MONUMENT AL MERMA o EL CAP DELS LLÚPIA
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació del personatge:
que diu:
Informació:
Merma
és el nom amb què es coneix l'esquiva-mosques o Cap de Llúpia de Vic, un
estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i
que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als
gegants. La festa major de Vic es celebra a primers de juliol.
Característiques físicas:
El
Cap de Llúpia o Llúpia de Vic representa un home grotesc que duu un vestit
joglaresc, calb, amb dues grans pigues o llúpies (una al cap i l’altra a la
galta esquerra) i una barba de quatre dies. Popularment també se’l coneix amb
el nom de Merma perquè durant molts anys el va portar un home que es deia
Miquel Comerma. Per fer-lo enfadar la mainada li crida “mori el Merma!”, crit
de festa amb què sovint s’inicia una persecució o un joc.
Funcions del personatge:
Acompanya
sempre els gegants de Vic -que representen els comtes d’Osona- en les seves
sortides pels carrers de la ciutat durant la Festa Major de Vic, pels volts del
5 de juliol, i a la celebració del Corpus.
La seva funció és, en primer lloc, obrir pas als gegants i vigilar que ningú no els destorbi, i, en segon lloc, fer por als més petits i jugar a empaitar-se i córrer amb els que ja no ho són tant.
La seva funció és, en primer lloc, obrir pas als gegants i vigilar que ningú no els destorbi, i, en segon lloc, fer por als més petits i jugar a empaitar-se i córrer amb els que ja no ho són tant.
Referències històriques:
La
primera referència que es té de la presència d’un esquiva-mosques o cap de
llúpia a Vic és de la crida (anunci del programa de festes) de l’any 1832, on
ja s’esmenta l’origen olotí tant dels gegants com del nan.
“[…] ¿Y d’ont serà aquell ximplot
Esquiva-mosques bovines
que mou tantes sarracines?
Ay! Si’l gosaba agafar
a Olot el feia tornar
per enfortir barretines […]”
L’any 1842 ja es parla de l’existència d’un Llúpia, que, com un bou de fusta desaparegut l’any 1952, tenia per missió espantar les criatures i jugar a donar-se trompades.
“[…] Llúpia, llúpia cridarán
ab crits extraordinaris
mil noyets que temeraris
no’ls espanta lo fuét […]”
“[…] ¿Y d’ont serà aquell ximplot
Esquiva-mosques bovines
que mou tantes sarracines?
Ay! Si’l gosaba agafar
a Olot el feia tornar
per enfortir barretines […]”
L’any 1842 ja es parla de l’existència d’un Llúpia, que, com un bou de fusta desaparegut l’any 1952, tenia per missió espantar les criatures i jugar a donar-se trompades.
“[…] Llúpia, llúpia cridarán
ab crits extraordinaris
mil noyets que temeraris
no’ls espanta lo fuét […]”
La familia de Caps de Llúpia
a Vic:
L’any
1864 al Cap de Llúpia s’hi afegí la Llupiesa o Vella, també coneguda per Maria
Rosa. Es tracta d’un capgròs d’una dona molt lletja i arrugada, amb la cara
també plena de berrugues, que representa la dona d’en Merma. La Vella és
portada, des de l’any 1939, per membres d’una mateixa família vigatana i es diu
d’ella que fou feta a imatge d’un veí de la ciutat.
El Nen o Noi del Llúpia va ser afegit al grup a finals del segle XIX i és una peça de sèrie comprada a Barcelona que té germans bessons en d’altres ciutats catalanes. Representa el fill del Merma i la Vella i sembla un babau. Com el Merma, el Nen va armat amb unes xurriaques amb les quals es dedica a interactuar amb la canalla que es troba durant els trajectes festius.
L’any 1987, per tal de deixar constància del profund amor que la ciutat de Vic ha sentit i sent pel Cap de Llúpia, es va fer una escultura de bronze del Merma en una cantonada de la plaça Major.
L’any 2006 la família de Caps de Llúpia de Vic va estrenar un ball propi, a mig camí entre ball i representació teatral, anomenat La Mascarada. La ballada consta de tres parts, una per a cada un dels membres de la família: El Nen fa de les seves, La desesperació de la Vella i El Merma imposa la seva llei.
El Nen o Noi del Llúpia va ser afegit al grup a finals del segle XIX i és una peça de sèrie comprada a Barcelona que té germans bessons en d’altres ciutats catalanes. Representa el fill del Merma i la Vella i sembla un babau. Com el Merma, el Nen va armat amb unes xurriaques amb les quals es dedica a interactuar amb la canalla que es troba durant els trajectes festius.
L’any 1987, per tal de deixar constància del profund amor que la ciutat de Vic ha sentit i sent pel Cap de Llúpia, es va fer una escultura de bronze del Merma en una cantonada de la plaça Major.
L’any 2006 la família de Caps de Llúpia de Vic va estrenar un ball propi, a mig camí entre ball i representació teatral, anomenat La Mascarada. La ballada consta de tres parts, una per a cada un dels membres de la família: El Nen fa de les seves, La desesperació de la Vella i El Merma imposa la seva llei.
Text: Manel Carrera i Escudé
Enllaç amb informació de l'escultura i història del personatge:
que diu:
Autor: Cinto Casanovas
Inauguració: l’any 1987
Materials: bronze
Dimensions: 96 x 47 x 55 cm
Descripció:
Representació
de cos sencer i a peu pla d’un
personatge còmic de l’antic Vic de finals del segle XIX i començaments del XX.
Se’l representa portant la màscara del Cap de Llúpia durant les festes de Vic.
Comentari:
Miquel
Comerma i Busquets, conegut popularment com el Merma, era nascut a Vic el 1876,
i es dedicava a portar encàrrecs entre els comerços de la ciutat. Durant les
festes de la població, obria pas a la comitiva municipal a cops de xurriaques.
Els infants corrien al seu davant cridant “Mori el Merma”. Era premiat el noi
que prenia les xurriaques al Merma i les portava a l’ajuntament.
Font: Irene Boixeda –
Ajuntament de Vic - 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada