FÀBRICA BURÉS
Anglès - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: final segle XIX
Descripció:
Ens trobem davant d'un gran
complex fabril compost per diversos elements, antics (ja del segle XIX) i
moderns, però la part més emblemàtica disposa de tres naus paral·leles amb els
seus respectius telers i vapors, tot i que d'aquests només se'n conserva un. Es
complementa amb una nau perpendicular dedicada a oficines i serveis i amb un
parell de blocs de pisos, confrontats, en origen projectats com a habitatge per
els antics treballadors de la fàbrica, entre mig dels quals discorre la
carretera que porta a Olot. La suma d'aquesta sèrie d'elements dóna com a
resultat una colònia industrial de les més importants de tot Catalunya.
Com ja hem esmentat anteriorment, dels tres vapors existents en origen, només se'n conserva físicament un. En base a aquest condicionant i al fet de que se'n conserven molt pocs no només a l'Estat Espanyol, sinó fins i tot a nivell mundial, aquest ha esdevingut un element emblemàtic i de vital importància. Datat de principis del segle XX, el vapor (única part del complex que és declarat BCIN) es troba inscrit en una magnífica i nítida edificació industrial de finals del segle XIX, de dues plantes amb coberta a dues aigües de vessants a façana on predominen uns grans finestrals d'arc de mig punt emmarcats que permeten una gran entrada de llum. El vapor està compost per la caldera i el vapor de La Maquinista Terrestre y Marítima separats per una paret.
Com ja hem esmentat anteriorment, dels tres vapors existents en origen, només se'n conserva físicament un. En base a aquest condicionant i al fet de que se'n conserven molt pocs no només a l'Estat Espanyol, sinó fins i tot a nivell mundial, aquest ha esdevingut un element emblemàtic i de vital importància. Datat de principis del segle XX, el vapor (única part del complex que és declarat BCIN) es troba inscrit en una magnífica i nítida edificació industrial de finals del segle XIX, de dues plantes amb coberta a dues aigües de vessants a façana on predominen uns grans finestrals d'arc de mig punt emmarcats que permeten una gran entrada de llum. El vapor està compost per la caldera i el vapor de La Maquinista Terrestre y Marítima separats per una paret.
Notícies històriques:
L’any 1881, la raó social
Burés Germans apareix a Anglès, on comencen tots els preparatius per edificar
un gran complex tèxtil que posteriorment serà la joia de la companyia.
La raó social Burés Germans, coneguda des de l’any 1875, va durar fins al 1889. Aleshores la nova societat va denominar-se Burés i Salvadó. Cal pensar que en aquells moments es portaven a terme les obres de construcció de les fàbriques d’Anglès.
Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s’inaugurava esplèndidament la fàbrica tèxtil. La nau principal de la fàbrica que s’inaugurava albergava al seu interior una magnífica turbina, que en aquells moments era la joia de l’empresa. L’aparell va ser construït a Girona, als tallers de la renombrada empresa Planes i Flaquer, i era l’orgull dels propietaris de la nova indústria.
A finals de segle, en les fàbriques d’Anglès, ja hi treballaven 250 obrers. La nova empresa estaria dirigida per Francesc Burés i Borràs i el seu oncle Antoni Salvadó i Safont.
Posteriorment la raó social Burés i Salvador va durar fins l’any 1905. Aleshores es transformà en la de Francesc Burés i Borràs.
De l’any 1920 fins al 1933, les empreses dels Burés agafaren el nom de Manufacturas del Llobret i Ter, S.A. Abans de la Guerra Civil treballaven a la factoria d’Anglès 880 persones. (Continua en full annex).
La raó social Burés Germans, coneguda des de l’any 1875, va durar fins al 1889. Aleshores la nova societat va denominar-se Burés i Salvadó. Cal pensar que en aquells moments es portaven a terme les obres de construcció de les fàbriques d’Anglès.
Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s’inaugurava esplèndidament la fàbrica tèxtil. La nau principal de la fàbrica que s’inaugurava albergava al seu interior una magnífica turbina, que en aquells moments era la joia de l’empresa. L’aparell va ser construït a Girona, als tallers de la renombrada empresa Planes i Flaquer, i era l’orgull dels propietaris de la nova indústria.
A finals de segle, en les fàbriques d’Anglès, ja hi treballaven 250 obrers. La nova empresa estaria dirigida per Francesc Burés i Borràs i el seu oncle Antoni Salvadó i Safont.
