MONUMENT A LA MARE TERESA GALLIFA PALMAROLA
Sant Hipòlit de Voltregà - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Vble (Venerable) Teresa Gallifa i Palmarola, filla de Sant Hipòlit de Voltregà 1850-1907
Fundarora de las Serventes de la Passió i a la seva obra al servei de la vida
Enllaç amb informació:
que diu:
Va néixer el 21 de juny de 1850 a Sant
Hipòlit de Voltregà (Osona). Va quedar vídua als 33 anys. Per aquestes dates
alguns dels seus fills ja havien mort com a conseqüència de la malaltia del
tifus. Aquest fet, el de perdre diversos dels seus fills i d’haver-se quedat
vídua va determinar que ella s’inclinés per ajudar a les mares amb fills,
sobretot a les parteres.
Amb la
pèrdua del seu últim fill, Roc Gallifa Palmarola quan ell tenia 13 anys, va
decidir de cursar estudis de llevadora a Barcelona amb la finalitat de crear i
ser capdavantera d’un moviment de llevadores cristianes. Va dedicar-se a ajudar
i tenir cura del veïnat i de les diverses famílies que eren víctimes del tifus.
Ella va contraure aquesta malaltia quan rentava roba infectada al riu. MariaTeresa
Gallifa Palamarola va morir el 17 de març de 1907 a les 19:00 hores a l’edat de
56 anys. Les seves despulles resten a la casa Generalícia de Barcelona.
Va
fundar les primeres cases d’acollida, el que més tard seria la fundació
del Instituto de las Siervas
de la Pasión. Aquesta fundació estava particularment dedicada a
l’ajuda de les mares solteres i els fills que estaven en perill de malalties.
Més tard, la fundació passa a dir-se Congregación
de las siervas de la Pasión.
Maria Teresa Gallifa Palmarola, va dedicar 21 anys
de la seva vida a l’ajut dels altres i va fundar diverses cases d’acollida
• Asilo u hogar de Santa Isabel a Barcelona i València.
• A Vigo tres residències-llars.
• Siervas de la Pasión a Barcelona.
• Germanes missioneres a Camerun (hospital Ngovayang).
• A Mèxic, Siervas de la Pasión, entre d’altres.
• Asilo u hogar de Santa Isabel a Barcelona i València.
• A Vigo tres residències-llars.
• Siervas de la Pasión a Barcelona.
• Germanes missioneres a Camerun (hospital Ngovayang).
• A Mèxic, Siervas de la Pasión, entre d’altres.
El seu carisma especial per “la defensa de
la vida” va estar confirmat pel Papa Joan Pau II en Evangelium Vitae el 25 de
juny de 1996. El mateix Papa la va declarar en el seu reconeixement
“Venerable”. Com a darrera dada, el 22 de febrer de 1972, el Vaticà autoritzava
l’inici del procés de Beatificació. Es va crear la comissió corresponent per
tirar endavant aquest procés pel Cardenal-Arquebisbe Dr. Jubany.
Descendent
de la branca dels Palmarola-Gallifa que foren els seus avis.
Congregació de les Serventes de la Passió
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Teresa Gallifa Palmarola (Sant Hipòlit de Voltregà 21 de juny de 1850 –
Barcelona 17 de març de 1907) fou una treballadora i vídua, fundadora de la Congregació
de les Serventes de la Passió. Ha estat proclamada venerable per
l'Església Catòlica.
Nascuda a Sant
Hipòlit en 1850, va quedar òrfena de pare molt petita, i començà a treballar
als deu anys com a pastora, després en un teler i més tard com a minyona. Es va
casar amb un paleta i tingueren set fills, només un dels quals passà dels cinc
anys, tot i morir als disset. En fer els 32 anys, quedà vídua i s'instal·là
a Vic, on rebé classes d’obstetrícia i començà a exercir de llevadora per
guanyar-se la vida. Aviat descobrí que la pràctica de l'obstetrícia no sempre
s'orientava envers el respecte de la vida del fill, sobretot quan la situació
de la mare era compromesa: sovint acabava amb l'avortament o
l'abandonament dels fills.
Preocupada per aquesta situació,
provocada per l'abandonament i marginació social que patien mares solteres,
pensà de posar-hi remei. Aconsellada pel seu confessor, decidí de fundar cases
d’acollida per a solteres que volguessin tenir el seu fill, amb llevadores
cristianes i on els nounats rebien el baptisme. Teresa va voler formar-se
millor i deixà el seu únic fill a Manlleu per anar a Barcelona: en
1886 obté el certificat de l’Escola de Magisteri i, posteriorment, el títol
oficial de llevadora.
Proposà la creació d’una congregació
religiosa al bisbe Morgades, però li denegà la petició perquè no pensava
que hi hagués prou recursos humans ni materials. Tot i això, aprovà l’obertura
d’un pis a Vic on acollí nou embarassades, l’Asil de la Visitació,
en 1886; alhora que les atenia, Gallifa els feia catequesi i les
educava, especialment les mares amb problemes personals, familiars o socials,
normalment sense recursos econòmics. La iniciativa, però, despertà reticències
a la ciutat, que veia que unes pecadores rebien ajuts i no càstig; en 1891, la
fundadora va haver de traslladar-se a Barcelona, tot que a Vic deixà un petit
nucli d'ajudants que no volgué marxar. Preocupada per aconseguir el
reconeixement de l’església, en una visita a Roma el 1894 obtingué la
benedicció del papa Lleó XIII, però no aconseguí l'autorització
eclesiàstica. Continuà amb la seva tasca i després de la mort del seu fill,
invertí la resta dels seus diners en l’adquisició d’una casa més gran per
acollir-hi més dones.
Salvador Casañas, cardenal de
Barcelona, intentà l’aprovació per part de Roma, però trobà la negativa de
reconèixer-lo com a institut de vida consagrada i la prohibició que les
seves integrants duguessin hàbit o emetessin vots públics. Llavors Casañas,
el 1904, autoritzà per tres anys l’obra de la Pia Unió de les
Serventes de la Passió, i els permeté fer promesa de perseverança, en
substitució dels vots. El fet que les seves membres exercissin la professió de
llevadores feia improbable que es pogués aprovar com a congregació.
De tota manera, la institució,
dirigida per Gallifa durant vint anys, esdevingué un refugi per a les dones
embarassades pobres: el centre tenia una sala bressol, una d’infància i una
càtedra d'obstetrícia per a formar llevadores. Des de la seva creació fins al
1904, l’Asil, només a Barcelona, atengué unes 2.500 dones. Amb el temps es
crearen centre d'acollida a Sant Hipòlit de Voltregà, València, Vigo, Camerun i
Mèxic.
També organitzà la Pia Unió
de la Visitació de la Mare de Déu, per a la formació espiritual de les
llevadores; l'Apostolat del Sant Baptisme per instruir en
l'administració del baptisme de necessitat; la Milícia Angèlica per
als nois, i els Missatgers Catòlics de Maria Immaculada per a
agrupar els creients enfront de l'ateisme imperant.
Morí a Barcelona en 1907, i fou
sebollida a la capella de la casa general de Barcelona, al Convent de la
Visitació (carrer de Llobet i Vall-llosera).
L'institut es va aprovar com a congregació
religiosa el 1926. El 1972 s’inicià el procés de beatificació de la
fundadora, quan el cardenal Narcís Jubany la proclamà serventa
de Déu. El 25 de juny de 1996, Joan Pau II la declarà venerable,
reconeixent-ne l'heroïcitat de virtuts.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada