Seguidors

dijous, 13 de desembre de 2018

LA TORRE - VIL·LA EULÀLIA
Anglès - la Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: final segle XIX
Descripció:
L’espai físic del gran solar es reparteix en dues grans construccions: per una banda tenim el que seria la casa de serveis. Es tracta d’una gran construcció de planta rectangular i dos pisos que per tal d’analitzar-la millor la podríem estructurar en tres parts. El sector central està repujat respecte els dos cossos laterals que el flanquegen i està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Mentre que els cossos laterals estan coberts per una teulada a dues aigües de vessants a façana.
En el cos central, la planta baixa consta d’un aparell encoixinat de pedra i d’una gran obertura d’arc carpanell rebaixat coronada per l’efígie d’un cavall. Una franja o faixa de ceràmica, que recorre tota la superfície de la façana de punta a punta, marca el final de la planta baixa i l’inici del primer pis que té com a matèria prima el rajol i que alberga tres obertures rectangulars amb predomini de la central.
Un símptoma del gran programa ornamental i decoratiu que s’ha desplegat tant en aquest edifici però sobretot en el següent que analitzarem més endavant, són els cairats de fusta els quals han rebut un treball molt destre i avançat que els ha acabat convertint en efígies de dragons i que donarà lloc a una cornisa correguda que dóna la volta a tot el perímetre de l’edifici.
Pel que fa als dos cossos laterals aquests han rebut un tractament similar, és a dir: en la planta baixa trobem tres obertures d’arc carpanell rebaixat amb un emmarcament de pedra rectangular, realçades en la seva intersecció per la franja o faixa de ceràmica vegetal o florada. En el pis superior es reprodueix la mateixa solució que la planta baixa amb la diferència del tamany sensiblement menor de les obertures.
A mode d’apunt cal dir que la façana que hem analitzat és la principal i fruit d’això a ella s’han dedicat i reservat els materials més preuats. Car la façana posterior és molt més austera i en ella s’han emprat pocs recursos i a més de mala qualitat que han provocat que experimenti un alt grau de deteriorament.
Dintre d’aquesta propietat cal destacar la pervivència d’un element emblemàtic i molt interessant com és el colomer. Aquest consta de coberta a quatre aigües i de quatre finestres que imita el peculiar arc de ferradura.
Després de la casa de serveis i separades per una tanca, tenim la gran casa senyorial. Es tracta d’un casal de notables dimensions que consta de tres plantes. En la planta baixa hi trobem la cuina, l’espectacular menjador però sobretot la singular capella. El primer pis o planta noble, estava exclusivament dedicat als senyors i a més disposava d’una habitació reservada per al bisbe. Finalment tenim la segona planta on s’allotjaven els majordoms. Com a tret peculiar cal destacar que les escales de la planta baixa i del primer pis són de marbre, mentre que les del segon són d’un material auster ni molt menys comparable a la majestuositat del marbre.
El cos principal és rectangular, des dues plantes i coberta de doble vessant amb teules vidrades de color blau fosc. Té un pavelló cantoner lleugerament sobresortint que serveix de distribuïdor per a dues galeries porticades davant de sengles façanes. Una d’aquestes galeries, de dos nivells té sis arcades de mig punt sustentades per unes columnes híbrides i terrassa.
A la cantonada esquerra de la façana es dreça una torre quadrada. Aquesta és d’aparell encoixinat i disposa de tres plantes i teulada piramidal de teula plana vidrada del mateix color que la resta de la coberta i coronada per un motiu zoomòrfic, molt popular en les dues construccions, com és el dragó.
 
Notícies històriques:
La primera construcció que hem analitzat és a dir la “casa de serveis” estava destinada a diversos usos com eren els següents: en el sector central en la planta baixa s’aparcava la carrossa d’aquí s’explicaria la presència de l’efígie del cavall. El pis superior serviria com a magatzem de productes. El sector dret, la planta baixa actuava com a quadres per als cavalls i el pis superior s’hi trobaven els habitatges destinats al personal de la finca especialment al xofer. En el sector esquerre, la planta baixa estava adreçada a bodega i com a safareig per a rentar la roba. En el pis superior s’hi trobarien la resta d’habitatges dedicats al personal.
La primitiva residència que tenien els Burés a Anglès va ser el mas Cuc, però durant els primers anys del segle XX es feren construir una magnífica torre cercada de jardins, coneguda amb el nom de “La Torre”.
Paral·lelament a “La Torre” Frederic Homs i Cabanas va comprar la casa del carrer Major núm. 2, la va restaurar, i va construir-hi una magnífica mansió modernista (actual Cal Roig), si bé aquesta va ser la segona residència de l’esmentada família, car habitualment residien a Girona.
 









Altre enllaç amb informació:

que diu:

Aquest solar es reparteix en dues grans construccions:
La casa de serveis, gran construcció de planta rectangular i dos pisos que per tal d’analitzar-la millor la podríem estructurar en tres parts. El sector central està repujat respecte els dos cossos laterals que el flanquegen i està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Mentre que els cossos laterals estan coberts per una teulada a dues aigües de vessants a façana. En el cos central, la planta baixa consta d’un aparell encoixinat de pedra i d’una gran obertura d’arc carpanell rebaixat i coronada per l’efígie d’un cavall. I per altra banda tenim la casa senyorial on en el seu primer pis o planta noble, estava exclusivament dedicat als senyors i a més disposava d’una habitació reservada per al bisbe. 

Altres enllaços amb informació:
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada