Seguidors

diumenge, 30 de desembre de 2018

EL CARQUINYOLI - 'PERSONATGE' POPULAR DE VIC
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació: 

que diu:

Autor: Eudald Alabau Selva (Ripoll 1950)
Inauguració: l’any 2007
Materials: bronze
Dimensions: figura 180 x100 x 40 cm ; maleta 57 x 88 x 30 cm
Descripció: Figura burlesca, amb vestit de carrer, Barret i paraigües a la mà i amb una maleta mal tancada al costat.
Comentari: Cada any a Vic es va a rebre aquest personatge còmic i simbòlic, el Carquinyoli, per a celebrar les festes de Sant Albert de Sicília al carrer de Gurb, el mes d’agost. Figura sorgida vers l’any 1800 en record del fet que els veïns del carrer de Gurb en una época de pesta, es van salvar gràcies a la devoció de Sant Albert.

Font: Irene Boixeda – Ajuntament de Vic,2012

Enllaç amb informació:


que diu:
Festes del carrer de Gurb
El Carquinyoli arriba al barri
Vic (Osona), pels volts del 7 d'agost
Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d’aigua sagrada, la història religiosa d’un sant guaridor d’una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.
Sant Albert, l’aigua sagrada i l’epidèmia 
Les primeres referències de les Festes de Sant Albert del barri de Gurb de Vic les trobem en les celebracions que, a mitjans segle XV, els veïns dedicaven a sant Albert com a protector contra la malura, una advocació popularitzada per la comunitat carmelitana que aleshores hi havia al barri. 
No va ser fins molt més tard, cap a mitjans del segle XIX, que arran d’una greu epidèmia que amenaçava el barri, que la festa es popularitzà més. Aquell any, el 1850, els veïns s’acolliren a la protecció del sant anant a cercar l’aigua beneïda per ell i, d’aquesta manera, es van poder salvar de la mort. És a partir d’aleshores que el barri li decideix dedicar unes grans festes i que es començà a tenir constància escrita de la presència del Carquinyoli, un ninot prim i escanyolit, fet de roba, que representava l’epidèmia vençuda, que es passejava en una concorreguda processó pels carrers del barri i que es cremava el darrer dia per recrear la victòria sobre la plaga. 
El Carquinyoli és, encara avui, el principal protagonista de les festes. Si bé antigament el Carquinyoli tenia unes connotacions carnestoltenques, doncs era un ninot de roba, que cada any es construïa i cremava i que simbolitzava el mal, les penúries, les epidèmies i tot allò no desitjat, en l’actualitat el ninot ha passat a ser un ídol popular, símbol de la festa, portador d’alegries, déu de l’alegria, la tabola i la gresca. El Carquinyoli té inclús una cançó popular, una tonada en forma d’oració que els seus fidels, anomenats carquinyolis, li resen durant els dies de la festa. 
Seqüència ritual actual 
La festa com es celebra en l’actualitat té una seqüència ritual força ben estructurada. Dies abans del dia de la festa es fa la Capta General, un cercavila amb els gegants i els caparruts del barri mitjançant la qual es lliura als veïns el programa de les festes. 
La Recollida del Boix 
Dos diumenges abans de l'inici de les festes al matí es fa la Recollida del Boix, una sortida cap a un bosc proper per anar a cercar l’herba de la festa. Antigament, tal i com el seu nom indica, aquesta herba era el boix grèvol, una espècie que en l’actualitat està protegida. Per això, en aquesta sortida es va a cercar bruc. Aquestes mates de bruc es tallen i lliguen en uns rams que s’anomenen "feixets". Antigament, amb el boix grèvol, que té propietats medicinals, es guarnien els carrers i els cotxes del barri, així com el balcó del Carquinyoli. 
El dissabte abans de la festivitat del sant té lloc el Pregó de les Festes, amb la presentació de les novetats de la festa i un concert musical a la nit. El diumenge abans té lloc la Tornaboda. Aquest acte consistia antigament en anar a berenar i passar la tarda en una esplanada a les afores de Vic. Actualment aquest acte s’ha batejat amb el nom d’Arrossada a Sant Marc, un àpat popular cuinat pels veïns del barri que es fa a l'esplanada de l'ermita de Sant Marc el darrer dia de la festa. L’Arrossada també sol incloure actes culturals, com un ball camperol i la primera cantada de la tradicional cançó de la festa. 
Nit de les Festes i Arribada del Carquinyoli 
La vigília, 6 d’agost al vespre, té lloc una cercavila pels carrers del Barri del carrer de Gurb amb els gegants i els caparruts acompanyats per diverses formacions musicals, que es dirigeix fins a l’estació de trens per anar a rebre el Carquinyoli. Des de fa uns anys, el Carquinyoli arriba a Vic des d’un paratge desconegut d’arreu del món, sempre amb tren, per tal de visitar els veïns i presidir les festes. La cercavila, així com el repic general de campanes, serveix per anunciar a tothom l'Arribada del Carquinyoli,un dels actes més esperats de l’any pels veïns d’aquest barri. Una vegada arribats a l’estació, es realitzen les tradicionals cantades de la cançó, amb balls, castells i concerts. Des d’allà la comitiva condueix el Carquinyoli fins a una carrossa que l'espera a la sortida de l'estació. Un cop instal·lat a la carrossa, es forma una rua encapçalada per les formacions musicals. La comitiva, formada pel Carquinyoli i les fileres de persones que de manera incondicional canten i ballen darrera la carrossa, arriba fins al balcó on el Carquinyoli és instal·lat per tal que pugui presidir, des de tant alta posició, tots els actes de celebració que tindran lloc durant els propers dies. Una vegada al balcó, el Carquinyoli realitza un discurs dirigit als veïns i participants de les festes, i seguidament es realitzen les cantades tradicionals. 
Processó de Sant Albert 
El dia 7 d’agost, festivitat de sant Albert, la festa comença amb una tronada per despertar al barri i diversos actes adreçats a la canalla (una xocolatada, tallers de circ, festa de l’escuma, etc). Al vespre una cercavila, encapçalada pel penó del sant i una comitiva formada pels gegants i caparruts del barri es dirigeix fins a l’Església del Carme, on té lloc l’ofici solemne que acaba amb el cant dels goigs de Sant Albert. Acabada la missa s’acompanya el Sant fins al seu altar i seguidament es fa la ballada dels gegants davant el balcó del pendonista. La festa acaba amb el tradicional Ball de Gala. 
Els dies de la setmana següent tenen lloc diversos actes cívics i religiosos, com la missa en sufragi dels veïns i devots que han mort durant l’any, un sopar popular de germanor, ballades de sardanes, jocs infantils, la quina de les festes, etc.
La Passada dels Feixets i Comiat del Carquinyoli 
El dissabte següent té lloc el darrer acte de les festes: la Passada dels Feixets i Comiat del Carquinyoli. La Passada és una cercavila durant la qual els que hi participen passegen els feixets de bruc, que van ser recollits dies abans, encesos des del capdamunt del Carrer de Gurb fins als quatre cantons, tot entonant la cançó del Carquinyoli. Allà es formen un parell de fogueres i es fa una rotllana al voltant de la qual es canta i salta per espantar els mals esperits. Antigament, aquesta foguera es formava per tal de cremar el Carquinyoli, ja que en els seus orígens aquest ninot simbolitzava una epidèmia que va assetjar la ciutat de Vic. El cert és que des de principis del segle XX que ja no es crema degut a que el Carquinyoli s'ha convertit en la representació de la gresca i la disbauxa, i indiscutiblement en l'ídol de tots els veïns del Barri. El Carquinyoli és despenjat del balcó i passejat pel barri i a la fi se l'acomiada fins l'any vinent. 
Voltejador, gegants i drac 
Dels elements que participen d’aquestes festes cal destacar les dues parelles de gegants del barri de Gurb, en Valdiri i la Ció (1975) i en Xiroi i la Fileta (2000), i la sèrie de deu caparruts estrenats entre 1975 i 1980 i restaurats el 2007. La majoria els porta la canalla, que empaita a tothom amb unes xurriaques. 
D’entre els elements perduts hi ha el Voltejador, una espècie de carretó de fusta damunt el qual hi havia una estructura on es penjava un ninot (el mateix Carquinyoli?), qua anava agafat per les mans a un pal travesser. Durant els dies de la festa la canalla s’entretenia fent giravoltar aquest ninot, que s’enrotllava com una persiana i fent cabrioles. També hi havia hagut un drac, construït el 1980, portat per dues persones, amb una roda al davant i un coll extensible que acostava a tot arreu la ferum infernal que emanava de la seva boca.
Aquestes festes tenen moltes semblances amb les de Sant Magí de Tarragona o Cervera (que també inclouen el repartiment d’aigua sagrada) i amb les del Carrer Argenteria, de Girona, que també inclouen una llegenda semblant i la presència d’un ninot voltejador, anomenat Tarlà. 


Altre enllaç amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_festes_del_Carquinyoli

que diu:


Les festes del Carquinyoli se celebren al barri del carrer de Gurb de la ciutat de Vic. Aquestes festes se celebren en honor a Sant Albert, cada estiu.
Les festes de Sant Albert tenen un origen únicament religiós, però a mitjans del segle XIX va començar a incorporar elements de folcklore. Com que la devoció a Sant Albert estava molt arrelada al barri del Carrer de Gurb, per tal de prevenir-se de la malúria, totes les llars es varen procurar càntirs d'aigua beneïda pel Sant (costum aquest que ha anat minvant, però que encara es conserva actualment, fent-se beneir càntirs d'aigua a la parròquia durant la festivitat del Sant), la qual cosa era molt normal en aquelles èpoques. Aquest remei, sigui com sigui, va fer que gairebé no es produïssin morts en el barri. La gent, va atribuir aquesta gràcia a Sant Albert i una vegada passada l'epidèmia es va voler significar aquesta amb un ninot grotesc, que era passejat pel barri el dia del Sant (el 7 d'Agost, aniversari de la seva mort) enmig de la gresca de tothom que així celebrava l'acabament de les penúries passades. El ninot era generalment molt desproporcionat, sec i prim, pel que se'l va començar a anomenar Carquinyoli, nom que ha perdurat fins ara.

A partir de 1925, ja apareix d'una manera definitiva i puntualment abans de començar les festes, el corresponent programa. Aquest es va truncar solament durant el trienni de 1936-1939 motivat per la guerra civil

Altres enllaços amb informació:

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada