PALAU EPISCOPAL
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Dades de l''edifici:
Època:
Època medieval Alta Edat Mitjana (Segles Vlll - Xll) - Segles
XVII-XIX-XX
Autor:
Fra Josep de la Concepció, tracista (segle XVII)
Descripció:
El Palau Episcopal consta d'una sèrie d'edificacions
construïdes a l'entorn d'un pati central amb planta baixa i dues plantes pis.
La part del migdia està formada per una façana coronada per dues torres amb
galeries. La façanes acaben amb una barbacana amb colls de fusta.
Descripció
específica de la façana:
La part de migdia està formada per una façana coronada
per dues torres amb galeries. La composició general és a base de marcar eixos
verticals i realitzant la degradació de les proporcions. La barbacana amb colls
de fusta. Trobem pedra picada en alguns murs i principals elements
arquitectònics i les baranes són de forja. L'acabat de la façana és arrebossat.
Dades
històriques:
El Palau de Fusta ha estat des de sempre vinculat als
edificis que envolten la catedral. No tenim gaires notícies del palau del s.
XI, encara que sabem que el costat de la catedral hi havia les dependències de
la canònica, a la banda de migdia i a continuació venia el susdit palau. Fa uns
anys ha aparegut les dues arcades del pati medieval i sota l'actual palau es
conserven dues sales paral·leles amb finestres de doble esqueixada i cobertes
amb voltes. El 1671, el bisbe Jaume Copons i el capítol decidiren la
construcció d'un nou edifici que fou projectat per Fra Josep de la Concepció,
que s'amplià posteriorment, el 1806, en obrir-se el c/ de Sta. Maria. EL 1915
es construir la tribuna sobre el portal principal.
Dades de la tribuna:
Autor:
Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte (Vic 27 d'agost de 1881 - Barcelona 1 d'abril de 1966)
Data
construcció: any 1915
Descripció:
El conjunt de la tribuna del Palau Episcopal es dividit
en tres nivells: el central, amb una gran balustrada i un gran vitrall amb
marcs de fusta. La part superior, hi ha un balcó que dóna pas a un gran
finestral, emmarcat amb una arquitectura fals d'estil clàssic que simula un arc
amb acabats decoratius; la barana del balcó hi ha un escut del bisbat. En la
part inferior, i sostentant tot el conjunt, apareixen dos pilars que emmarquen
la porta d'accés al Palau, semblaria que aquesta part ja formava part de
l'edifici existent. Aquest construcció d'estil sobri i renaixentista, amb
predomini dela línia recta, responia al gust del promotor: el bisbe Josep
Torras i Bages, que va encarregar a Josep Ma Pericas, arquitecte diocesà del
moment, modificar i donar caràcter a la part més visible de la façana principal
del Palau, la porta principal.
Dades de l'escut:
Autor:
Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte
Descripció:
Escut del bisbat de fosa de forma ogival flanquejat per
dos àngels i integrat a la barana del segon pis, per sobre la tribuna del
despatx del Bisbe. És un element amb una significació de "fita" i té
valor històric, artístic i testimonial.
Dades de la portalada:
Dades
històriques: L'edifici és de finals del XVII i ampliat d l'inici del
segle XIX quan es va obrir el carrer de Santa Maria.
Descripció:
La inscripció de baix relleu sobre els elements de pedra
de la porta del Palau Episcopal corresponen a l'ampliació que es va realitzar a
l'edifici barroc original projectat pel Fra Josep de la Concepció. Va ser el
1806 quan es va obrir el carrer de Santa Maria, travessant la Muralla Medieval,
que es va ampliar el Palau. Segurament aquesta ampliació es va fer amortitzant
antigues estructures, com la presó, i va reorganitzar l'entrada del Palau per
tal que aquesta estigués situada front el nou espai de la Plaça de la Catedral.
Amb aquesta nova porta d'estil neoclàssic es va realitzar la inscripció. Més
endavant, serà l'arquitecte Pericas, que aprofitarà aquest elements per
realitzar la tribuna i dotar del conjunt de l'entrada encara de més entitat.
Són elements arquitectònics singulars normalment provinents de transformacions
dels edificis i que actualment formen part de les façanes existents. Són
elements importants des del punt de vista històric, tipològic, artístic i
testimonial.
La
presó
Cronologia:
Romà indeterminat, Medieval Comtes de Barcelona, Medieval
Consolidació Corona Aragó, Medieval Baixa Edat Mitjana, Modern XVI - XVII,
Modern Segles XVIII – XIX.
Descripció:
Al costat de ponent del Palau Episcopal, a la dreta de
l'entrada, es troba l'antiga "Presó". Es tracta d'un edifici romànic
reaprofitat dins l'actual complex eclesiàstic. Durant els treballs arqueològics
de 1995 es van excavar tres sales i es pogueren documentar diferents fases
d'ocupació de la zona, des d'època romana fins a l'actualitat. Fase I. D'època
romana. Es van documentar 2 sitges, 2 murs i 1 enterrament. A la sala 1 hi
havia una de les sitges, que no va poder ser excavada ja que es trobava
seccionada pels fonaments de l'edifici romànic. La segona sitja estava
retallada en el subsòl, tenia una boca de 1,1 metres de diàmetre i una
profunditat de 1,5 metres. La tomba va aparèixer a la sala 2 i corresponia a un
enterrament infantil. Estava retallada al terra i coberta per una llosa de
pedra. També a la sala dos van documentar-se dos murs molt arrasats, fets amb
pedres irregulars lligades amb morter de calç. Fase II. Època alt medieval
(segona meitat del segle XI i segle XII). Es van documentar les actuals parets
de l'edifici de "La Presó" amb els seus fonaments. Els murs d'aquesta
construcció són de carreuons de pedra disposats horitzontalment en fileres i
lligats amb morter de calç. A la part superior dels murs hi ha finestres de
doble esqueixada. No es va documentar estratigrafia relacionada amb aquesta
fase. Fase III. Època moderna (segles XVII i XVIII). Corresponent a aquest moment
es van documentar una sèrie de paviments de còdols, que havien destruït
l'estratigrafia medieval. També d'aquest moment és el tapiat de les finestres
romàniques i la construcció de la volta que cobria les sales. Els materials
recuperats són en la seva pràctica totalitat, corresponents a la primera fase.
Concretament es van recuperar ceràmiques corresponents als segles I i II d. C.:
ceràmica ibèrica, comuna romana, de parets fines i sigil.lades hispàniques i
clara A. En vista dels darrers resultats obtinguts al deambulatori de la
catedral, és possible que el Palau Episcopal sigui construït al damunt de
restes romanes. Malgrat les obres i reformes realitzades en el decurs del segle
XX, mai no s’hi ha realitzat cap excavació, ni sistemàtica ni d’urgència. És molt
interessant la zona del jardí elevat situada entre el Carrer de Santa Maria i
Rambla del Bisbat, molt probablement s’hi localitzaria la muralla medieval i
d’altres estructures de la mateixa època, o de més antiguitat. Es van trobar
les arcades de l’antic palau episcopal romànic, a l’altre costat del pati van
aparèixer-hi dues sales contigües amb finestres de doble esqueixada. Es van fer
diverses rehabilitacions, les darreres importants, vers el 1800 per obra del
bisbe Veyan, i després del 1939. Al segle XI el Bisbe Oliba hi féu construir la
capella de Sant Narcís. El 1664 el Palau Episcopal fou destruït. Entre els anys
1665 i 1667 va ser substituït per un nou edifici. El 1792 algunes dependències
del Palau: “Entràrem a palàcio (...) del Sr. Illmo Bayan, qual senyor hi era. Y
així pujàrem a fer-hi nostra visita de atenció, qual nos rebé amb molta fiabilitat
y agrado (...) enseñant-nos, después de un rato conversant ab sa Illma. en son
cabineta. O bufete de son despaig, totas las pezas de casi tot lo palàcio nou
de son temps, que son magnificas, claras y alegras (...)” (BARÓ DE MALDÀ,
1808). Entre el segle XIX i XX el Palau Episcopal acull el Museu Episcopal de
Vic, i els arxius Episcopal, Notarials, del Jutjat i parroquials. El 1888 es fa
la renovació de la façana. Construcció de la tribuna que dóna al Carrer de
Santa Maria. El 1890 hi ha la remodelació del Portal del Palau i de l’escala.
Al 1995 es realitzaren Sondejos arqueològics. Es documentà l’existència de
restes arqueològiques associades a varies fases cronològiques. Fase I: segle
IaC – segle IIIdC. Es documentaren dues sitges , un enterrament infantil i
restes de dos murs. A banda d’aquests elements, l’estratigrafia existent denota
una intensa ocupació romana a la zona sud-est de Vic que es constata també a
partir d’altres intervencions a la zona. Fase II. Època romànica (segles
XI-XII). Construcció de les arcades romàniques encara visibles a l’interior
d’aquestes dependències. No hi ha en canvi restes estratigràfiques d’aquest moment,
a causa de les transformacions successives en època moderna. Fase III. Segles
XVII-XVIII. Moment de transformació de l’edifici medieval del Palau Episcopal.
Enderroc i remodelació de les estructures medievals. Construcció de la
pavimentació existent a la sala de La Presó.
Jardí
Descripció:
Jardí envoltat d'un mur perimetral, completament tancat,
inclús visualment al carrer. S'estructura amb parterres d'heura i camins més o
menys sinuosos. Es manté a més un pas perimetral entre la vegetació i el mur de
tancament. El paviment és de terra a excepció d'una zona de lloses vora la
capelleta i d'un sòcol de vorera de panot contra la façana de l'edifici. Hi ha
una petita bassa més o menys central i una capelleta amb dos bancs al vèrtex
final. Els arbres, són envellits i es tracta principalment de xiprers i
pollancres prop del perímetre tancat i fruiters a la part més interna. Hi ha
també un plàtan important i una alzina petita. L'arbustiva que marca aquest pas
perimetral és també retallada.
************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada