PINTORA REMEDIOS VARO URANGA
Anglès - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Monument als jardins de Can Cendra
Imatge dipositada a l'ajuntament d'Anglès
Enllaç de la ruta 'Remedios Varo' a Anglès on s'ofereix 21 punts d'interès senyalitzats:
========================================================================
Remedios Varo Uranga
Enllaç sobre la biografia:
que diu:
Remedios
Varo Uranga (Anglès 16 de desembre de 1908-Ciutat de Mèxic 8 d’octubre de 1963)
va ser una pintora surrealista mexicana d’origen català.
Biografia:
Nasqué a Anglès
(La Selva, Girona), al número 9 de l'actual carrer de la Indústria, on vivia la
família a causa del treball de son pare, enginyer hidràulic. Rodrigo Varo,
d’origen andalús, era un lliurepensador mentre que la mare, Ignacia, d’origen
basc, era catòlica. Aviat la família es desplaçà a Algesires, Larraix (Marroc)
i finalment Madrid, on s’establiren definitivament el 1924.
Es formà artísticament a l'Escola
d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts Academia de San Fernando de Madrid.
Era una jove amatent a tota mena de coneixement. Les seves aptituds artístiques
es palesaren ja en els primers dibuixos. A l'Escola de Belles Arts feu moltes
amistats: Maruja Mallo, Delhy Tejero,
Francis Bartolozzi... Acabats els estudis, se n'anà a París i es matriculà a
l’acadèmia de La Grande Chaumière. El 1930 exposà per primera vegada una desena
d'obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.
El 1930 es casà amb Gerardo
Lizarraga, company d’estudis de Belles Arts i anarquista convençut, perquè el
matrimoni li permetia llibertat. El 1932, després de dos anys a París, Remedios
es traslladà a Barcelona, on l'artista, dedicada a la publicitat, seguia
l’estil de l’Art Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els
surrealistes catalans i francesos. Freqüentà les associacions artístiques
d'avantguarda (ADLAN) i participà en l'Exposició Logicofobista. Des de molt
aviat s’interessà pel surrealisme.
L'any 1935 es va separar
del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, que la va
introduir al cercle surrealistad'André Breton.
Més tard viuria amb Benjamín Péret (tots dos foren tancats pel govern de Vichy
en un camp de concentració), Víctor Brauer, Jean Nicolle i Walter Gruen, en una
vida sentimental molt agitada. El 1936 conegué el poeta surrealista trotskista
Benjamín Péret, arribat a Barcelona amb les primeres Brigades Internacionals;
amb ell i Esteban Francés se n’anà a París, on conegué Leonora Carrington, amb qui mantindria una
pregona amistat a Mèxic, i les teories orientalistes de Gurdjieff que
l’acompanyarien sempre. En aquests anys provà la tècnica del fumage i
s’atansà a l’obra de Víctor Brauer; foren anys de recerca d’estil.
El 1940, ocupat París pels nazis,
Remedios Varo s’establí al sud de França. A Marsella embarcà amb Benjamín Péret cap a
Algèria i de Casablanca partiren en vaixell a Mèxic, on arribaren el gener de
1942. A Mèxic DF es trobà amb els amics mexicans i europeus immigrants al cafè
Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington molt aviat
encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren literàriament i
artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns anys difícils en què
hagué de treballar arreu.
L’any 1947 fou un any determinant:
trencament amb Péret, decantació artística vers una figuració més personal i
nova relació amb Jean Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela,
on el seu germà treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia).
Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La
minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel
detallisme i l’ús de complicats aparells científics.
De tornada a Mèxic, començà a
dedicar-se intensament a la pintura. Formà nova parella amb Walter Gruen, que
seria el seu darrer marit. Ell l’animà perquè deixés la publicitat i es
dediqués íntegrament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l'èxit. A Mèxic
l'artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i
rebutja tot el que és morbós i violent. En les seves obres creà un món propi de
personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al
seu. El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última vegada, a Hendaya, amb la
seva mare.
Aquesta artista, interessada en les
ciències ocultes i la bruixeria, en els beuratges màgics i les plantes
al·lucinògenes, mística seguidora de teories orientalistes, palesà en les seves
obres aquestes referències esmentades. El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament
i es parlà de suïcidi. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives:
1964, 1971, 1983 i 2000.
Les influències de les seves obres
ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones
esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents
per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de
si i, de vegades, iròniques.
La seua obra
L'obra de la pintora és vasta i complexa. Posseeix un estil
característicament i fàcilment recognoscible. En la seua obra apareixen ben
sovint figures humanes estilitzades realitzant tasques simbòliques i, alhora,
elements onírics i arquetípics. Les seues pintures estan tenyides d'una atmosfera de
misticisme, però plasmat en les figures representatives del món secular modern.
També demostra un marcat interès per la iconografia científica, i per això les
seues obres apareixen cada vegada amb més freqüència en la literatura de
divulgació científica.
Polèmica sobre l’herència
L'any 2000, Walter Gruen va
donar la seua col·lecció d'obres de Remedios Varo al Museu d'Art
Modern de Mèxic. La majoria d'aquestes obres van ser legalment
comprades a col·leccionistes privats que, al seu torn, les havien adquirit
legalment en galeries, i van ser declarades Monument artístic mexicà el 26 de desembre del 2001.
Per mitjà d'un estrany moviment
judicial, avalat per les jutgesses María Margarita Gallegos López i Rebeca
Pujol Rosas, en aquest mateix any l'espanyola Beatriz María Varo Jiménez,
neboda i també pintora, va ser declarada pel Jutjat Tretzè del Familiar de
la Ciutat de Mèxic única i universal
marmessora de la successió de béns de la seua tia Remedios Varo, i va intentar
quedar-se amb aquesta col·lecció.
Al març del 2005 l'Institut
Nacional de Belles Arts va apel·lar-ne el dictamen, el qual es va
suspendre temporalment fins que instàncies judicials més competents revisen
l'estrany cas.
El problema es complica perquè, en
vida, la pintora va vendre o va regalar la majoria de les seues obres, adduint
que el que més li importava era el procés creatiu, no les obres en si. Per
tant, hi ha dubtes sobre la consideració d'aquestes obres regalades com a part
de la seua herència.
Algunes pintures
Enllaços amb informació:
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/1015120-rere-les-passes-de-remedios-varo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada