ciutat de Vic al canonge Jaume Collell i Bancells

La ciutat de Vic al canonge Jaume Collell

“No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no li donen, s’ho pren”.

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 – 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Estudià al seminari de Vic i en fou nomenat canonge el 1880. El 1871 fou proclamat mestre en gai saber. Gran propagador dels Jocs Florals, presidí els de Barcelona (1887, 1908, 1925). Ja abans d'ésser ordenat prevere (1873)), milità en el moviment catalanista. Publicà Catalanisme; lo que és i lo que deuria ésser (1879)), i col·laborà en la majoria dels periòdics Catòlics i conservadors de Catalunya, essent un periodista polèmic. Fundà i dirigí el setmanari vigatà La veu del Montserrat (1878-1902), portaveu del catolicisme moderat català, i fou un dels convocants de l'Assemblea de Manresa de 1892 per la qual es fundà la Unió Catalanista. Donà a conèixer, el 1893, l'obra del poeta humanista català en llengua llatina i monjo de Montserrat Antoni Brenac, fins aleshores inèdita. S'oposà fortament a les Normes ortogràfiques (1913) de l'Institut d’Estudis Catalans i fou un membre destacat de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. Fundà la revista Catalana (1889); dirigí la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fundà la continuació, la Gazeta de Vich (1914)). Publicà diversos llibres de records, i les lletres rebudes de Torras i Bages (1926) i Verdaguer (1929)). Amb motiu dels seixanta anys de periodista li dedicaren un homenatge, i li fou publicat el recull Sembrant arreu (1927) amb el patrocini de Cambó. La seva obra pòstuma és Efemèrides dels meus 50 anys de sacerdoci (1938).

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
http://www.vic.cat/viure-a-vic/urbanisme/planejament/poum/poum_en_redaccio/documentacio-aprovada/aprovacio-inicial/documentacio-escrita/cataleg-de-patrimoni/cataleg-de-patrimoni-volum-iii-codi-a