Posteriorment la raó social Burés i Salvador va durar fins l’any 1905. Aleshores es transformà en la de Francesc Burés i Borràs.
De l’any 1920 fins al 1933, les empreses dels Burés agafaren el nom de Manufacturas del Llobret i Ter, S.A. Abans de la Guerra Civil treballaven a la factoria d’Anglès 880 persones. (Continua en full annex).
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Grup edificatori format per un cos allargat de planta baixa i pis situat al
llarg de la carretera d'Olot, a tocar de l'aiguabarreig del Ter amb la riera
d'Osor. A la part de darrere, i disposades perpendicularment, es formen dues
grans naus de triple altura. Poc després del 1887 s'hi van anar afegint més
naus i gran quantitat d'habitatges per als treballadors, que eren uns vuitanta.
Les tres naus originals de planta i pis que componen el conjunt tenen una
amplada de 27 m i 70 cm i una longitud de 85 m. Les naus posteriors estan
disposades l'una perpendicularment a les originals al nord, i l'altra, molt més
gran, al sud.
Observacions:
Entre la maquinària de la fàbrica destaca l'immens vapor, una joia de
l'arqueologia industrial de Catalunya, construït l'any 1908-1909 per la
Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona.
Dades històriques:
L'any 1879 es
concedeixen permisos i drets d'aigua a Burés per construir una presa (d'1,5 m
d'altura) i un canal (4.000 l/s) que ha de desguassar abans de la resclosa del
Sr. Bonmatí. El dret d'aigües haurà de respectar i servir els drets d'aigües
del rec del Ter o sèquia de la Cellera de Ter. El 1881, la raó social Burés
Germans compra terrenys i presenta a Foment els plànols i demana permisos per
edificar la fàbrica tèxtil. El 1883 es forma la societat Burés y Salvadó. El
1885 Salvadó, Homs i Burés edifiquen la presa del Pasteral per subministrar
electricitat a la fàbrica tèxtil Burés d'Anglès. El 1885 Salvadó, Homs i Burés
edifiquen la presa de can Coll del Rieral (la Cellera de Ter), 1,5 m d'altura i
un canal de 14 m d'ample per subministrar aigua a la turbina de la Burés. El
1887 s'inaugura la primera nau de filats fundada a Anglès pels socis Burés,
Homs i Safont: 30.000 fusos i 600 telers, que donen feina a més de 700 obrers.
Durant la inauguració s'instal·la a la plaça major d'Anglès un llum elèctric
d'arc voltaic. Va funcionar durant uns minuts gràcies a l'energia elèctrica
subministrada per la turbina de la fàbrica Burés. El 1891 s'amplia la capacitat
del canal fins a 7.000 l/s. Es construeix una nova presa aigües amunt de la
primera, a l'altura del molí del pont de la Cellera. El 1888-1890 s'edifica la
segona nau, de teixits, al costat de la de filats. Entre 1889 i 1902 s'edifica
la tercera nau de Burés. El 1905 entra en funcionament la presa del Pasteral i
el canal de la Burés, al mateix temps que Francesc Burés es converteix en amo
únic de la filatura, ja que compra les parts de la filatura propietat d'Anna
Salvadó i Montserrat Homs. El 1940 els aiguats destrueixen la resclosa, el
canal de la fàbrica tèxtil Burés, la turbina i una nau que Burés tenia a la
banda esquerra del Ter, a Sant Julià del Llor. Posteriorment es va construir
una nova presa més gran aigües amunt al molí de la Pardina (el Pasteral) i
s'allarga el canal que subministra les turbines de la central de la fàbrica
Burés i que pocs anys després també subministrarà la nova central de can Ribes.
El 1958 la fàbrica té 1.125 empleats (xifra històrica màxima). El 1968 comença
una activitat nova en naus segregades de Burés: Anglès Tèxtil, SA, dedicada a la
filatura i texturització de fibres sintètiques. El 1995 es divideix l'empresa
en Hilaturas Burés, SA (124 treballadors), dedicada a la producció de fil, i
Buretex, SA (134 empleats), que produeix teixits. El 2002 Hilaturas Burés va
tancar, mentre que Buretex SA manté l'activitat, tot i la suspensió de
pagaments que va presentar el mateix 2002.
Fotos trobades a las xarxes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada