Seguidors

dimecres, 30 de gener de 2019

ERMITA DE SANTA ANNA DE MONTORNÈS o SANTA ANNA DE BARBERÀ
PRENAFETA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalma Juscafresa


Ermita de la Parròquia de Barberà, construïda el 1373 a Montornès (antiga quadra deñ castell de Barberà, avui terme de Montblanc, que fins el 1835 fou membre de la baronia populaetana de Prenafeta). Edifici gòtic d'arcs diafragna i sostrede fusta, al qual Pere III i l'arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra. El darrer quart del segle XIV fou filial del priorat de Santa Anna de Barcelona.


















Enllaços de l'Antonio Mora Vergés amb informació i descripció:


que diu:
Construïda a la segona meitat del segle XIV, a instàncies del rei Pere el Cerimoniós, el qual, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona, Pere Clasquerí, en posà la primera pedra. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada en la quadra de Montornès, depengué de la parròquia de Barberà, la qual tingué cura de l'ermita fins a la destrucció de 1936. 
Fou un important lloc de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar súpliques i pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc.
La seva inclusió dins el terme de Prenafeta, senyorejada per Poblet, provocà al llarg de la història greus enfrontaments amb Barberà per qüestions jurisdiccionals.
És un edifici de planta rectangular (21 x 7 metres). Sis arcs diafragmàtics ogivals de pedra, que arrenquen del massís mur lateral, d'1 metre, i sense contraforts, recolzen la teulada a dues vessants. Inicialment tenia la coberta amb enllatat de fusta amb bigues i cartel•les artísticament tallades al carener. 
El darrer quart del segle XVIII, el rector Cabirol de Barberà va fer construir les voltes amb les llunetes actuals, afegint un tram al sol naixent per situar-hi un cambril i una sagristia, així com el cor elevat de l'entrada. El frontispici és d'una gran simplicitat. Modifiquen la silueta de la doble vessant una espadanya, a l'esquerra, i la casa de l'ermità – ara en estat d’absoluta ruïna - a la dreta.
A la part central hi ha una magnífica porta de punt rodó dovellada de gran sobrietat: com a únic ornament té un guardapols motllurat i impostes, fet que l'emparenta amb l'arquitectura cistercenca. Tret dels elements estructurals angulars, que són de pedra, la resta és de maçoneria.
Fotografia de l’Antonio Mora Vergés 20.10.2017

L'any 2012, durant la celebració de l'aplec anual s'inaugurà a l'ermita de Santa Anna un retaule dedicat a la santa patrona.
Pensant en l'estil de l'edifici es va creure adient reproduir, a major escala i amb caràcter lliure, una taula del segle XV de Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451 que es conserva al MNAC. Consta de cinc taules d'un metre quadrat cada una, on es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. Fou executat per Xavier Figueras Nogués, Joan Fuguet Sans i Joaquim Icart Garcia , tots tres professors jubilats; els dos primers de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Barcelona i el tercer de la Universitat Rovira i Virgili. Construí l'arquitectura del retaule el professor Joaquim Camps Giralt.

Interior de l'ermita de Santa Anna de Montornès (Prenafeta, Montblanc) .Jordi Gili. 29 abril 2016.

Quatre dels plafons formen dos carrers verticals col·locats a un i altre costat de la fornícula del cambril on hi ha la imatge de Santa Anna. En ells es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. El cinquè plafó corona el conjunt i conté una escena de la Crucifixió de Jesús. Com en tots els retaules, la lectura de la narració es fa de dalt a baix i d'esquerra a dreta. A la primera escena hi ha un rabí dins del temple, i fora, al seu costat i amb actitud apesarada, sant Joaquim i santa Anna; a la segona apareixen, a la dreta, els sants esposos abraçant-se davant d'una porta, mentre a l'altre costat hi ha un rabadà que guarda un ramat; al tercer quadre té lloc el naixement de la Mare de Déu: Anna és al llit i dues donzelles li porten un plat amb un pollastre cuinat, mentre una altra donzella aguanta la Mare de Déu petitona embolcallada amb benes, segons el costum de l'època medieval; a la quarta escena es veuen els esposos acompanyant la Mare de Déu xiqueta al Temple; la Verge puja la llarga escalinata que dóna accés al Temple, al cap de munt, ja dins del temple, s'hi veu l'Arca de l'Aliança. Finalment, a l'escena que corona el conjunt s'hi representa, com d'habitud, la Crucifixió amb la creu al mig, la Mare de Déu a un costat i sant Joan a l'altre. Els anys 2013 i 2015 fou culminada l'obra del retaule amb els afegits d'una predel·la, el 2013, i dos plafons laterals, el 2015. A la predel·la hi figuren, d'esquerra a dreta, sant Victorià, patró de Barberà; la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc; la transfiguració de Jesús o sant Salvador, patró de Prenafeta; la Mare de Déu del Roser, patrona de Barberà; i sant Maties, patró de Montblanc. Als plafons laterals s'hi representa, a l'esquerra, la posada de la primera pedra per part del rei Pere el Cerimoniós, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, l'abat de Poblet, Guillem d'Agulló, i el gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital, fra Guillem de Guimerà i d'Abella; i al plafó de la dreta, una escena que evoca els romiatges a l'ermita dels pobles veïns, Barberà, Prenafeta i Montblanc.

Altres enllaços amb informació:


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada