CAN CENDRA I ELS SEUS JARDINS
Anglès - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Actualment es l'Ajuntament d'Anglès i la part posterior de l'edifici hi han els jardins.
Casal reformat per Rafael Masó entre 1912 i 1915 seguint els postulats noucentistes i amb referències a arquitectures europees. S'hi poden observar uns magnífics esgrafiats i una bonica reixa de ferro forjat. Al nivel inferior, s'ubica un ampli jardí i, adossada al casal principal, l'antiga masoveria del segle XV-XVI. La masoveria de Can Cendra, situada al costat de la caisa pairal, és interessant per la varietat d'estils que presenta.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: inici segle XX
Autor: Rafael Masó Valentí l’any
1913-1915 (Girona 16 d’agost de 1880 – 13 de juliol de 1935)
Rafael Masó Valentí
Descripció:
Casal de grans dimensions
que consta de planta baixa i dos pisos, entre mitgeres, cobert amb una teulada
a dues aigües de vessants a laterals. Pel que fa al seu emplaçament, aquest es
troba ubicat al costat esquerre del carrer d'Avall.
La planta baixa consta de quatre obertures de mida significativament dispar, ja que les dues centrals, és a dir el portal d'accés i la finestra de l'esquerra, són sensiblement majors en comparació amb les dues dels extrems. Ara bé, les quatre recullen les mateixes característiques compositives, és a dir, llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra. Afegir que les quatre finestres són cobertes amb una estructura d'enreixat de ferro forjat, molt accentuada en la finestra de l'esquerra del portal.
Paral·lelament, aquesta planta baixa consta de dues faixes o franges de pedra que la divideixen en dos sectors constituïts per materials dispars creant un contrast visual eficaç. Per una banda, trobem el cos de pedra original. Mentre que per l'altra, a sobre de l'anterior el fals aparell imitant l'encoixinat de pedra.
Pel que fa al primer i segon pis, aquests dos han estat resolts segons la reproducció del mateix plantejament formal, és a dir: quatre grans obertures rectangulars per pis, amb llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra.
D'aquestes quatre finestres, les tres centrals són projectades com a balconades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i amb la disposició d'uns basaments motllurats - els del primer pis en concordança amb la faixa de pedra- que contemplen no només finalitats estètiques i ornamentals sinó també pràctiques i funcionals.
L'únic aspecte en què es diferencien és en el mida, ja que les finestres del primer pis són sensiblement majors. Per contra les finestres de l'extrem esquerre d'ambdós pisos són més petites i no contemplen la funció de balconera.
Tota la façana està àmpliament imbuïda i impregnada d'una atmosfera estètica noucentista, que es deixa sentir en parts puntuals molt clares: des de les baranes de ferro forjat que contemplen un repertori ornamental i decoratiu molt ampli. Passant pels esgrafiats que inunden i acaparen gran part de l'espai físic de la façana, amb unes formes i motius florals molt atractius i captivadors. Fins a arribar al cromatisme tan càlid amb aquestes tonalitats sèpia o pastel tan encisadores o l'espectacular ràfec amb ceràmica esmaltada de diferents colors i amb una original composició ondulant.
Això provoca un contrast visual molt eficaç i enorme en el carrer d'Avall, en el qual impacten i col·lideixen no només dos lèxics arquitectònics, sinó dues esferes completament dispars, com són el món medieval i el món clàssic noucentista.
La planta baixa consta de quatre obertures de mida significativament dispar, ja que les dues centrals, és a dir el portal d'accés i la finestra de l'esquerra, són sensiblement majors en comparació amb les dues dels extrems. Ara bé, les quatre recullen les mateixes característiques compositives, és a dir, llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra. Afegir que les quatre finestres són cobertes amb una estructura d'enreixat de ferro forjat, molt accentuada en la finestra de l'esquerra del portal.
Paral·lelament, aquesta planta baixa consta de dues faixes o franges de pedra que la divideixen en dos sectors constituïts per materials dispars creant un contrast visual eficaç. Per una banda, trobem el cos de pedra original. Mentre que per l'altra, a sobre de l'anterior el fals aparell imitant l'encoixinat de pedra.
Pel que fa al primer i segon pis, aquests dos han estat resolts segons la reproducció del mateix plantejament formal, és a dir: quatre grans obertures rectangulars per pis, amb llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra.
D'aquestes quatre finestres, les tres centrals són projectades com a balconades amb les seves respectives baranes de ferro forjat i amb la disposició d'uns basaments motllurats - els del primer pis en concordança amb la faixa de pedra- que contemplen no només finalitats estètiques i ornamentals sinó també pràctiques i funcionals.
L'únic aspecte en què es diferencien és en el mida, ja que les finestres del primer pis són sensiblement majors. Per contra les finestres de l'extrem esquerre d'ambdós pisos són més petites i no contemplen la funció de balconera.
Tota la façana està àmpliament imbuïda i impregnada d'una atmosfera estètica noucentista, que es deixa sentir en parts puntuals molt clares: des de les baranes de ferro forjat que contemplen un repertori ornamental i decoratiu molt ampli. Passant pels esgrafiats que inunden i acaparen gran part de l'espai físic de la façana, amb unes formes i motius florals molt atractius i captivadors. Fins a arribar al cromatisme tan càlid amb aquestes tonalitats sèpia o pastel tan encisadores o l'espectacular ràfec amb ceràmica esmaltada de diferents colors i amb una original composició ondulant.
Això provoca un contrast visual molt eficaç i enorme en el carrer d'Avall, en el qual impacten i col·lideixen no només dos lèxics arquitectònics, sinó dues esferes completament dispars, com són el món medieval i el món clàssic noucentista.
Notícies històriques:
L'actual edificació de Can
Cendra és el resultat de les obres de reforma i ampliació d'un antic casal,
efectuades per l'arquitecte Rafael Masó i Valentí als anys 1913-1915, amb un
llenguatge arquitectònic noucentista, de referències a arquitectures
centreeuropees.
La reforma va donar com a resultat un conjunt format per dues cases clarament diferenciades, que tenen façana al carrer d'Avall, i per diversos volums i terrasses annexos adossats a les dues cases principals i orientats a migdia, que queden situats davant dels jardins de la finca.
Aquest casal va ser propietat de la família Cendra fins que el 1986 va ser comprat per l'Ajuntament d'Anglès.
La reforma va donar com a resultat un conjunt format per dues cases clarament diferenciades, que tenen façana al carrer d'Avall, i per diversos volums i terrasses annexos adossats a les dues cases principals i orientats a migdia, que queden situats davant dels jardins de la finca.
Aquest casal va ser propietat de la família Cendra fins que el 1986 va ser comprat per l'Ajuntament d'Anglès.
Altres enllaços amb informació:
=======================================================================
Jardins de Can Cendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada