FONT DE LA PLAÇA DELS MÀRTIRS
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
any 1928
Autor:
Manuel Gausa, arquitecte
Descripció:
Font monument de forma monolítica rectangular muntada
sobre una plataforma de dos graons, de quatre cares amb dos brolladors d'aigua
i com a elements escultòrics, l'escut de Vic, els Sants Màrtirs i una sanefa de
volutes en espiral. Es corona amb un gerro de flors. Va ser realitzada amb la
voluntat expressa d'esdevenir un element artístic. Es valora la seva concepció
popular i el fet de convertir un element útil com és una font en un petit
monument que mereix respecte com a tal i esdevé una fita a la plaça, tot i que
estava pensada i concebuda per ser al centre i s'ha desplaçat. El complement
d'elements de bronze que representen l'escut de Vic i els Sants Màrtirs en dues
cares i una sanefa que envolta les quatre cares la dota d'un contingut religiós
pel que fa als sants màrtirs, d'un component ciutadà pel que fa a l'escut i
ornamental pel que fa a les sanefes. El fet de ser coronada per un gerro de
flors, la poetitza, el gerro és el símbol de l'abundància i les flors de
bellesa i harmonia. Les flors en un gerro formen l'arquetip de centre, d'aquí
que s'usin sovint per centrar o coronar un element vertical. Cal destacar el
relleu dels Sants Màrtirs encadenats a una columna que crema, damunt de la qual
hi ha un àngel. El conjunt està emmarcat per dues columnes que sostenen una
llinda corbada coronada per una petxina i dues volutes en espiral. La llegenda
dels Sants Màrtirs és objecte d'una obra d'art i és significatiu que el relleu
se situï en el lloc culminant de la trama llegendària: a l'any 255 dos nois
vivien a la ciutat romana d'Ausa i practicaven la nigromància i maldats
diverses. Hi havia una noia molt bella que havia promès la virginitat a Déu.
Els dos intentaren de totes maneres fer-li perdre sense aconseguir-ho.
Demanaren l'ajut al diable, però tampoc s'aconseguí perquè ella adorava Jesús.
En comprovar el poder de Jesús els nois es convertiren a la seva fe i
predicaren la paraula de Déu. El pretor de la ciutat no ho consentí i després
d'un interrogatori els va fer cremar vius al lloc on ara es troba la plaça dels
Màrtirs. La peça de bronze mostra el moment que encadenats a una columna es
cremaven. Es valora el tractament preciosista de l'alt relleu i l’exquisidesa i
l'equilibri de la composició. Les fonts són elements amb una gran càrrega de
significat que actuen com a monuments i tenen valor històric i tipològic.
Dades
històriques:
1928 Realitzada per a l'Ajuntament de Vic quan Manuel
Gausa era arquitecte municipal . La remodelació duta a terme per l'arquitecte
Josep Padrós l'any 1997 la va desplaçar del centre a la façana nord amb la
intenció de deixar la plaça més lliure. El gerro de flors que la corona havia
desaparegut i l'escultor Enric Sala en va fer una còpia. Cronologia: Estat
actual del 1928.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada