Seguidors

dimarts, 18 de desembre de 2018

CAN JAUME PANICOT o CAN SILA
Sant Hipòlit de Voltregà - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






A la llinda d'una de les portes hi ha inscrit
IUSEP 1700 CARBO PARAYRE

Al catàleg de béns publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:

Època: segles XVIII
Cronologia: Llinda 1700; reformes segle XX
Elements:
Conjunt de dos edificis entre mitgeres en tester, un de principal que es desenvolupa en planta baixa i dues plantes pis, de planta rectangular i façana principal orientada a est i un annex de nova construcció de planta baixa i un ús d’aparcament també orientat a est. Coberta de teula aràbiga a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana principal i amb ràfec a façana recolzat sobre colls de fusta a l’edifici principal. El cos annex resolt amb coberta plana actua de terrassa per la gran balconada de planta primera que trobem a la façana sud del cos principal tot i que queda lleugerament reculada deixant una petita coberta resolta amb teula àrab en forma de cornisa sobre l’única obertura d’aquest cos per a accés de vehicles. La composició de la façana del cos principal, sense seguir un ordre clar, queda definit principalment pel gran portal situat al centre de la façana, resolt amb un gran arc de mig punt de pedra el qual a través de tres graons de pedra s’accedeix a l’interior de l’edifici. Aquest arc ve acompanyat a planta baixa per un portal a l’extrem nord també resolt amb brancals de pedra que recolzen una llinda on hi trobem la inscripció “iusep 1700 carbo parayre” i una creu, i de dues obertures amb ampit, brancals i llinda de pedra que es situen una a l’extrem sud i l’altre entre les dos portalades. A partir d’aquest punt dues obertures de proporcions verticals també resoltes amb pedra i llindes treballades, situades als dos extrems de la façana acaben de definir conjuntament amb les dos obertures situades a la vertical de l’arc de d’accés la composició de la planta primera. Finalment, un seguit d’obertures de dimensions més reduïdes acaben de definir la planta segona i per tant la façana principal. Un element que evidencia que es tracta d’un edifici que en el seu origen es trobava en cantonada, és l’aresta entre les façanes est i sud i la sud amb la oest que es resolen amb una cadena cantonera de carreus de pedra. En aquest sentit la façana Sud es resol a partir de una gran balconada de proporcions quadrades per planta totalment centrada respecte la façana, la de planta segona protegida per barana de ferro amb brèndoles verticals i la de planta primera actua com a accés a la terrassa que genera la coberta plana del cos annex. El parament de façana de pedra, és revestit per un arrebossat o estucat de color ocre amb un sòcol que s’aixeca fins a la cota dels ampits de les obertures de planta baixa i resolt amb còdols de riu.
Informació històrica:
No hem trobat referències documentals d’aquest edifici, tot i que el seu emplaçament ens permet contextualitzar-lo. Es troba en el carrer de la Gleva, que com el seu nom indica, es troba en el traçat de l’antic camí cap aquest santuari situat, actualment en el municipi veí de les Masies de Voltregà. El carrer de la Gleva, representa un típic exemple de creixement itinerant, i per tant els edificis que hi trobem es van anar aixecant al llarg dels anys. En aquest sentit, cal assenyalar que un dels períodes més rellevants i que van suposar un major desenvolupament del municipi va ser el del Sant Hipòlit pre-industrial, sobretot dels segles XV al XVII, quan la vila era un dels nuclis de teixidors i paraires capdavanters de la comarca. Posteriorment, a principis del segle XVIII i com a conseqüència de la Guerra de Successió, Sant Hipòlit va viure un dels episodis més cruents. Durant aquest conflicte la vila va ser saquejada i cremada, i per tant moltes de les cases varen haver de ser reconstruïdes. Per aquest motiu moltes de les llindes porten dates pertanyents al segle XVIII. Així doncs, la majoria d’edificis dels carrer de la Gleva es van construir durant aquests segles tot i que constatem, al tractar-se d’un creixement itinerant, que hi ha dos trams diferenciats. El primer tram, des del punt de partida a la plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, hi ha edificis històrics, la majoria aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, ja més allunyat del centre històric, es va edificar només la façana de ponent, al segle XVIII. Aquest edifici està situat en aquest segon, però molt proper a la plaça de la Gleva. A la façana hi ha una llinda on hi llegim: “Iusep Carbó. Paraire” i la data: 1700. Per tant una llinda que ens remet plenament amb l’època dels paraires i d’aquell Sant Hipòlit preindustrial que va esdevenir, durant dècades, un dels pobles capdavanters de la comarca. A la dècada de 1940 hi havia una carnisseria als baixos d’aquest edifici regentada per Joan Panicot i la seva dona Cecília, també coneguda per Cila. Aquest serà el renom amb que també es coneixerà la carnisseria.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada