CASA PRATDESABA i PORTABELLA
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Josep Pratdesaba i Portabella (Vic, 6 d'agost de 1870 - gener 1967)
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
Època contemporània Segles XIX
Autor:
Ramon Callís, mestre d'obres (1886)
Data
de construcció: 1876
Descripció:
Edifici amb una paret mitgera, formant cantonada. Consta
d'una planta baixa, amb dos pisos superiors i golfes. Les obertures es
distribueixen asimètricament per tota la façana, tot i que se'n distingeixen
sis eixos verticals, compostos de balcons en els dos pisos superiors i
finestres a les golfes. Totes són clàssiques i estan emmarcades per una
senzilla motllura i mantenen una gradació de proporcions en alçada.
Relleu
Dades
històriques:
La casa construeix a finals del segle XIX en substitució
de l'antic edifici de la Universitat Literària, que es va enderrocar pels vols
de 1806, quan es va obrir el carrer de Santa Maria, que va travessar la
Muralla, i es va alinear amb el carrer de l'Escola.
Descripció:
Motllura i relleu de pedra col·locada al voltant d'una
porta d'accés a peu de carrer. Forma part de transformacions antigues i
incorporades a l'edifici existent, que té una entitat suficient per significar
un espai. En tots els casos contribueix a valorar degudament l'edifici o espai
on és emplaçat i té un indubtable interès històric i testimonial.
Restes
del Mur Universitat Literària
Dades
històriques:
L'antic edifici de la Universitat Literària es va
enderrocar pels vols de 1806, quan es va obrir el carrer de Santa Maria, que va
travessar la Muralla, i es va alinear amb el carrer de l'Escola.
Descripció:
Murs de pedra que mantenen traces, elements constructius
i vestigis de l'antic edifici de la Universitat Literària que es va enderrocar
pels vols de 1806. L'edifici original de la Universitat eren cases residencials
que ocupaven el final del carrer d'en Berguedà o d'en Malla (actualment de
l'Escola), que es van transformar en l'Estudi General en ser comprades per
l'escola catedralícia el 1506. Les competències i privilegis anaren i
vingueren, fins que el 1569 es va tornar a transformar de nou per adequar
millor l'edifici a funcions de docència. El 1581 es va formular un pla
d'estudis i el 1597 s'hi va establir la càtedra de filosofia. Dos anys més
tard, el 26 de juny de 1599, el rei Felip III, a les corts celebrades a
Barcelona, va accedir a la petició de la ciutat perquè els estudiants es
poguessin graduar en humanitats i filosofia. Finalment, el 1602 va quedar
reconeguda la creació de la Universitat Literària. El 1627, la Universitat
comptava ja amb 21 doctors col·legiats, amb tres cursos de filosofia i un de
teologia, als quals es va afegir una altra càtedra de teologia el 1636, una
altra de filosofia el 1680 i una de retòrica el 1696. Tot i que va costar la
seva arrencada, també es van aconseguir les càtedres de jurisprudència i
medicina. Finalment, la Universitat va ser abolida, com totes les de Catalunya,
pel decret de Nova Planta del 3 de març de 1716, per a refondre's a les seves
rendes a la universitat de nova planta creada a Cervera. Això va deixar a Vic
un buit que va trastornar l'eficàcia de l'ensenyament en els moments de més eufòria
i creixement de la Universitat. És un element d'interès arqueològic apreciable
des de la superfície que actualment forma part de l'edifici i construcció
actual o que per ell mateix té una entitat suficient per significar un espai.
En tots els casos contribueix a valorar degudament l'edifici o espai on és emplaçat
i té un indubtable interès històric i testimonial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada